El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, els comissaris Marta Moreira de Almeida i Joo Ribas, junt amb la directora de la Fundació Serralves, Suzanne Cotter, han presentat l’exposició ‘Helena Almeida. Corpus’, que reuneix 52 obres, entre pintures, fotografies, vídeos i dibuixos, realitzats per l’artista portuguesa des dels anys 60 fins a l’actualitat.
El director José Miguel G. Cortés ha explicat que “l’obra d’Helena Almeida és molt important perquè ja en els anys 60 va trencar els límits tradicionals de l’art i va posar el seu propi cos com a objecte i subjecte del seu quefer artístic”. En paraules de la mateixa Almeida: “La meua obra és el meu cos, el meu cos és la meua obra.”
“L’exposició suposa una gran oportunitat per a donar a conéixer el treball d’una de les artistes europees més importants”, ha destacat el director de l’IVAM sobre la mostra, realitzada en col·laboració amb el Museu Serralves de Porto, el Jeu de Paume de París i el Centre d’Art Contemporani de Wiels a Brussel·les. La directora de la Fundació Serralves, Suzanne Cotter, ha subratllat la importància d’aquesta col·laboració entre museus d’Espanya i Portugal “perquè tenim molts punts de connexió i molt a aprendre els uns dels altres: aquesta exposició és un bon exemple d’això”.
La mostra porta el títol de ‘Corpus’ perquè “tot el discurs mostra una pràctica artística que s’elabora i construeix amb el cos de l’artista”, segons ha comentat la comissària, Marta Moreira de Almeida. L’exposició comença mostrant les primeres pintures abstractes d’Helena Almeida en les quals ja pretenia escapar del quadre, escapar als límits de l’espai i d’aqueixa disciplina artística. En aquests treballs que daten del final dels 60, l’artista enrotlla el llenç i el suspén o mostra la part posterior de la pintura, a vegades amb un llenç translúcid.
El comissari Joo Ribas ha explicat que, a partir dels anys 70, l’artista portuguesa introdueix la fotografia en els seus treballs, “cosa molt nova, ja que llavors no era considerada una manifestació artística”. Almeida utilitzarà la fotografia per a crear imatges que contenen pintures, escultures i performances. Es tracta d’imatges “molt elaborades que s’inicien amb estudis i dibuixos preparatoris, són imatges molt pensades, molt elaborades”, ha destacat Joo Ribas.
Les fotografies d’Helena Almeida es caracteritzen des de llavors per ser sempre en blanc i negre, preses amb càmera analògica, amb l’artista com a objecte gràfic, realitzades al seu estudi (el taller que va heretar de son pare, l’escultor Leopoldo Neves Almeida) i executades amb l’ajuda del seu marit, l’escultor Artur Rosa. Al llarg d’aquests 50 anys de treball fotogràfic, només en les primeres sèries Helena Almeida va mostrar el seu rostre, creant una il·lusió 3D amb pinzellades de color.
Des de llavors, l’artista ha anat reduint les taques de pintura, des de la llunyana sèrie ‘Pintura habitada’ (1975-1977), on Almeida va ocupar l’espai al mateix temps com a artista i model entre brotxades de blau. “Hel·lena Almeida utilitza el blau perquè és un color espacial, que dóna profunditat, és el color blau de Klein”, ha comentat Joo Ribas.
No obstant això, les seues obres no són autoretrats, sinó que basculen entre la performance, capturant un moment fix en el temps, i l’art corporal, on el seu propi cos és el tema de l’obra. “Per a Helena Almeida és molt important capturar la instantània del moment”, resumeixen els comissaris de la mostra.
L’exposició comprén les diferents fases de la carrera de l’artista i inclou obres de les seues sèries més conegudes com ara ‘Dibuixos habitats’, ‘Pintures habitades’, ‘Estudis per a un enriquiment interior’, ‘Dins de mi’, ‘Seduir’, i vídeos com el de la performance ‘Escolta’m’, treballs en els quals l’artista portuguesa reflexiona sobre el paper de la dona, la preocupació pels sentiments, la incomunicació, la soledat i la ruptura.
Amb motiu de l’exposició, s’ha editat una publicació que inclou imatges de les obres exhibides en la mostra, en la qual es reprodueix una extensa conversa entre l’artista i els dos comissaris, i que es distribuirà gratuïtament entre el públic.
