viernes, 29 marzo 2024

Noticias de Castellón y provincia

La Universitat Jaume I ha celebrat el solemne acte d’obertura del curs acadèmic 2020-2021

La rectora reivindica el valor de la ciència i aposta per la solidaritat en la inauguració del nou curs acadèmic

Un acte que ha estat presidit per la rectora de l’UJI, Eva Alcón, acompanyada per l’alcaldessa de Castelló de la Plana, Amparo Marco; el president de la Diputació Provincial de Castelló, José Martí; la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual; la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; el rector de la Universitat Politècnica de València, Francisco Mora; el rector de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Juan José Ruiz; el president del Consell Social, Sebastián Pla, i la secretària general, Cristina Pauner, entre altres autoritats.

En el seu discurs, la rectora Eva Alcón ha destacat l’esforç col·lectiu realitzat per a donar resposta a la pandèmia i ha agraït al govern valencià, universitats, societat civil, sector empresarial i comunitat universitària el seu immens treball i compromís davant aquesta complicada situació.

A continuació, la rectora de l’UJI ha explicat les línies d’acció que té previst impulsar la universitat pública de Castelló: la retenció del talent i l’avaluació de l’activitat investigadora en els diferents àmbits de coneixement. Així mateix, en l’àmbit de la investigació ha anunciat la creació de la Unitat de Transferència, que té com a objectiu potenciar sinergies entre els grups d’investigació, Espaitec, la FUE, el sector empresarial i l’Agència Valenciana de la Innovació, entre altres.

En aquesta línia, Eva Alcón ha posat en relleu la importància de la innovació durant la pandèmia, no sols vinculada a la transferència dels resultats d’investigació sinó com a eix transversal de les polítiques. «Aquest any incorporarem aquests aspectes als projectes relacionats amb la difusió de la ciència i la cultura, la transformació digital i la millora educativa», perquè «esperem que aquest curs siga una oportunitat per demostrar el que som: universitat pública de Castelló, capdavantera en tecnologies, amb vocació investigadora i projecció internacional, una universitat innovadora que treballe per ser més inclusiva i igualitària».

«Malgrat l’esperit de superació que ens caracteritza com a universitat», ha comentat Alcón, «necessitem avançar en tres temes clau que no depenen de nosaltres, sinó de la voluntat política dels governs». La rectora ha assegurat que el més urgent és el finançament universitari i ha reivindicat que «els fons europeus de recuperació arriben també a les universitats per a ser motor de canvi» perquè «no es pot oblidar que el 70% de la ciència la fem les universitats», ha indicat.

«Tenim l’oportunitat de definir un model just, estable i de futur, amb indicadors actualitzats i que permeta a les universitats una planificació adequada del servei públic que presten», ha comentat, i en el cas castellonenc, que permeta consolidar l’àmbit de Ciències de la Salut. Els altres dos temes pendents pertanyen a l’àmbit estatal i són el conveni col·lectiu del personal laboral i la taxa de reposició, «que impedeix la promoció del nostre professorat acreditat».

«Comencem un curs atípic, però l’encetem amb esperit de superació i amb responsabilitat. Un curs on, davant de la incertesa, reivindiquem el valor de la ciència i apostem per la solidaritat», ha conclòs la rectora.

Per la seua banda, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, també ha fet referència als reptes del finançament de les universitats i de la taxa de reposició reivindicats per la rectora sobre els quals ha manifestat el seu suport a l’UJI i la ferma voluntat d’escometre els canvis necessaris. «El desafiament és gran, però la nostra obstinació també ho és», ha afirmat.

D’altra banda, ha explicat que l’UJI rebrà un fons COVID de més de dos milions d’euros per al pagament de despeses extra i per a la implementació de plans de formació tecnològica. Així mateix, ha fet referència a la inversió realitzada en beques d’exempció de taxes i beques salari. «És un esforç necessari i seguirem apostant perquè cap persona es quede fora de l’educació superior per motius econòmics», ha apuntat.

