Les Corts Valencianes han acordat per unanimitat instar el Consell a declarar el 2021 com a Any Luis García Berlanga per a commemorar el centenari del naixement de l’icònic director valencià. “Deixem créixer el mite perquè a Espanya estem faltats de glòries”, ha reivindicat la diputada socialista Toñi Serna com a impulsora de la iniciativa.
El llegat de Berlanga ha posat d’acord els grups del govern del Botànic II (PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida) i els de l’oposició (PP, Ciutadans i Vox) en el ple d’este dimecres, per a deixar clar que el cinema espanyol no s’entén sense el director de clàssics com ‘Bienvenido míster Marshall!’ o ‘Plácido’.
Al fil dels homenatges que duran a terme l’Acadèmia de Cinema o la Filmoteca Espanyola, la proposta persegueix que el 2021 se succeïsca un gotege de celebracions, actes i produccions culturals per a valorar la rica obra de Berlanga, especialment en les localitats valencianes on va rodar com Xixona (Alacant), Peníscola (Castelló) o València.
L’Any Berlanga serviria així per a reivindicar el llegat d’un dels exponents de la cultura valenciana i un dels valencians més il·lustres del XX, “comparable a Sorolla o Blasco Ibáñez”, sempre lligat professionalment i personalment a la Comunitat Valenciana, com ha lloat la representant del PSPV.
Pel·lícules com ‘La vaquilla’, ‘El verdugo’ o ‘Moros y cristianos’ reflecteixen que Berlanga va retratar com ningú la societat espanyola del XX, amb un cinema coral, de sàtira i humor i des de la crítica a la realitat de l’època.
El seu cinema, de fet, és “reflex d’eixa Espanya trista i grisa de la dictadura franquista”, doncs va portar a la pantalla gran “les penalitats de la postguerra, però sempre amb una mirada compassiva cap a la gent, no exempta d’ironia i esperpent”.
Per tot açò, la socialista ha reivindicat que reconéixer Berlanga és una manera de redescobrir la nostra memòria: “Com deia Antonio Gómez Rufo, els mites existeixen perquè els mitifiquem. Deixem créixer el mite i sentim-nos còmodes, perquè a Espanya estem faltats de glòries, ens escassegen i sempre tenim la temptació de dir que no és per a tant”.
