jueves, 28 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

El CGPJ conclou que la llei impedeix habilitar al magistrat José Ricardo de Prada per a intervenir en les vistes de l’article 505 LECrim del “cas Gürtel”

Habilitar-lo per a les compareixences de l'article 505 LECrim "seria per intervenir en una actuació processal per la qual manca de jurisdicció" i comportaria risc de nul·litat de les actuacions, assenyala la Comissió Permanent

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, reunida hui en sessió extraordinària, ha conclòs que “no procedeix en Dret” l’habilitació del magistrat de la Secció Segona de la Sala penal José Ricardo de Prada Solaesa per intervenir en les compareixences de l’article 505 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) sol·licitades pel Ministeri Fiscal en el PA 5/2015, conegut com a “cas Gürtel I Època”.

La decisió de la Permanent està basada en l’informe emés pels òrgans tècnics del CGPJ en relació amb la sol·licitud formulada pel magistrat -que també pretenia ser habilitat para per resoldre les eventuals peticions d’aclariment o rectificació de la sentència- i que assenyala que habilitar-lo per participar en estos assumptes “ho seria per intervenir en una actuació processal per la qual manca de jurisdicció, al no trobar-se en servei actiu en la Carrera Judicial.

L’informe recorda que José Ricardo de Prada es troba en la situació administrativa de serveis especials en la Carrera Judicial des del passat 23 d’abril i mentre exercisca el càrrec de magistrat del Mecanisme Residual davant els tribunals internacionals de Nacions Unides, i que el passat 26 d’abril va quedar habilitat per la Comissió Permanent per a la deliberació, redacció i signatura de la sentència del PA 5/2015, en la vista de la qual havia intervingut amb anterioritat a passar a esta situació administrativa.

Esta habilitació, afegeix l’escrit, “es va sustentar en el que ordena l’article 256 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que estableix que quan un jutge o magistrat siga traslladat o jubilat “deliberarà, votarà, redactarà i signarà les sentències, segons com pertocarà, en els plets a la vista dels quals hagués assistit i que encara no s’hagueren fallat”.

“En definitiva, l’habilitació del magistrat en la deliberació i fallada d’assumptes en el tribunal en el qual té la seua plaça reservada mentre es trobe en serveis especials no ho és per poder participar en qualsevol dels assumptes de l’òrgan judicial, ni en les diferents incidències que sorgisquen pel que fa a alguna de les causes en les quals prèviament va intervenir, sinó, exclusivament, en les actuacions per les quals l’ordenament jurídic preestablisca la seua intervenció”, assenyalen els òrgans tècnics.

D’acord amb l’article 256 de la LOPJ, aquestes actuacions són les relacionades amb la deliberació, votació, redacció i signatura de la sentència, “però no contempla aquella ni cap altra llei una sort d’autorització ‘ancora’ o ‘ad hominem’ per mantenir la seua funció en un tribunal al qual, com a conseqüència de la seua situació administrativa diferent de la de servei actiu en la Carrera Judicial, de present no pertany, i per participar en la resolució de qüestions deduïdes amb posterioritat al seu cessament”.

“L’habilitació per ser cridat a la vista que haja de decidir sobre el canvi de la situació personal dels acusats en el procés en el qual va quedar habilitat per deliberar i signar la sentència, com qualssevol altres incidents processals que a continuació pogueren produir-se, ho seria per intervenir en una actuació processal per la qual manca de jurisdicció, al no trobar-se en servei actiu en la Carrera Judicial, ni existir raó legal alguna per a la persistència en la funció que sol·licita, i constituiria una composició arbitrària d’aquell tribunal, constituït de manera especial i al cas”, diu l’informe, que afegeix que este “podria incórrer en un supòsit de nul·litat de ple dret”.

Quant a la sol·licitud de ser habilitat per resoldre les eventuals peticions d’aclariment o rectificació de la sentència, els òrgans tècnics subratllen que l’objecte d’estes és rectificar els errors en els quals la sentència ha incorregut “sense alterar el fons de la mateixa” i que l’article 267 de la LOPJ estableix que hauran de ser resoltes “per l’òrgan jurisdiccional”, sense cap al·lusió al concret titular d’aquest òrgan. A més, la doctrina del Tribunal Constitucional que permet el recurs d’aclariment ho fa respecte a aquelles qüestions “que deriven necessàriament de la fonamentació jurídica de la sentència”, la qual cosa concedeix a l’aclariment un contingut molt limitat que permet que es practique per qualsevol que siga el titular de l’òrgan jurisdiccional al moment en què se sol·licite.

Finalment, l’informe assenyala que és doctrina del Consell General del Poder Judicial, des de l’acord del Ple de 17 de març de 1997, que l’aclariment de sentència “produeix una vinculació objectiva que atén a l’òrgan jurisdiccional que va dictar la sentència l’aclariment de la qual se sol·licita, i no subjectiva, això és, a la mateixa persona que la va dictar, raó per la qual no és necessària per a esta operació la identitat de les persones que van compondre el tribunal”.

Per tot això, la Comissió Permanent ha acordat traslladar a José Ricardo de Prada que “no procedeix en Dret l’habilitació per integrar el tribunal que haja de conéixer de les pretensions que, si escau, es deduïsquen en la peça de situació personal dels acusats en el PA 5/2015 de la Secció Segona de la Sala penal de l’Audiència Nacional, ni per rectificar o aclarir la Sentència dictada en aquella causa”.

L’acord ha estat aprovat amb el vot de qualitat del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, després que la votació haja llançat un empat a quatre. Han votat a favor, a més de Lesmes, els vocals Juan Martínez MoyaJuan Manuel Fernández i José María Macías; mentre que s’han pronunciat en contra els vocals Fernando Grande-Marlaska, Rafael Mosso, Concepción Sáez i Pilar Sepúlveda.

La resolució comptarà amb dos vots particulars: un discrepant de Rafael Mosso i Concepción Sáenz i un altre concurrent de Juan Martínez Moya i José María Macías.

Últimas noticias

Contenido relacionado