30.8 C
Valencia

Les assalariades valencianes treballen gratis 1 hora i 48 minuts al dia

La secretària de Dona CCOO PV, Cloti Iborra ha presentat hui les dades de la bretxa salarial arreplegades a l’Informe de la situació sociolaboral de les dones al País Valencià elaborat pel Gabinet tècnic de CCOO PV i les propostes i reivindicacions sindicals al respecte.

- Publicitat -AVL

“La desigualtat retributiva i la discriminació salarial han estat des de sempre una de les principals reclamacions de les dones sindicalistes. Hui la demanda de polítiques correctores ja forma part de l’agenda social i política, fruit d’anys de reivindicació i denuncia” ha afirmat.

Segons les darreres dades disponibles, bretxa salarial de gènere al País Valencià en 2017 fou del 22,4%, per tant la diferència se situa en els 5.344 euros anuals, mig punt per damunt de la bretxa salarial estatal (21,9%). En 2017 el salari mitjà anual brut de les valencianes aconseguia els 18.523 euros, enfront dels 23.867 euros dels homes. Com a conseqüència, les dones ocupades haurien de treballar vuitanta-dos dies més a l’any perquè el seu salari mitjà anual s’equiparara al dels homes, perquè deixen de percebre ingressos salarials per treballar des del 9 d’octubre.

A més a més, la taxa de parcialitat femenina continua augmentant, de les 296.600 persones que treballen a temps parcial, el 73,7% són dones (7 de cada 10). Al País Valencià hi ha 140.800 dones més treballant a temps parcial que homes.

Per sectors

El sector d’activitat en el qual es treballa també determina la retribució a percebre. La presència de dones i homes en els diferents sectors no és equitativa, les dones superen el 60% en activitats sanitàries i de serveis socials, educació, activitats immobiliàries, hostaleria. Mentre que en sectors com la construcció, les indústries extractives i manufactureres, subministraments d’energia, el transport i les TIC la seua presència no supera el 30%.

Als sectors feminitzats, com a serveis, el guany mitjà anual (20.779 euros) és menor que als sectors masculinitzats, com la indústria (23.822 euros). Allà on la presència de les dones és majoritària es percep menor remuneració. En tots els sectors el salari mitjà anual de les dones és inferior al dels homes, fins i tot en serveis elles guanyen 18.458 euros a l’any, mentre que ells aconsegueixen els 23.572 euros.

La disparitat salarial més gran es registra entre les persones que treballen en la indústria manufacturera, amb un 28,5% més de guany anual dels homes que les dones. Seguit dels treballadors no qualificats en serveis, amb un 28,3% més a favor del sexe masculí.

Les professions que recullen una menor diferència entre tots dos sexes són la del personal tècnic i científic i intel·lectuals de la salut i l’ensenyament, on els homes perceben un 13,3% més de salari que les dones. En valors absoluts la diferència més gran es recull entre el personal directiu i gerent, entre els quals els homes arriben a percebre uns 12.576 euros més de salari anual que les dones amb estos càrrecs.

Protecció social

El nostre sistema de pensions està fonamentalment lligat a les condicions d’ocupació i les característiques del treball remunerat (pensió de jubilació i d’incapacitat permanent). Les discriminacions salarials durant la trajectòria laboral es traslladaran a desigualtats en la percepció de les pensions. Això explica que la bretxa de les pensions siga més gran que la bretxa salarial, perjudicant greument el sexe femení.

El tipus de pensió també determina el percentatge de bretxa. En la pensió de jubilació la bretxa se situa en el 35,2%, sent la renda mitjana de 1.039 euros al mes; 1.204 euros per als homes i 780 euros per a les dones. (Bretxa salarial pensions, contributiva).

Desenvolupament de les causes i conseqüències

La penalització que suposa la desigualtat retributiva és conseqüència d’una pitjor inserció i participació laboral de les dones, resultant d’una divisió sexual del treball encara vigent i d’una arrelada cultura patriarcal. Una bretxa que abasta tots els sectors econòmics i ocupacions, i que augmenta les diferències tant a les prestacions com a les pensions.

Es tracta d’un fenomen complex on influeixen múltiples causes o factors que obstaculitzen les carreres professionals de les dones, tant a l’accés, manteniment i promoció a l’ocupació.

