viernes, 29 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

L’infrafinançament crònic de la CV provoca que el pes del deute sobre els ingressos aconseguisca el 327%

La Comunitat Valenciana, com a conseqüència de les insuficiències financeres que de forma crònica ha patit derivades del sistema de finançament autonòmic, encapçala també el rànquing de deute sobre els ingressos corrents, segons revela el quart nombre de Papers de Finançament, elaborat per l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) en col·laboració amb la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic. El document mostra que l’infrafinançament patit per la Comunitat provoca que el pes del deute sobre els seus ingressos anuals abast el 327,7%, molt per sobre de la mitjana, que està en 192,1%, i superant en més de dos-cents punts a la comunitat amb menor llast, que és el País Basc (103,9%).

L’estudi analitza les últimes dades d’endeutament de les comunitats a partir dels indicadors més freqüents, com la ràtio deute/habitant, en la qual la Comunitat Valenciana ocupa, amb 9.004 euros, el segon posat en el rànquing autonòmic, per sota de Catalunya (10.175 euros). No obstant això, en relacionar l’endeutament amb la renda (PIB) de les diferents autonomies, que és la referència que maneja el Banc d’Espanya, la Comunitat Valenciana pansa a ocupar el primer lloc, amb el 40,9% del PIB en el tercer trimestre de 2017, a causa que té un nivell de riquesa per sota de la mitjana.

Ara l’IVIE, en col·laboració amb la conselleria, examina el pes del deute de les diferents autonomies sobre els seus ingressos corrents, calculats no en termes de caixa (pressupostaris) sinó de comptabilitat nacional. Amb aquest indicador, la Comunitat Valenciana és també la que major llast arrossega, ja que el seu deute representa el 327,7% dels seus ingressos corrents anuals. A més de la Comunitat, estan per sobre de la mitjana Catalunya (288,8%), Balears (246,7%), Castella-la Manxa (244,4%) i Múrcia (201,1%). Entre les quals menys llast arrosseguen, a més del País Basc, estan Extremadura (106,0%), Canàries (106,9%), Astúries (116,1%), Navarra (116,7%) i Galícia (124,6%).

“La Comunitat Valenciana és la més endeutada en relació tant al PIB com als seus ingressos corrents i es deu fonamentalment al fet que aquests últims són molt inferiors a la mitjana del conjunt de les comunitats autònomes des de fa dècades. Per aquesta raó, malgrat gastar menys, pateix majors dèficits i acumula major endeutament”, assevera l’estudi de forma taxativa.

El document acredita així mateix que “l’actual deute de les comunitats autònomes és el resultat de les insuficiències financeres patides, especialment en el cas valencià”. En concret, subratlla que “l’increment del deute públic de les comunitats de règim comú des de 2009 (174.068 milions) no té el seu origen en un excés de despesa sinó en una insuficiència d’ingressos per mantenir la despesa per unitat de necessitat inicial, que s’eleva a 176.656 milions”.

Mira: “A veure si el Govern s’assabenta que la Comunitat existeix”

La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha lamentat que els valencians “som els que menys rebem, els que menys gastem i, paradoxalment, els que més endeutats estem”. “Els fills i filles dels valencians naixem amb un deute sota el braç i els nostres pares i mares ens deixen en herència un deute creixent i causada per un sistema de finançament injust i desequilibrat”, ha censurat.

Per a Mira, “així és molt difícil poder impulsar polítiques que milloren la riquesa, el benestar i la competitivitat dels nostres sectors productius si sofrim un sistema d’infrafinançament i d’infrainversions perquè el senyor Rajoy no compleix la seua paraula i canvia les regles de joc”.

María José Mira ha subratllat que els valencians “patim un model pervers que ens impedeix, àdhuc sent referents en sectors internacionals com la indústria o determinats serveis i fins i tot tenint l’oportunitat de ser pioners en l’optimització de finançament europeu, poder créixer i desenvolupar-nos en igualtat de condicions que la resta d’espanyols”.

“En qualsevol cas, hem demostrat a Rajoy que som capaços de gestionar els nostres escassos recursos i de salvar projectes com a Ciutat de la Llum o Parc Sagunt. Hem demostrat que podem millorar la qualitat de vida dels valencians i les valencianes. Esperem que el Govern del PP s’adone d’una vegada que la Comunitat Valenciana existeix i que els que la vam governar no anem a donar-nos per vençuts. Exigim la restitució dels drets dels cinc milions d’espanyols que vivim aquí”.