Finalment, la consellera ha destacat com la pandèmia ha posat en evidència la necessitat d’invertir en ciència i innovació. En aquesta línia, ha anunciat que es crearà una institució valenciana d’excel·lència internacional amb seu a Castelló per a atraure el talent d’investigadors i líders de caràcter internacional perquè desenvolupe la seua investigació a la Comunitat Valenciana.

Lliçó inaugural: ciència i retòrica en la gestió social de les catàstrofes planetàries

Vicent Salvador Liern, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Jaume I i secretari de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, ha estat l’encarregat d’impartir la lliçó inaugural d’aquest curs acadèmic 2020-2021 amb el títol «Ciència i retòrica en la gestió social de les catàstrofes planetàries», una lliçó inaugural que vol «contribuir a establir ponts entre dues cultures, la científica i la humanística» i més concretament «una aproximació científica a la vida del planeta i dels seus pobladors i a l’ús de la retòrica de la paraula», perquè «les catàstrofes són el catalitzador que activa de la manera més visible la interrelació entre el saber i la comunicació, tal com correspon a la ciència ciutadana».

El professor ha centrat la seua intervenció en dos fenòmens que «amenacen l’equilibri biològic i social del planeta», com són el canvi climàtic i la pandèmia de la COVID-19, perquè «els ulls del món s’adrecen interrogants a la ciència com a fetitxe del nostre temps que garanteix racionalitat i progrés» però «els cors no sempre es compassen amb allò que la mirada científica sembla haver posat en clar i susciten així ruptures cognitives» i es produeixen «inèrcies, interessos diversos, angoixes i gregarisme que enterboleixen la visió asèptica que es reclama al coneixement científic i desfermen actituds contradictòries al voltant del tòtem de la ciència, que es veu així invocat per veus altisonants, alhora que és desatès, utilitzat, manipulat o contradit en la pràctica social».

En aquesta línia, Salvador Liern ha assenyalat que el coneixement científic és la manera més avançada que té la humanitat per a comprendre el funcionament de la realitat, tot i que no és un procediment immune a la variació dels contextos històrics ni es genera en una progressió lineal i, davant determinades realitats inèdites, tarda a consolidar els coneixements. «La paradoxa és que els actors de la política, l’economia i la mediació de l’opinió pública exigeixen respostes pràctiques immediates i no volen renunciar a la coartada de l’autoritat científica per a justificar les seues decisions, sense acceptar que, en fases com aquesta, el coneixement científic és un coneixement en construcció», ha afegit. En aquest sentit, també ha fet referència a les posicions negacionistes que s’acullen a la negació sense positivar raonadament les hipòtesis que hi contraposen.

D’altra banda, ha destacat la bretxa generacional que s’ha produït, un enfrontament dels interessos de dos col·lectius identitaris, els joves i la gent gran, tant en el cas del canvi climàtic com en el de la pandèmia, la qual cosa ha provocat una insolidaritat generacional. «Institucions com ara l’ensenyament, a tots els nivells, i també els mitjans de comunicació, haurien d’assumir la responsabilitat de difondre un ideal de solidaritat intergeneracional», ha afirmat el catedràtic.

Com a conclusió, Salvador Liern ha posat en relleu la necessitat d’abordar aquests problemes des d’un enfocament interdisciplinari, a través de les fronteres entre la cultura científica i la humanista, i amb un tractament obert, sense prejudicis, crític i amb implicacions ètiques. «Una universitat dels nostres dies, atenta al context social en què s’insereix i conscient de la seua funció orientadora, ha de ser la residència de tots els sabers però ha d’estar protegida contra l’estultícia, la superstició, les falses veritats, la discriminació de qualsevol tipus i el màrqueting polític. Així, haurà d’assumir el compromís d’intentar racionalitzar comportament dels ciutadans, fomentar la intenció d’escoltar els altres, aprendre dels errors amb humilitat i predicar imaginativament i amb eficàcia la solidaritat humana», ha conclòs.

Últimas noticias

Contenido relacionado