Les Useres desvetla als seus 13 pelegrins, que arribaran, com sempre, l’últim divendres d’abril i compliran una tradició reconeguda com Bé d’Interés Cultural.
Els 13 triats per a aquest 2018 són: Jesús Herrero Bellés, Ignacio Sabater Martinez, Rafael Quiroja Alegre, Héctor Borrás Segarra, Javier Sebastia Jorda, Oscar Gil Porcar, Joaquín Gasch Tomás, Roberto Gil Mateu, Esteban Gasch Tomás, Rafael Marco Tomás, Héctor Gil Mateu, Aurelio Fabra Felip, i Bruno Torner Medall.
Cal recordar, que l’últim divendres del mes d’abril se celebra una singular processó penitencial en la qual participen veïns d’aquesta població, agrupats en l’Associació Peregrinació de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa.
El Camí dels Pelegrins de les Useres és el recorregut tradicional que aquests pelegrins realitzen, al llarg de 35 km aproximadament, i amb un desnivell acumulat de més de 1.000 metres. En la seua peregrinació anual pugen des de les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat en el Parc Natural del mateix nom, parant en Sant Miquel dels Torrecelles, on se celebra missa i es descansa, per a continuar per Xodos fins a Sant Joan de Penyagolosa, on pernocten els pelegrins, per a tornar l’endemà al punt de partida. En el seu sinuós trajecte, travessen els termes municipals de les Useres, Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat.
Aquest camí, en el tram de Xodos a Sant Joan, és recorregut igualment per la rogació de Xodos cada any, el dissabte de Trinitat, per a tornar el mateix dia.
A més del seu sentit religiós i místic, el camí ha servit com a via de comunicació comarcal des d’antany. Per aquest motiu, en alguns trams coincideix amb diferents vies pecuàries i és possible trobar al llarg del recorregut diversos jaciments arqueològics, masies, ermites, castells, fonts i creuers (peirós). Tot açò suposa un important patrimoni arqueològic, arquitectònic, cultural i etnològic, vinculat al mateix camí.
Quant a l’aspecte natural, el camí discorre a través d’un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament a la costa, amb profunds barrancs i àmplies àrees de matoll, carrascals i pinedes. El seu important desnivell permet gaudir d’un canvi progressiu de la vegetació, que s’adapta gradualment a l’altura i, per tant, al rigor climàtic continental de la muntanya.
