“Les nostres mascotes NO transmeten el COVID-19”, S.Vega (Catedràtic de Sanitat Animal)

Diverses associacions animalistas afirmen que en l'últim mes han augmentat els abandons d'animals domèstics per por de que puguen ser transmissors del COVID-19. I no ho són.

Santiago Vega, catedràtic de Sanitat Animal


Davant la desinformació latent en les últimes setmanes respecte a la possibilitat que els animals domèstics puguen ser transmissors del coronavirus i davant els nombrosos casos d’abandó de mascotes que es van publicant diàriament (i sembla que s’han incrementat des de la propagació del virus), decidim posar-nos en contacte amb un expert en la matèria.

Hem entrevistat a Santiago Vega, catedràtic de Sanitat Animal de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València. A més, és Doctor en Veterinària, Diplomat en Sanitat i membre de les acadèmies de Medicina i Farmàcia de la Comunitat Valenciana i de la de Veterinària a Múrcia. I, actualment, col·labora durant aquesta crisi sanitària com a alferes reservista VOLUNTARI adscrit al servei veterinari del regiment de la Unitat Militar d’Emergències (UME) a Madrid.

PublicitatAVL

“Hui dia, l’única cosa que se sap i el que accepten totes les institucions científiques, inclosa l’OMS, és que la transmissió només és possible, en tot cas, d’humans a animals i no a l’inrevés. I igualment la possibilitat és molt remota”, recalca Santiago Vega.


Li preguntem sobre el cas famós del gat suposadament contagiat pel seu amo a Bèlgica, ja que s’ha fet tan viral i ha suscitat comentaris de tota mena. “Un gat en tota Europa i ja part de la població trau conclusions errònies i una falsa premissa. A més, en cas que s’haguera contagiat, va ser un humà qui li ho va transmetre ”, indica Vega.


Explica també que existeixen certs dubtes entorn d’aqueix cas, ja que el procediment de presa de mostres ha sigut qüestionat fins per un expert en virologia de la Facultat de Veterinària de Gant. Per al diagnòstic, també es van basar en els símptomes, que podrien correspondre a altres agents infecciosos, com coronavirus felí, calcivirus o rinotraqueitis.


“En tots els suposats casos que hem tingut de mascotes a tot el món que podien ser “portadores”, que no transmisores, del COVID-19 -dos gats i dos gossos, més tres lleons i cinc tigres en el zoo de Nova York- els humans han sigut les fonts de contagis”, ha aclarit el doctor en Veterinària de la CEU UCH.

Per què no han aparegut més animals suposadament contagiats quan la propagació d’aquest virus és molt alta i el contacte amb animals és continu? Perquè la possibilitat és 1 entre un milió.


SANTIAGO VEGA, CATEDRÀTIC DE SANITAT ANIMAL EN CEU CARDENAL HERRERA


A la Xina, han fet un assaig experimental amb inoculació de dosis més altes del virus per a reproduir quadre clínic en nou gats, només un d’ells va aïllar el virus i cap ha mort a conseqüència del COVID-19. Aquest tipus d’assajos es fan a fi de conéixer la reacció del virus en allotjar-se en un animal, amb l’objectiu d’obtindre un sèrum que puga protegir a altres animals, i fins i tot a éssers humans.


Segons dades dels estudis, la fura i el pangolí són els més susceptibles, els gats pràcticament res i els gossos absolutament no ho són. Ells podrien ser vectors mecànics, la qual cosa implica que “el virus no es multiplica en l’hoste”, igual que ocorre en qualsevol superfície material o mitjà de transport.

ELS GOSSOS NO PODEN CONTAGIAR-NOS DE COVID-19 NI TAMPOC DE CAP DELS VIRUS ASSOCIATS A LA SEUA ESPÈCIE


Malgrat no posicionar-se a favor d’aquesta mena d’experiments, sí que reconeix el seu valor científic ja que “amb una mostra xicoteta podem corroborar que els animals domèstics i salvatges no transmeten, com a norma general, aqueix cep de coronavirus a humans, Igual amb això evitem que es continuen abandonant animals”.

Insisteix que “cap animal ha mort per COVID- 19, ni tan sols algun dels utilitzats en els estudis,encara havent-se inoculat dosi molt més altes, el virus no progressa en ells. I, entre mascotes tampoc”, assegura el catedràtic.

Al no haver-hi un expert en virologia en animals en el Comité Tècnic del Coronavirus, aquest tema ha generat controvèrsia i temor en entre els ciutadans, així com diferents especulacions sense base científica. Vega lamenta que això no s’haja aclarit des del primer moment sota l’opinió d’experts veterinaris en zoonosis. Tal com ell detall, som els humans els qui podem transmetre-li el virus als animals domèstics i aquests convertir-se en portadors, que no transmissors, però encara així, manté que el nivell de contagi és infinitament xicotet, la possibilitat és “d’una entre un milió”.


Hauria de caure-li el virus damunt a un gos mitjançant un esternut d’alguna persona. Tot seguit, el seu amo hauria de tocar al seu gos, no llavar-se les mans i tocar-se la cara immediatament. La mateixa possibilitat que tens de contagiar-se si algú escup en la vorera o en el teu carro de la compra”, aclareix Vega. No obstant això, aconsella les mesures preventives d’higiene de rentada de potes, musell i llom amb aigua i sabó o tovalloletes, però no amb lleixiu o desinfectants.

Respecte a la qüestió de si els test de COVID-19 són efectius en animals, explica que efectivament sí, però els PCR. Aquests detecten material genètic, però no si s’ha multiplicat i eres agent infecciós.


Quant al pacient zero del COVID-19 no es té encara certesa de si va ser contagiat per una ratapinyada o per un pangolí, quatre mesos després continuen investigant. Però encara que haguera mutat excepcionalment d’un d’aqueixos animals als humans, una vegada adaptat el virus en nosaltres és molt difícil que torne a allotjar-se en els animals.

“Aquest tipus de virus s’adapten a l’hoste i l’adaptació no es produeix de la nit al dia. Probablement, porta circulant molt temps el coronavirus”, detalla Vega.

Òbviament, insisteix en deixem d’especular sobre la possibilitat que les nostres mascotes puguen contagiar-nos. “Ells sí que estan constantment exposats al COVID-19 en viure amb nosaltres, quantes mascotes han estat en cases de persones infectades? Centenars de milers… I Quantes han sigut diagnosticades per aquest cep? A Espanya cap. A Europa un possible cas. Un només i sense certesa.

D’altra banda, recordem el paper tan important que juguen els animals en el nostre dia a dia. “Les nostres mascotes estan ací secundant i sostenint el nostre benestar emocional, i, els abandonarem?”, apunta l’expert en Sanitat Animal.

Esta publicació està disponible en : Valencià