17:02 - martes, 27 febrero 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

La Seguretat Social acumularà un deute de 85.000 milions amb l’Estat

Els préstecs de 2020 se sumen als concedits en 2019 (13.830 milions), 2018 (13.830 milions) i 2017 (10.192 milions).

La Seguretat Social acumularà un deute de 85.350,6 milions d’euros amb l’Estat enguany, una vegada es comptabilitzen els dos préstecs concedits en els últims mesos, per valor de 30.330 milions, per a fer front al pagament de les pensions i de les noves prestacions posades en marxa, com la d’autònoms o l’ingrés mínim vital.

Els pressupostos de 2018, prorrogats en 2019 i 2020, contemplaven un préstec amb l’objectiu de garantir el pagament puntual de les pensions per valor de 13.830 milions d’euros, la concessió dels quals va tornar a ser aprovada pel Govern el passat 14 d’abril, encara que encara no està comptabilitzada com a deute en els comptes de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Tampoc està computat encara com a deute el segon préstec de 16.500 milions concedit per l’Estat el 26 de maig per a evitar tensions de liquiditat al sistema, després de les mesures excepcionals preses per a fer front a l’efecte de la pandèmia de la COVID-19.

Entre elles, la prestació extraordinària per a autònoms, que eximeix del pagament de les quotes a la Seguretat Social, l’exoneració de cotitzacions per ERTE per força major i la major flexibilitat en els ajornaments per a empreses i autònoms.

A això se sumen les pagues extraordinàries de juny i novembre de les pensions, que suposen sengles nòmines d’uns 20.000 milions.

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escriva, reconeixia esta setmana en roda de premsa que la liquiditat proveïda fins al moment “probablement no serà suficient per a la situació que abordarem enguany”.

A més d’estos préstecs, el Govern ha aprovat crèdits extraordinaris per valor de quasi 15.000 milions, transferències que no formen part del deute de la Seguretat Social sinó de la seua assignació pressupostària.

Es tracta d’un crèdit de 14.002 milions d’euros per a mantenir l’equilibri dels comptes enfront de l’augment de la despesa, un altre de 500 milions per a finançar l’ingrés mínim vital i dos suplements de crèdit per valor de 371 milions per al pagament de les prestacions no contributives, complements a mínims o prestacions familiars.

Els préstecs de 2020 se sumen als concedits en 2019 (13.830 milions), 2018 (13.830 milions) i 2017 (10.192 milions), tots sense interessos, a deu anys i destinats a afrontar les pagues extra dels pensionistes.

Els préstecs de l’Estat a la Seguretat Social no són cap novetat, ja que en els anys 90 va concedir diferents préstecs per una quantia total de 17.168,6 milions, que sumats als 37.852 milions dels utilitzats en els tres últims anys i als 30.330 milions concedits per a este, totalitzen 85.350,6 milions de deute.

La major part del deute generat en el segle passat correspon a préstecs per a finançar el dèficit de la Seguretat Social que es van instrumentalitzar entre 1994 i 1999, que no reportaven interessos i que havien de reembossar-se a deu anys vista, terminis que han sigut sempre renovats.

Estos préstecs del segle passat van ser conseqüència de la falta de finançament de l’àrea no contributiva, segons l’Informe sobre el Desenvolupament del Pacte de Toledo.

El Govern va decidir llavors finançar a la Seguretat Social via préstecs en lloc d’instrumentar les transferències necessàries, amb l’objectiu de no incrementar el dèficit de l’Estat.

A més d’estos dos tipus de préstecs, el Govern havia concedit prèviament, entre 1992 i 1994, un total de 3.372,4 milions d’euros per a finançar les obligacions pendents de l’Insalud.

A tancament de 2019, la Seguretat Social comptava amb un dèficit de 16.700 milions d’euros i amb tot just 2.150 milions en el seu fons de reserva.

Segons el parer d’Escrivá és necessari reclassificar els ingressos i despeses de la Seguretat Social perquè tinguen “una visió més fidel del component contributiu”, partint d’un acord en el Pacte de Toledo i del primer punt de l’esborrany de l’acord aconseguit fa un any.

“Quan aconseguim acord en el Pacte de Toledo serà el moment de reflectir-lo des del punt de vista pressupostari i de relacions financeres entre la Seguretat Social i l’Administració General de l’Estat”, deixava clar esta setmana el ministre, partidari que l’Estat assumisca en els seus pressupostos el cost de les prestacions no contributives.

En la mateixa línia, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ja contemplava el febrer passat la possibilitat que “l’Estat assumisca un major dèficit i descarregue a la Seguretat Social d’algunes despeses”.

Últimas noticias

Contenido relacionado