La persistència dels tradicionals estereotips de gènere i la ja mencionada divisió sexual del treball destaquen entre els múltiples factors que conformen la bretxa salarial, com ara: segregació ocupacional, horitzontal i vertical (les distintes ocupacions, llocs de treball o nivells, on es concentren en major mesura treballadores d’un sexe o l’altre); complements salarials per les qualitats personals (nivell educatiu, qualificació, edat, experiència, antiguitat a l’empresa, major o menor intensitat en la dedicació, etc.); condicions i circumstàncies en què desenvolupen els treballs (tipus d’empresa i dimensió); parcialitat, temporalitat (taxa femenina superior); sostre de cristall i sòl enganxós.

Propostes CCOO PV

• Desenvolupament del RD 6/2019, especialment en el referent al registre dels Plans d’Igualtat. Actualment al País Valencià hi ha registrats un total de 73 plans (11 a Alacant, 3 a Castelló, 56 a València, i 3 d’àmbit autonòmic).

• Ratificació dels convenis de l’OIT 189 (sobre treball digne de les treballadores de la llar i plena equiparació en drets i protecció social) i 190 (sobre eliminació de la violència i l’assetjament en el món del treball).

• Convocatòria urgent de la sotmesa per afrontar les bretxes de gènere, creada a proposta de CCOO (depenent de la Mesa de recuperació social).

• Disseny d’una llei d’igualtat salarial en el marc del diàleg social que contribuïsca de forma eficaç a combatre la bretxa salarial.

• Aprovació d’una llei d’usos del temps que aborde qüestions relacionades amb la corresponsabilitat, la conciliació i la racionalització d’horaris, des d’una perspectiva de gènere.

• Potenciar la igualtat d’accés a la formació professional i formació per a l’ocupació, en el sentit de trencar els rols de gènere en les famílies professionals, tal com s’expressa en el Pla Valencià de Formació Professional, incentivant l’accés de les dones en aquelles professions amb major representació masculina.

• Complir amb el compromís adquirit en el II Pacte del Botànic quant a l’aprovació d’una nova llei valenciana d’igualtat entre dones i homes.

• Impulsar una reforma educativa basada en la coeducació que integre l’educació en la igualtat i en el respecte a la diversitat. Impulsar un model d’educació laica, coeducadora, inclusiva i igualitària, pública i de qualitat, amb inversió en la formació del professorat i professionals de suport, incidint en la igualtat i la diversitat sexual i de gènere, i que combata els estereotips sexistes respecte a la formació.

: Valencià

- Advertisement -
- Publicitat -GVA_CEICE

Segueix-nos

12,754FansLike
978FollowersFollow
2,458FollowersFollow

També és notícia

- Publicitat -DiVal
- Publicitat -DipCas
- Publicitat -onda
- Publicitat -Brobit

Notícies relacionades

Trovam, la Fira Valenciana de la Música, sobreviu a l’any COVID

La huitena edició d'esta fira que se celebrarà a Castelló del 11 al 14 de novembre, abordarà les conseqüències de la COVID-19 en la indústria musical i gran part dels debats i les activitats professionals tindran com a objectiu establir camins i línies de recuperació i desenvolupament del ram.

Castelló tindrà un Pla Director per a proveir d’aigua potable a tota la província amb un “canvi de model de gestió”

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha assenyalat en el seu compromís amb la Diputació Provincial per desenvolupar este projecte que s''han acabat "els temps de les obres no planificades o pegats per qüestions partidistes en l'aigua".

Sanitat invertirà 36 milions d’euros en l’ampliació de l’Hospital Marina Baixa

Es tracta d'una superfície construïda de 32.714 m² destinats a serveis assistencials flexibles, eficients i humanitzats.

Els sindicats demanen un protocol perquè en qualsevol aula amb un contagi de coronavirus facen tests a tots els alumnes

CSIF explica que existeix una elevada inquietud entre professionals docents, alumnat i famílies per la falta d'un criteri unificat referent a això.

Alfafar inicia la campanya de recollida d’arròs

La campanya es realitzarà en les 840 hectàrees que conformen la Marjal d'Alfafar.
- Advertisement -

: Valencià