“Compensar el deute per la insuficiència global i l’infrafinançament”

En aquest sentit, en el seu treball l’IVIE subratlla que posar fi a la discriminació “requereix un sistema de finançament que responga a criteris d’equitat interterritorial i reestructurar el deute sense excloure la compensació de l’endeutament derivat de la insuficiència global i de l’infrafinançament  d’algunes comunitats”. Tot seguit, es proposa que el nou sistema contemple transferències de fons condicionades a la reducció de l'”estoc” de deute, de la mateixa manera que s’ha fet en països europeus com Alemanya i Àustria, amb la finalitat de compensar aquest deute generat pels dèficits acumulats.

“L’import de les transferències al moment inicial hauria de situar l”estoc’ de deute sobre ingressos corrents de cada comunitat per sota de la ràtio requerida per tornar a tenir ‘ràting’ d’inversió de les agències més rellevants”. “No és realista pensar que sense una reducció del seu deute les comunitats més endeutades puguen tornar al mercat a mitjà termini”. La reestructuració afegeix, “requereix, per ser eficaç, que el nou model de finançament oferisca garanties de suficiència estàtica i dinàmica a les comunitats, sense cap discriminació”.

Així, s’explica que la primera transferència podria ser un percentatge igual per a totes les comunitats de la insuficiència de recursos patida per finançar els serveis públics fonamentals en el període 2009-2016, mentre que una segona transferència “cobriria el deute derivat de l’infrafinançament relativa patida per les comunitats amb nivells de recursos per habitant ajustat inferiors a la mitjana i una despesa per càpita també per sota de la mitjana, ja que són comunitats que han ajustat la seua despesa als seus menors ingressos, sense que s’incórrega d’aquesta forma en un problema de risc moral”, indica l’informe.

Des de 2009, el deute de les comunitats de règim comú ha crescut en 174.068 milions i aquest increment no té el seu origen en un excés de despesa sinó en una insuficiència d’ingressos per mantenir la despesa per unitat de necessitat inicial, que s’eleva a 176.656 milions. “Aquesta circumstància és molt rellevant per avaluar el risc moral d’una reestructuració del deute autonòmic que contemple una compensació d’aquesta, ja que les comunitats es troben endeutades a pesar que la seua despesa real en 2016 és solament el 85% de l’inicial”, assenyala l’informe.

La Comunitat és la que menys ingressos per càpita rep

L’informe elaborat per l’IVIE inclou diversos gràfics en els quals es comprova l’evolució del deute de la Comunitat Valenciana, així com la situació que ocupa en comparació de la resta d’autonomies. Sobre això, el document indica que “les diferències en la ràtio de deute públic sobre el PIB entre comunitats són conseqüència dels diferents nivells de finançament i despesa. La Comunitat Valenciana aconseguia una ràtio de deute públic sobre el PIB del 40,9% en el tercer trimestre de 2017 (la major de les CCAA), 15 punts percentuals més que la mitjana de les CCAA de règim comú i 25 punts més que les forals”.

“La Comunitat Valenciana es troba molt més endeutada malgrat gastar un 8% menys per habitant que la mitjana en el període 2009-2016. Aquesta situació s’explica en bona mesura per ser la comunitat que menors ingressos per càpita rep del model”, assevera el treball.

El deute sobre els ingressos era del 84% abans de la crisi

Abans de la crisi, l’endeutament de la Comunitat Valenciana era proper als 12.000 milions d’euros, la qual cosa suposava el 84% dels seus ingressos no financers. Actualment, com s’ha assenyalat, és del 327,7%. Com el mateix informe de l’IVIE explica, “aquest endeutament és conseqüència que els anteriors models de finançament ja mantenien a la Comunitat Valenciana amb ingressos per habitant inferiors a la mitjana”. En aquest sentit, es recorda el treball elaborat per Ángel de la Font en 2001, en el qual va assenyalar que la insuficiència de la Comunitat Valenciana va ser de 5.454,2 milions d’euros entre 1990 i 1997.

Des de la crisi, el deute públic de la Comunitat ha crescut a un ritme molt elevat i es comprova com, en menys d’una dècada, el volum d’endeutament pràcticament s’ha triplicat, arribant a situar-se en el tercer trimestre de 2017 en 44.435 milions. “Aquesta trajectòria resulta de combinar la reculada dels ingressos tributaris en la crisi econòmica -particularment greu en l’economia valenciana- com a conseqüència de la corresponent caiguda de les bases tributàries, amb la limitada autonomia normativa i de gestió de les comunitats per respondre a l’enfonsament dels seus ingressos”, indica el document.

L’actual sistema de finançament autonòmic manté a la Comunitat amb uns recursos per unitat de necessitat inferiors en un 8% a la mitjana de les comunitats de règim comú. “Aquest menor finançament relatiu se sumisca a la insuficiència de recursos que pateixen el conjunt de les comunitats en aquest període, i que provoca que, malgrat realitzar ajustos significatius, incórreguen durant el període en dèficits generalitzats”.

Últimas noticias

Contenido relacionado