El Levante UD guanya al Betis (4-0)

Coratge, responsabilitat, comunió de tots els jugadors amb els afeccionats i, com no podia ser d'una altra manera, bon futbol.

Nit màgica en Orriols. Però la màgia no va ser l’única cosa que va imperar en el Ciutat de València. Coratge, responsabilitat, comunió de tots els jugadors amb els afeccionats i, com no podia ser d’una altra manera, bon futbol.

El Levante UD va aprendre la lliçó i va saltar a la gespa a desenvolupar un de les seves trobades més completes i seriosos dels últims temps, tant que els tres punts, amb justícia poètica i eixordadora, es van quedar a la seva casa, la casa dels granotas. José Campaña per dues vegades (la segona ajudat per Loren), Morals i Coke van posar la rúbrica a un triomf de caire totalment coral. En aquest costat de la ciutat, en plena nit, va sortir un sol molt levantinista. Després de la tempesta va arribar la calma. L’espurna de la vida. Lluitar, lluitar i guanyar.

Rovira  

Des del principi, des de la xiuletada inicial del col·legiat Jaime Latre, es va veure clarament un Levante UD completament diferent al d’altres cites. En elles, el lliurament mai va ser negociable però quedava clar que calia tocar més tecles de les normals per a tornar a treure cap i el que es va veure va ser un conjunt granota més temperat, amb un quall superior al d’anteriors compromisos, conscient que la seva sort depenia d’ell mateix i que comptava amb les armes suficients perquè els tres punts es quedessin a casa. El quadre de Paco López aviat va posar el primer maó de la seva victòria en forma de rosca estel·lar de Jason i una bona volea en el segon pal de Campaña que va fer tremolar els fonaments de Orriols. La tempesta de sorra que no deixava veure la carretera ràpid es va convertir en un cristall nítid que augurava que sí que es podia i que només calia temperar els nervis i reduir errors per a somiar amb el triomf.

Amb aquest ordre i sense renunciar a la seva incorregible vocació ofensiva, el Llevant continuava empenyent i, passada la mitja hora, Campaña va plantar l’esfèric al costat de la banderola esquerra del Gol Orriols. El ‘24’ va servir molt tancat cap al primer pal, on Loren va intentar buidar cap endarrere amb la mala fortuna per al Betis, i la justícia buscada i merescuda pels blaugranes, que va copejar en el cos de Pau López per a introduir-se per segona vegada en la porteria verd-i-blanca. Un gol d’importància olímpica per a les aspiracions del conjunt del Ciutat de València i també de la seva afició, que feia temps no veia guanyar als seus. Morales, en el 36’, posava el tercer després d’una carrera en la qual s’apareixia com entre la boira. No obstant això, l’àrbitre va anul·lar el seu punt pel que va interpretar com fora de joc. Després d’això, el partit va marxar al descans encara amb molt que viure.

I era cert però seguint la mateixa tònica. Els levantinistes gaudien a l’inici del segon període d’una renda que, amb ofici, podien defensar. No obstant això, no se li poden posar portes al mar i l’equip granota volia més. Més i més. En el 55’, va agafar en una contra el Betis i Morals va ser derrocat en l’àrea de càstig. Semblava cristal·lí però el col·legiat va acudir al VAR per a assegurar-se. I ho va fer assenyalant el punt dels 11 metres. El propi ‘Comandant’ va plantar la pilota i va batre per a dalt a Pau López. 3-0 i bogeria deslligada.

Però la cosa no anava a quedar aquí. Els heliopolitans, a la mercè del seu amfitrió, encara rebrien un cop més d’un clàssic d’aquestes cites. En un servei de falta lateral de Bardhi, va emergir la figura de Coke Andújar per a ficar la cama on tocava i enviar el cuir al fons de les malles. El extasis desbordava per la graderia del coliseu blaugrana. Es va creure i es va guanyar. El Levante UD, com van dir els seus futbolistes i entrenador al final de l’anterior duel, està més viu que mai.

Levante UD: Aitor Fernández; Coke, Vezo, Róber Pier, Toño; Vukcevic (Simon, 65’), Campaña (Chema, 84’), Bardhi; Jason, Morales y Borja Mayoral (Dwamena, 76’).

Real Betis: Pau López; Kaptoum, Bartra, Sidnei, Mandi, Junior Firpo; Emerson (Joaquín, 46’), Guardado, Canales (Diego Laínez, 70’); Loren y Sergio León (Tello, 57’).

Àrbitre: Árbitro: Jaime Latre (Colegio Aragonés). Amonestó al levantinista Vukcevic (27’) y, por parte del Betis, a Sidnei (26’), Mandi (60’) y Kaptoum (75’).

Gols: 1-0, min. 8: Campaña. 2-0, min. 31: Loren (pp). 3-0, min. 56: Morales (p). 4-0, min. 80: Coke.

Incidències: Ciutat de València. 20.394 espectadors. Partit corresponent a la 34a jornada de LaLiga Santander.

PublicitatAVL Sant Vicent Ferrer Juega Limpio Orihuela