Llíria realitza un homenatge als veïns exiliats durant la Guerra Civil

L'Ajuntament tanca la "Setmana de la Memòria Històrica" amb l'acte institucional de reconeixement a aquestes persones

350

En el Dia de record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura a la Comunitat Valenciana, l’Ajuntament de Llíria va organitzar ahir un acte d’homenatge a les persones del municipi que van haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil.

En aquest reconeixement, el Consistori va posar noms i cognoms a les 30 persones exiliades de Llíria que de moment s’ha pogut documentar gràcies als testimonis aportats pels seus familiars, recordant no sols les causes i raons del moviment de l’exili durant la Guerra Civil, sinó també descobrint la història particular de cadascuna d’elles.

L’acte va comptar amb la presència de Palmira Motes qui, amb 95 anys, és l’única veïna que va patir l’exili que encara viu i és testimoni directe d’aquells tràgics successos de la història del nostre país.

A més, hi van intervenir la primera tinent d’alcalde Consuelo Morató, el regidor de Cultura i Memòria Històrica Paco García, el president de la comissió de Memòria Històrica de Llíria Francesc Rozalén i l’historiador Juanjo Adriá.

Segons l’edil de Cultura i Memòria Històrica, Paco García, “la història de l’exili ha estat silenciada durant els quasi quaranta anys de dictadura i eliminada dels llibres d’història després. Amb aquest acte, des de l’Ajuntament de Llíria, ens sumem a recuperar la nostra història, defenent les noves lleis de la Memòria, perquè les noves generacions coneguen tot el nostre passat i treballem per una cultura de pau, veritat i reparació. Perquè un poble que no coneix la seua vertadera història, no pot aconseguir una democràcia plena”.

També van parlar els familiars de les diferents víctimes per explicar les vivències dels seus avantpassats i donar testimoni de com l’exili va influir en les seues famílies. Així, “les seues històries passaran a l’esfera pública, amb el cor encongit però la veu ben alta després de quaranta anys de silenci”, va concloure la primera tinent d’alcalde, Consuelo Morató, qui també va aprofitar per a donar les gràcies als membres del comissionat de Memòria Històrica pel seu treball en la recuperació d’aquesta història de la ciutat.