L’Escola de Teatre Escalante, dependent de la Diputació de València, celebra el seu final de curs amb gran èxit d’assistència i experiències molt enriquidores. Totes les places van quedar cobertes en cadascun dels cursos que s’han desenvolupat des de desembre, tant els dirigits a xiquets i adolescents, professionals de les arts escèniques com als col·lectius amb necessitats específiques.
Prop de 250 persones han pogut gaudir d’aquesta oferta formativa, sens dubte un balanç molt positiu per a Josep Policarpo, director del Teatre Escalante, qui assegura que l’Escola s’ha convertit “en un referent per a la docència d’arts escèniques de la ciutat de València sempre des d’una perspectiva de servei públic, accessible i de qualitat”.
Amb la intenció d’acostar el teatre i convertir la formació en un instrument de desenvolupament personal i social, des de fa 26 anys l’Escola Escalante ofereix cursos per a escolars menors de 17 anys. L’Escoleta, explica Policarpo, “té un vessant més social que formatiu i aprofitar les ferramentes de l’art dramàtic per a atendre les inquietuds de la infància i la joventut ha permés que hi haja experiències extraordinàries amb treballs davant la càmera, adaptacions de clàssics de la literatura dramàtica o espectacles més visuals”. Sofia López va entrar com a alumna quan tenia 5 anys i ara en té 17: “El teatre ha sigut una part molt important en la meua vida, vaig entrar sent una xiqueta i ha sigut genial. M’ha aportat molt en la forma de veure les coses i a poder posar-me en el lloc dels altres. M’ha ajudat a desconnectar i continuar creixent, ho trobaré a faltar molt”.
Laboratori de la interpretació contemporània
A la continuïtat dels cursos de l’Escoleta, Josep Policarpo va sumar des que es va fer càrrec de la direcció de Teatres de la Diputació fa tres anys, altres nous. D’una banda, va posar en marxa l’Escola Permanent per a Professionals de les Arts Escèniques per a oferir tallers mensuals i seminaris a càrrec d’especialistes de reconegut prestigi. Un espai que “s’ha convertit en un laboratori de la interpretació contemporània que ha obert fronteres i està oferint oportunitats inimaginables fa uns anys per a la professió valenciana”. I és que, matisa el director, “era urgent intervindre en eixe camp i per això hem fet una tria molt selectiva dels noms imprescindibles de la direcció escènica nacional”.
Professionals de la talla de Paco Zarzoso, Isabel Rocati, Adriana Ozores, Carles Alfaro, Andrés Lima, Jordi Casanovas, Denise Despeyroux, Verónica Ronda, Francesc Fenollosa, Antón Valen o El Pont Flotant, han sigut alguns dels noms encarregats d’aquests seminaris.
Espais per a l’aprenentatge teatral que, com ha manifesta una de les seues alumnes, l’actriu Nina Baixauli, són “tan interessants com necessaris per a poder reciclar-nos i seguir amb la nostra formació acadèmica”. La seua gran varietat, assenyala, “ens ha donat l’oportunitat d’especialitzar-nos en noves matèries, de conéixer les pautes del monòleg per a fer riure, com ens ha ensenyat Maria Juan; aprofundir en la interpretació a través del que el director Andrés Lima denomina “la qualitat” i poder així conjugar allò “essencial” que proposa el text amb allò “personal” que proposa l’actor; o endinsar-nos en el cant professional amb el mestratge d’Andrés Navarro”.
Teatre terapèutic
La nova direcció de l’Escalante va ampliar també l’oferta formativa amb programes específics dirigits a persones amb diversitat funcional, per a dones en risc d’exclusió i per a víctimes de violència de gènere. Tere i Consuelo, de 57 i 52 anys respectivament, porten 3 anys en els cursos per a dones i ambdues defineixen la seua experiència com “molt terapèutica”. “Gràcies a aquests cursos he aprés a desenvolupar-me amb confiança en la vida i m’han ajudat molt per a exercitar la memòria. El teatre és com una meditació, viure l’ací i l’ara, calmar la ment durant les quatre hores que dura la classe és una meravella. A més, hi ha molt bon ambient i professors i alumnes acabem sent una família”, explica Tere.
Una vivència molt pròxima a la de Consuelo, qui defensa que el teatre és sanador: “A mi, el teatre m’ha ajudat a centrar-me, a recuperar la il·lusió i l’alegria, m’ha canviat la vida fins al punt que fins i tot m’he presentat a càstings i he fet algun paper xicotet en una pel·lícula”. I tot això, incideix, “amb unes bones companyes i uns cursos plens d’harmonia”.
Pel que fa aquest departament de l’Escola que fomenta el teatre inclusiu, Policarpo destaca que “resulta commovedor assistir a la representació dels treballs finals de curs i veure la valentia amb què estes dones s’encaren al món i la crueltat amb la qual han hagut de conviure”.
Com a fermall final al curs, els alumnes oferiran diverses mostres sobre l’escenari de la seu de l’Escola Escalante, situada al Centre Juvenil d’Algirós. L’Escola tancarà així les seues portes per a tornar-les a obrir l’any acadèmic vinent i continuar fent de l’ensenyament del teatre una poderosa arma de construcció artística i social.
Esta publicació està disponible en :
Valencià
