No va ser un abús, va ser una violació. Ho té clar tothom, excepte els tres magistrats de l’Audiència de Navarra que han redactat la sentència condemnatòria contra els quatre integrants de ‘la manada’. Dels tres juristes, un, Ricardo Javier González González, ha emés un vot particular en el qual assegura que on tothom veu delicte, ell aprecia “jolgorio i gaubança”. I per a més inri, una de les signants de la sentència és dona.
La barbaritat judicial és de tal calibre, que la seua sola lectura en audiència pública explica l’ona d’indignació i contestació que automàticament es va generar dijous passat a Pamplona i en la resta de ciutats i pobles del país.
El debat està servit perquè sempre es pot trobar a algú disposat a retorçar les paraules i el llenguatge amb tal de donar regna solta a la seua ideologia ultramachista. ”Amb llei actual, no cabia una altra sentència”, diuen alguns de forma interessada.
No obstant això, entre la ciutadania existeix un consens generalitzat, segons el qual, el que s’ha fet a Pamplona no és precisament justícia.
Així ho considera també un important nombre de professionals del Dret, que repeteixen una vegada i una altra que la sentència es podrà recórrer fins en altres dues ocasions, amb el que, probablement, serà el Tribunal Suprem el que dirà l’última paraula.
Però el mal ja està fet i l’estupor produït; perquè costa entendre que algú, per molta toga que vista, puga tractar de convéncer-nos que no hi ha violació quan 4 salvatges fornits envolten a una xica de 18 anys i la sotmeten sexualment per força i de forma reiterada.
Qui controla als jutges? Podria ser una de les possibles preguntes. I l’evidència ens adverteix que pràcticament ningú.
Són molts els entesos en Dret que asseguren que aplicant el codi penal vigent podria haver-se dictat una sentència molt més contundent I alguns altres, fent una interpretació ‘torticera‘ d’aquest, etziben que qui vulga un altre tipus de sentències ha de promoure un canvi de legislació.
Els qui així s’expressen no van sobrats de sensibilitat. Segurament per voluntat pròpia. O tal vegada perquè mai han participat en processos formatius programats en clau de gènere.
Són uns coneixements que ens vindrien molt bé a tots i que, segurament, ens ajudarien a emetre unes opinions molt més assenyades. I sentències més justes.
La meua proposta és clara: generalització de la formació de gènere i en valors, especialment als qui treballen com a policies, fiscals o jutges, i canvi de la legislació perquè tots aquells actors que tinguen el masclisme a flor de pell no puguen amagar-se ni un minut més en algun dels amagatalls que presenta el vigent codi penal.
Autora: Isabel Esbrí. PSPV-PSOE Peníscola.
