L’Audiència de València ha ordenat continuar la investigació oberta arran de la querella que va interposar el PP contra el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, per falsedat documental per suposadament “mentir” quan va assegurar que s’havien fiscalitzat les ajudes al foment del valencià concedides a dos empreses “vinculades a la família del president de la Generalitat, Ximo Puig”.
Els ‘populars’ van presentar una querella, firmada per la secretària general del PPCV, Eva Ortiz, contra Trenzano en considerar que aquest havia “mentit” en dir que s’havien fiscalitzat subvencions atorgades a Mas Mut Produccions i Comunicació dels Ports que, segons el PP, “han rebut més de 400.000 euros en subvencions des del 2015 per a ajudes al foment del valencià sense cap tipus de control”.
En concret, el PP va portar als tribunals l’acord de 6 d’abril de 2018, dictat per Rubén Trenzano, pel qual va desestimar una sol·licitud formulada el 27 de febrer per Eva Ortiz, en la seua qualitat del seu portaveu del Grup Popular en Les Corts, en la qual “intimava la cessació de la inactivitat material i en l’execució dels seus propis actes de l’Administració de la Generalitat en la fiscalització de les subvencions atorgades en els exercicis 2015 i 2016” per al foment del valencià a les dos empreses esmentades.
En un primer moment, el Jutjat d’Instrucció número 9 de València va decidir sobreseure el procediment en entendre que les manifestacions de Trenzano havien d’enquadrar-se “en l’àmbit de les declaracions amb caràcter polític, administratiu i més propi de la disputa política”, el fòrum de la qual de tractament és la jurisdicció contenciós-administrativa.
No obstant açò, ara la Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València, després d’estudiar el recurs d’apel·lació presentat pel PP, decideix revocar l’arxiu i ordenar la continuació de la causa en una interlocutòria datada el 23 de maig i a la qual ha tingut accés Europa Press.
Argumenta per a açò que d’eixes explicacions “no pot deduir-se directament l’atipicitat de la conducta denunciada (…) i més encara tenint en compte l’acceptació prèvia del jutge, segons les seues pròpies paraules, que els fets denunciats suposen les contradiccions en les manifestacions del querellat, quant a si va faltar a la veritat o no conscient i voluntàriament, cometent una falsedat per a encobrir certes conductes, provocant una inseguretat jurídica amb abast penal”.
“CONTRADICTÒRIES AMB LA REALITAT”
“És a dir –prossegueix–, està reconeixent el jutge en la seua interlocutòria que les manifestacions abocades en l’escrit de la denúncia són contradictòries (amb la realitat), que falta saber si eixa inobservança de la veritat va ser conscient i voluntària, que falta saber si aquest procedir falsari perseguia encobrir certes conductes i que en tot cas el succeït posseeix naturalesa penal perquè vulnera la seguretat del trànsit jurídic, bé jurídic protegit del delicte de falsedat”.
En la mateixa línia, l’Audiència creu “indegut en l’incipient moment processal el sobreseïment decretat” i afegeix: “L’estat de coses actual mostra la denúncia d’uns fets subsumibles en el delicte de falsedat comesa en document oficial, perquè, a tenor del text de la querella, el querellat és funcionari públic, emet un escrit en l’exercici de les seues funcions, fa constar en ell a gratcient uns fets objectivament contraris a la realitat, i amb aquesta conducta institucional infringeix la confiança en el funcionament normal de la institució que representa”.
En conseqüència, conclou, ha d'”atendre’s la petició de l’apel·lant perquè seguisca la investigació i es perfile l’existència o no dels elements delictius que el mateix jutge apunta en els fonaments de la seua resolució”.
