Aquesta sublevació o revolta desarmada de les dones, enfront dels estats masclistes i patriarcals establits, que utilitzen la força i la intimidació per a resoldre els problemes sentimentals, socials i econòmics entre sexes, ha de tenir una solució final des de tots els àmbits possibles. Que les dones es troben en una “guerra” desigual és obvi, i per a començar a solucionar-ho amb algunes possibilitats d’èxit, hem d’implicar-nos des de tots els paràmetres sociològics existents, començant per les escoles, instituts, universitats, desenvolupant debats entre pares, mares, professors/as, alumnes/as i representants polítics. També és fonamental, que el debat arribe als barris, centres socials i culturals. El problema és molt greu si no ho atallem a partir de JA, no solament amb mesures policials i de cases d’acolliment a la dona, el problema és de canvi de mentalitat i de model social i econòmic.
Últimament es parla molt de diàleg. Com a éssers racionals, que se’ns suposa que som, deuríem sobretot, escoltar més i parlar menys. Ningú s’adona que aquesta societat mundial l’estan tornant cada vegada més pobra, més neuròtica i més violenta? No hauríem de detenir-nos una mica a meditar sobre, què és el que falla en les nostres vides, pel que fa al que ens envolta? Una persona feliç no mata a ningú, després la felicitat és revolucionària: Reclamem la felicitat! El treball es pot repartir en jornades molt més curtes –que es note l’accés de la robòtica-, per a poder disposar tots del suficient temps, que permeta el desenvolupament intel·lectual i lliure de les persones. Enteneu-ho d’una vegada, homes, dones, polítics, empresaris: els éssers humans naixem LLIURES i lliures hem de seguir fins a la mort; i no és una demanda democràtica-hauria de ser-ho?-, sinó natural; i quan falla, quan vivim una vida obligada, que no hem demanat, i ens la posen de motxilla, llavors vénen els problemes…, i ens veiem sols, o soles, desesperats, angoixats; és llavors quan desenvolupem el xip instintiu de la supervivència en armes.
Desenvolupar una societat millor, més justa, solidària i igualitària, no depén dels polítics que votem, sinó del conjunt de ciutadans i ciutadanes que componen açò que cridem món, encendre el moment per a il·luminar els cervells cap a un ben comú i mutu. Un poble que no s’acte-respecta, és un poble fàcil d’enganyar i manipular des de l’egoisme individualista i la competitivitat il·lusòria i vàcua. Un poble insolidari i egoista, votarà a representants insolidaris i egoistes. I per molta lluentor que vulguem donar-li a l’espill, la imatge no canviarà si no ho fem miques.
L’educació integral és la base i la democràcia la seua conseqüència; i tots aquests problemes de desigualtat, maltractaments i morts de dones, les hem d’afrontar junts, debatent les seues causes reals, i donant-los solucions socials, econòmiques i educatives. Difondre, que la llibertat d’homes i dones són inalienables, des que naixem fins que morim i aquesta llibertat ha de ser defensada per tota una societat que es pree democràtica.
