Satisfet, orgullós i com sempre accessible i dinàmic, l’alcalde de L’Alcora, Samuel falomir, ha anunciat este dijous en Cevisama que tractarà d’implicar al Ministeri de Foment per a què col·labore en els treballs de restauració de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda, “per poder anunciar-ho la pròxima edició d’esta fira”-ha bromejat-. De fet, cal recordar que l’edifici va rebre la qualificació de BIC (Bé d’Interés Cultural) i per tant pot optar a esta ajuda.
L’estat d’este macroprojecte, de recuperació del patrimoni cultural de la ciutat i de tota la indústria taulellera, en ser l’Alcora, bressol clau d’esta indústria, ha estat explicat en roda de premsa a l’estand de la Diputació Provincial. On també la responsable provincial de cultura, la diputada Ruth Sanz ha fet públic que cedirà a este projecte una valuosa documentació vinculada als orígens de la indústria ceràmica “per contribuir a augmentar el patrimoni que ja implica la recuperació de la Reial Fàbrica”. L’alcalde també ha posat l’accent no únicament en la magnitud del projecte sinó amb el que representa de cara al fet que els veïns i visitants coneguen la identitat i els orígens de la que hui és una de les indústries més fortes i capdavanteres a la província.
Al respecte, Falomir, en declaracions a Actualitat Valenciana ha manifestat “l’optimisme” que li han transmet totes les empreses de l’Alcora que participen en la fira i que ha visitat durant estes jornades. “Jo els he vist molt optimistes, este mateix matí he estat parlant en dues d’elles i estan contents, i això és important. Però de tota manera jo estic en contacte constant i m’ho comenten i crec que en general hi ha prou d’optimisme”, apunta Falomir.
D’altra banda, el primer edil, en referècia al projecte de recuperació de la Reial Fàbrica també ha destacat “fonamental col·laboració” de la Unió Europea (Fons FEDER), la Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló, la Fundació Torrecid i la Caixa Rural de l’Alcora, en el procés de recuperació de la Reial Fàbrica. Col·laboradors als quals se sumen Bestile i Pamesa, tal com ha anunciat este dijous i a les que també ha agraït la seua decisió de formar part d’esta iniciativa “tan rellevant per al futur del nostre poble”, ha manifestat.
ELS AVANÇOS DELS PROJECTE: L’EDIFICI DELS FORNS ÀRABS
Amb un ambiciós Pla director que abarca fins el 2030, L’Alcora ha presentat també quines són les últimes actuacions en la recuperació de la Reial Fàbrica.
Respecte al projecte, el director del Museu de Ceràmica, Eladi Grangel, ha informat que la setmana passada van començar les obres de rehabilitació de l’edifici dels forns àrabs, datats al voltant de 1805 “un dels espais de major importància històrica i patrimonial de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda”.
Es tracta d’un “destacat projecte” dins de la recuperació de la manufactura comtal, que farà visitable la zona dels forns. A més, “este emblemàtic espai es convertirà en centre d’informació i acolliment de visitants, i en centre d’interpretació dels recursos i productes turístics de l’Alcora”, ha apuntat Grangel.
També s’actuarà, en el marc d’aquesta intervenció, en la coberta de l’antiga fàbrica Azulejos BIC, SL, contigua a l’edifici dels forns, eliminant prop de 2.000 m² de fibrociment i substituint-ho per materials més apropiats.
Amb anterioritat al projecte de rehabilitació dels forns, ara en marxa, l’Ajuntament va dur a terme a la fi del passat any la restauració de les policromies de la façana lateral de la Reial Fàbrica.
El director del Museu ha recordat que, després de l’enderrocament de la primera factoria de Azulejos Vives, va quedar al descobert la façana lateral Sud de la Reial Fàbrica. En ella es podien apreciar restes de la decoració pintada que havia quedat fins llavors oculta a la vista.
Les pintures van quedar exposades a l’acció dels agents meteorològics, fonamentalment pluja, vent i sol “pel que ràpidament es van iniciar les gestions per a preservar aquesta decoració de la fase fundacional de la fàbrica (1726-1727)”.
Així –continua Grangel– “amb esta actuació, s’ha pogut salvar d’una lenta destrucció esta joia ornamental, que a més ens permet fer-nos una idea de quin era l’aspecte original de la Reial Fàbrica, i de com podria haver sigut la decoració de la façana principal, que és un objectiu que ens plantegem escometre”.
