No sé si l’univers, on suren una infinitat de bambolles calentes, tindrà sòl ferm, on cercar una resposta. Mentrestant, seguirem donant voltes i voltes i voltes…, sense que ningú es detinga a pensar. Lluitem constantment contra la gravetat i contra nosaltres mateixos, que són els altres, ningú vol moure’s de la seua casella, encara que aqueix lloc corresponga al de peó, defensant i morint…, però la vida no és uns escacs, encara que ho semble, podem trencar el joc i deixar de participar, si al final, com ocorre sempre, anem acabar perdent la partida. Sabem que existeix un risc evident: quedar-nos sols/as, mentre veiem com es fonen la resta de peons. Tenim dues úniques formes per a la unitat: la solidaritat o l’egoisme.
La solidaritat sembla, en els temps actuals, que il·lusiona poc. Quin sac d’açò?, es pregunten alguns/as. Anem que els que participen en concentracions i manifestacions ho fan amb poca constància, amb poques ganes o per “complir”, si porten banderetes. Jo humilment proposaria, que si no volen participar per solidaritat, almenys ho facen per propi EGOISME. Si tots/as no som solidaris, sí que som egoistes. L’egoisme representa a un sol partit i a una sola bandera. Els que han provocat l’evolució de la nostra espècie fins avui, ho han aconseguit per egoisme col·lectiu. Cal fer valdre tot el que ens fa egoistes: Vols guanyar més diners que ningú, per a viure en gran? Avance! Fes-ho!, lluita contra qui t’ho impedeix, per egoisme. Almenys, si fracasses, haurà valgut la pena, no t’hauràs molestat per a un 0,50% de pujada salarial i estaràs fora del damero.
Cal saber utilitzar l’egoisme propi, no solament en la cua dels cinemes, dels pollastres rostits o de Mercadona, intentant colar-se: desplegament personal molt pobre i inútil. A l’egoisme se li pot traure molt més suc que aqueixos banals primers passos quotidians. Per exemple, esforçar-se per treballar menys i guanyar més, fent la meitat d’hores. Segurament en aquests moments us estareu rient, però penseu en l’egoisme: No és en el fons el que voleu la majoria? No hem dit que ens mou més l’egoisme que la solidaritat? A què espereu? Ningú va acudir a resoldre els seus problemes, excepte els egoistes: i sou majoria, prop del 90%, els que omplen les urnes, ni més ni menys.
Anem a relaxar-nos i meditar, perquè açò té molta tela: ommmmmmmm.
Si en aquests moments, tots/as, ens adonàrem que estem vivint una gran mentida, on els diners és un invent cruel que s’utilitza amb discriminació, perquè la majoria treballe per a una minoria cada vegada més rica; la que ens ha creat aqueix miratge de consum pel consum, on l’egoisme individualitzat està desconnectat del col·lectiu, la qual cosa provoca, a part de confrontar-nos, perdre els objectius bàsics d’unitat, que porta a desvetla aqueixa gran mentida. L’egoisme del teu veí no és el teu adversari sinó el teu aliat. Fora dels escacs és un altre món, perquè mai advertiran la nostra jugada.
