La zona de confort del “catch-all partidisme”

La reforma de la Llei Orgànica de Règim Electoral General introduïda pel PSOE al 2011 -al mateix paquet que el vot pregat- va decidir que "les formacions que concorran per primera volta hauran d’aportar un nombre d’avals equivalent al 0’1% del cens de cada circumscripció per on se presenten".

Via Mediterrània és ja un actor polític, malgrat que no serà present a les eleccions generals del 10N. La reforma de la Llei Orgànica de Règim Electoral General introduïda pel PSOE al 2011 -al mateix paquet que el vot pregat- va decidir que “les formacions que concorran per primera volta hauran d’aportar un nombre d’avals equivalent al 0’1% del cens de cada circumscripció per on se presenten”. Exigència que havíem de cumplir inicialmente en uns curts 20 dies, però que ara han estat encara reduïts a 13 – resultant així impossible per nosaltres- per altra reforma de la mateixa Llei, aquesta introduïda pel PP al 2016 amb el consens del PSOE, per a quan, com en el cas present, les eleccions sobrevenen a conseqüència del fracàs en la conformació de govern i els fracassats tenen pressa en comparéixer a una segona volta.

Ja veuen, el variable marc legal electoral està alegrement en mans del bipartidisme, el mateix binomi de poder que va reformar l’article 135 de la sacrosanta Constitució Espanyola en una nit d’agost, a l’objecte de satisfer les pulsions més aspres de la filosofia austericista. I Respecte a la LOREG, el bipartidisme sabia l´escenari de desafecció que venia, i es va preparar bé per fer-li front.

Rovira  

Davant eixa alegria amb que es canvien les regles del joc, a Via Mediterrània pensàvem que el sentit de la responsabilitat política a Madrid els faria trobar igualment una solució per reformar el Codi Penal, i deixar clar que mai podrà considerar-se delicte una curiosa proclamació de República verificada un divendres a les 15 hores i rere la qual tots els seus servidors se n’anaren a gaudir del cap de setmana.

També pensàvem que la racionalitat imperaria i que les conseqüències penals derivades de la celebració d’un referèndum que no matava ningú se limitarien a  buscar excessos comesos per les mans d’alguns dels qui portàven les porres, i no dels què portàven paperetes, perquè l’expressió d’una voluntat política democràtica mai hauria de considerar-se excesiva, ni molt menys delictiva.

Però en eixa entitat metafísica que hom anomena Madrid, ningú ha posat en valor el civisme d’un moviment polític pro independència que ha mobilitzat alguns milions de persones durant alguns anys sense que hi haja que lamentar cap cas realment greu de violència, ni tan sols d’exhibició d’armes, com sí varen fer els únics vertaders colpistes que hem patit en aquest país en els temps contemporanis.

Evidències tan prosaïques no interessen als partits instal.lats en la zona de comfort del catch-all-partidisme, especialment quan tenim a la vista un procés electoral. La defensa de la Democràcia sembla no importar quan el que està amenaçat és, acríticament, la unitat de la Pàtria, de la única Pàtria que entenen els qui ara no han volgut fer política, eixa Pàtria antipàtica i repressora que apareix sempre que algú demana pluralitat. Les noves generacions no haurien de viure regressions tan nocives per a la convivència, i és la nostra responsabilitat fer que el sentit comú propi de la bona política acabe per imposar-se, sense complexos. I en això estem a Via Mediterrània.

PublicitatJuega Limpio Orihuela