Excessiu revés per al València CF en el partit d’anada dels huitens de final de la Champions. El conjunt valencianista va competir i va gaudir de suficients oportunitats per a aconseguir un millor resultat en San Siro, però torna de Milà amb un 4-1 que és massa càstig. Els quarts de final després d’encaixar un resultat tan inflat impliquen fer un tomb a l’eliminatòria amb una enèrgica remuntada a Mestalla. Serà difícil, però no seria la primera vegada i el València CF no ha dit encara la seua última paraula. Encara queden 90 minuts per a competir davant un equip, l’Atalanta BC, que va traure màxim rendiment a la seua eficàcia en l’àrea valencianista. El València CF, que no va desistir fins al xiulet final, no va poder brindar un bon resultat als més de 2.300 valencianistes desplaçats a Milà, però ja pensa en el partit de tornada a Mestalla.
El partit va començar amb un primer tram electritzant. El conjunt bergamasco, gravitant sempre sobre la figura de ‘Papu’ Gómez, el seu cervell, no va tardar a mostrar les seues credencials. L’argentí va avisar al València CF amb un tret de falta de la frontal i quasi sense temps per a reposar-se de l’esglai Pasalic, amb un atac pel corredor central, exigia al màxim a Jaume Domènech, que va respondre a l’u contra un amb una demostració de reflexos extraordinària. El ‘1’ va traure una de les mans més destacades de la Champions per a contenir al Atalanta BC i el València CF es trobava cada vegada millor, estabilitzant el partit després d’un inici en estampida dels locals, però llavors, al quart d’hora de joc, va arribar el 1-0. Novament el ‘Papu’ entrava per l’esquerra i connectava amb Hateboer al segon pal. L’holandés no va fallar.
No mereixia, ni de bon tros, anar per darrere en el marcador el València CF i a la mitja hora de joc va estar molt prop d’empatar amb una doble ocasió de perill. Soler va traure de pressa una falta a l’esquena de la defensa i Ferran, el més llest de la classe, amenaçava als italians amb un tret que va escopir la creuera. El rebutge, en segona instància, va anar per a Gayà, que no va encertar per molt poc. Celades, des de la banda, s’emportava les mans al capdavant. Havia estat molt a prop l’empat, però calia continuar remant. El València CF necessitava desequilibri en atac i es va encomanar a Guedes. El ‘7’ va prenent temperatura i en San Siro al segon intent va protagonitzar una jugada d’atac amb Gayà que no va entrar per mil·límetres. El seu tret, buscant el pal llarg, tampoc el va aconseguir Mangala, que s’havia incorporat a l’atac.
Feia mèrits el València CF, però l’Atalanta BC tornaria a castigar abans del descans, esta vegada mitjançant un dur tret d”Ilicic des de la frontal. El conjunt valencianista marxava a vestuaris amb un resultat injust, excessivament inflat, però calia continuar barallant. A l’inici del segon temps, Soler va tindre una altra ocasió en les seues botes després d’una jugada combinativa que va partir des de la dreta amb un centre de Ferran Torres, que minuts després tornaria a donar una bona assistència per a Maxi Gómez. Va faltar un polsim de precisió i el Atalanta BC va encertar per a ampliar distàncies. Freuler va fer el 3-0 amb un tret ajustat, inapel·lable per a Jaume Domènech, i Hateboer feia el 4-0 minuts després. Pese a l’inrevés, el València CF no va desistir de la seua obstinació pensant en la volta a Mestalla i Cheryshev retallava distàncies res més eixir. Encara queden 90 minuts a Mestalla i el València CF, pese al resultat, té molt a dir.
