Clara va rebre ahir la banda que l’acredita com a Fallera Major de València de l’any 2017, ho va fer acompanyada per la seua comissió, Zapadores-Vicente Lleó, coincidint a més amb el 50 aniversari de la seua comissió infantil. Va lluir un espolí teixit per la vellutera Vives i Marí en rosa quars.
Si bé en l’exaltació de Raquel Alario Clara va sorprendre amb un blau molt dolç, en la vesprada d’ahir l’espolín va ser el protagonista. La indumentària es complementava amb unes manteletes d’Artesania Viana feta artesanalment, en cadeneta brodada a mà amb lluentons banyats en or.
En la seua entrada al Palau de la Música va estar acompanyada pel regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, que va canviar la indumentària del blau de seda salvatge de torrentí a un de color marró amb jupetí granat i facin color arena realitzat també per Paco Albert. En l’entrada del Palau li van rebre el president de Les Corts Valencianes, Enric Morera, i la regidora de Cultura, Glòria Tello. L’alcalde de València, Joan Ribó, es va mostrar molt pròxim a Clara.Les dotze xiquetes components de la cort van portar el segon vestit oficial.
L’espectacle d’ahir va estar protagonitzat pel club de gimnàstica Dinàmic de Mislata, especialitzat en la gimnàstica d’alt rendiment i acrobàcia, que es va ficar al públic en la butxaca amb una representació que portava per títol ‘El barreter boig’ i feia l’ullet a ‘Alícia en el País de les Meravelles’. En l’escenari va aparéixer un llit elàstic gegant on els gimnastes desafiaven la gravetat. També va haver-hi un nombre en el qual uns xiquets vestits de tigre feien demostracions de força i equilibri.
La mantenidora, Teresa Brolles, va demostrar el seu feeling amb els xiquets, com a bona escriptora de literatura infantil. Va pujar a l’escenari amb un vestit de valenciana a l’antiga, alguna cosa que no sol ser molt freqüent en els mantenidores. Va començar el seu discurs fent referència a un proverbi africà que diu que ‘fa falta una tribu sencera per a criar a un xiquet’ i ho va comparar amb les Falles, apuntant que els casals «són vertaderes tribus on hi ha transmissió intergeneracional i on conviuen diverses generacions». Després, va plantejar una similitud entre les tribus i cadascun dels casals de les components de la cort. Va recordar que el paper encarregat a Clara Maria Parell era «ser portadora de la primavera per a bandejar l’hivern» i va fer l’ullet al Patrimoni de la Humanitat.
