La primera hemeroteca fanzinera d’Espanya obrirà les seues portes al públic en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) l’any 2020. La col·lecció de quasi 4.000 fanzines amb la qual explica actualment la biblioteca del museu serà d’accés lliure per a investigadors després del procés de catalogació que està duent a terme l’expert en fanzines Eduardo Guillén Rodrigo, llicenciat en Història de l’Art i apassionat de les vinyetes.
La fanzinoteca de l’IVAM compta amb exemplars molt especials com el Zap Comix nº 0 de 1968, considerat un dels primers de la generació underground, o l’Ademuz Km. 6 de 1975, un dels primers fanzines espanyols i el primer del que es té constància de València, realitzat per Sento Llobell i Micharmut. La col·lecció també compta amb una gran varietat de fanzines internacionals, tant europeus com a llatinoamericans i nord-americans, destaca la institució cultural en un comunicat.
Gràcies al suport de la Fundació Divina Pastora, que aporta 6.000 euros per a finançar el projecte, en el mes d’octubre s’haurà aconseguit catalogar el 75% de la col·lecció de fanzines donada a l’IVAM per l’expert en còmics Álvaro Pons.
“La fanzinoteca avança a bon pas, a pesar de les dificultats que comporta catalogar fanzines”, comenta Eduardo Guillén sobre aquestes publicacions que naixen de la independència, la llibertat creativa i l’esperit contestatari.
Els fanzines, al llarg de la seua història, s’han caracteritzat per ser publicacions efímeres que naixien, es llegien i desapareixien. És per açò que el treball documental resulta molt complicat. “No hi ha dipòsits legals, falten els ISBN, a vegades tampoc es detalla la data de publicació o l’autor ha firmat amb un pseudònim”, explica Eduardo Guillén sobre l’ordenació de la col·lecció.
L’obertura de la fanzinoteca a l’IVAM “confirma l’aposta del museu pel còmic i la il·lustració i la majoria d’edat d’un gènere històricament injuriat que està vivint una autèntica edat d’or d’explosió creativa”, subratllen des del museu.
