L’escriptora Mercedes de Cecília presenta el seu primer llibre de prosa poètica a l’Ajuntament d’Elx

L'obra “Terra bullint, migdia blanc” està il·lustrat pel pintor Andreu Castillejos i prologat per l'escriptor José Luis Ferris

L’escriptora il·licitana i historiadora, Mercedes Tortosa, el pseudònim empleat de la qual és el de Mercedes de Cecília, acompanyada per la regidora de Cultura, Patrícia Macià ha presentat el seu primer llibre, “Terra bullint, migdia blanc”, il·lustrat pel pintor il·licità Andreu Castillejos que va morir en 2013. “El llibre ha estat editat per l’Ajuntament, s’han imprés 300 exemplars i es tracta d’una obra de prosa poètica d’unes 80 pàgines. A més de la qualitat literària de Mercedes, conté 11 il·lustracions d’Andreu Castillejos”, ha assenyalat l’edil de Cultura Patrícia Macià.

L’autora ha explicat que l’obra té un caràcter intimista, va de sentiments, reflexions, emocions on la llum té un paper preponderant. A més de textos de prosa poètica, també hi ha escrits impressionistes que fa referència al color i la llum del mediterrani. “És un llibre breu on es fon literatura i pintura, i es tracta de part de l’obra pòstuma d’aquest gran pintor i fotògraf espanyol”, ha assenyalat de Cecilia. La col·laboració entre el pintor i l’escriptora va sorgir arran de la polèmica del projecte de la sínia mirador de l’exalcalde socialista, Alejandro Soler i a partir d’açí, va sorgir un vincule artístic inexplicable, ha comentat l’escriptora. El llibre es distribuirà en biblioteques de tot el terme municipal, en centres escolars municipals i en la llibreria Ali Truc, que per la subvenció municipal que té l’obra no podrà vendre’s al públic, tan sols, podrà obsequiar-se com a exemplar gratuït.

Rovira  

El títol que dóna nom al llibre va ser escollit per una amiga quan va llegir el que encara era un esbós i que és part del poema que encapçala el llibre. El pròleg està realitzat per l’escriptor i el que fos el director de l’Institut Juan Gil-Albert, José Luis Ferris, al moment que va realitzar aquest preàmbul. Un dels poemes que hi ha a l’interior del llibre, a la pàgina 9, diu així: “Quines ramificacions porte dins, que estrany arbre de fulles assedegades ha crescut en el meu interior. Aquests nervis em demanen aire, em demanen portes, em demanen la glopada del seu cos. I al lluny apareixerà una altra vegada, per davant del món, caminant a poc a poc, venint com a cavaller de vi, amb copes d’aroma elegant a les mans…”

PublicitatJuega Limpio Orihuela