El Levante deixa el seu rastre en Cádiz (2-1)

Entre les seues credencials s’accentuava la qualitat del seu colp i la seua facilitat per a enfrontar-se a les accions a pilota parada. Es tracta d’una especialitat que maneja amb soltesa i precisió. Ho deia el seu currículum. I l’advertiment sembla totalment fonamentada partint dels fets que van esdevenir en les instal·lacions de Pinatar Arena. Bardhi va amagar amb trencar el cuir en el primer acte, si ben Verza va tirar de galons per a resoldre des de l’estratègia. No obstant això, la història va tornar a repetir-se en la represa. L’esfèric va quedar encallat en les rodalia de la meta cadista. Bardhi va alçar la vista delimitant el seu objectiu i va estudiar la situació amb deteniment per a trobar la llum. Va ser una paràbola inapel·lable per als guants de David. Bardhi va capitalitzar l’atenció en el tercer desafiament amistós de la pretemporada. Al festeig del gol es va unir Campanya en el primer acte per a tancar una combinació col·lectiva. El migcampista es va traure una fuetada des de la frontal de l’àrea que va acariciar la malla defensada per Cifuentes després d’estavellar-se en el pal. El Levante va reprendre el sentit del triomf en el xoc creuat que li va enfrontar al Cadis després de mossegar la pols enfront de l’Almeria.

No és el component que més emfatitza Muñiz del relat de les trobades amistoses, la victòria no resulta capital, però té una transcendència supina sobre la consciència dels jugadors. No és el valor més cercat pel cos tècnic, però ajuda en gran manera en la configuració de la identitat esportiva proposta. El preparador asturià va invertir el plantejament establit en l’envit del passat dissabte. Des d’este prisma, els jugadors que van tancar la confrontació davant l’esquadra d’Almeria, amb la lògica excepció de Roger, van saltar al verd d’inici per a oposar resistència a un Cadis amb sabor blaugrana després de la recent contractació de Barral i la presència en la línia de mitjans de José Mari. La resta esperava en la banqueta per a sumar-se al partit al caient del minut seixanta. La principal singularitat del Levante, principalment en el primer acte i en el naixement de la segona fase, va ser l caràcter geomètric.

El cuir rodava sobre la prada en un interminable passeig per les botes dels jugadors granotes. El Levante es movia entre el vertigen i la pausa a la recerca de la millor opció per a circumdar els dominis de Cifuentes. Verza, José Campaña i Bardhi establien una espècie de triangle màgic infranquejable per a susz adversaris. Ningú discutia la seua superioritat en eixe espai del camp. Amb la força d’un imant atreien la pilota per a propulsar-lo cap als costats. La fórmula es repetia constantment. L’esfèric rodava per la medul·lar per a projectar-se en adreça cap als flancs. Tot adquiria sentit. Les bandes es convertien en autopistes per les quals circulaven Lluna i Rubén i Jason i Iván. La vocació ofensiva de Lluna i Iván va ser extraordinària.

El lateral andalús va oferir mil relleus a Rubén. No solament defensa, hi ha una tirada irrenunciable en el seu joc a llançar-se a la recerca d’aventures allunyades del seu hàbitat més natural. La conseqüència és la configuració d’un Levante que adquireix profunditat per eixe punt del camp. Els gols van sancionar el domini de la nau blaugrana. Bardhi va provocar que els palmells retronaren en la instal·lació murciana. Va ser una manera de reconéixer la majestuositat de l’acció dissenyada pel macedoni. Darrere del gol va haver-hi més notícies esperançadores entorn de la seua figura. Bardhi va ser ràpid en la presa de decisions i vertical i descarat amb la pilota. La seqüència de canvis no va variar d’arrel el signe de l’enfrontament, si ben el partit va fracturar en els minuts finals. Morales va posar el turbo per a acostar-se als voltants de l’àrea cadista. El gol de Romera en l’epíleg de la cita va ser pràcticament testimonial.

ValenciàEspañol