jueves, 28 marzo 2024

Noticias de Castellón y provincia

Lola Guillamón: “Podem envellir però no deixar de fer el que ens agrada! Cada minut és una invitació per a fer coses noves!”

La presidenta de la Cambra de Comerç defensa que reivindicar, reclamar, forma part de la responsabilitat pròpia de l'entitat a l'hora de defensar els interessos de les empreses i dels seus treballadors i treballadores.

És sense cap dubte un dels noms femenins de Castelló més inconfusibles quan es parle de dones que han marcat història. La seua referència apareix unida sempre a termes com “la lluita per la igualtat”, “dones empresàries”, “empoderament”, trencament de sostres de vidre….i tants i tants tòpics més. Però sobretot, Lola Guillamón és un exemple de treball, constància, obcecació i amor incondicional per Castelló i la seua gent.

Fer-li una entrevista a Lola, ja siga com empresària, com a Presidenta de la Cambra de comerç, com emprenedora o en qualsevol de les seues vessants, resulta complicat perquè poques coses queden per descobrir en una figura tan complexa i completa. Tot i això, el seu saber estar, amabilitat i exquisida correcció, que sempre acaba esquitxant d’alguna anècdota, mai deixen de sorprendre com correspon a una amfitriona del seu nivell.

P: Presidenta, què representa, hui, el 2020 la Cambra de Comerç de Castelló?

Fotos: Javi Zapata

R: “Enguany per a nosaltres, és un exercici de continuïtat de les iniciatives que hem anat posant en marxà, però d’altra banda, des de la part més institucional, i després de tantes cites electorals, representa també una adaptació a nous escenaris i que tant els vells com els nous protagonistes en les institucions atenguen les reivindicacions en matèria de treball, suport a les empreses, creació de riquesa i de compromís social

P: Com vosté explica, quan entra com a presidenta el 2015 se li demana, quasi un impossible, reflotar-la, i tal com mostra l’exercici del passat any i la previsió per este, inclús pel que fa a la baixada salarial que es va produir, sembla que les coses tornen al seu lloc. Si vosté ho ha fet en esta institució, què s’està fent econòmicament malament al sector empresarial perquè no tots puguen reflotar?

R: “La recuperació és evident encara que a les pymes els està costant més. Ens movem en un mercat global i este tipus d’empreses ho té més difícil si no aposten per la diferenciació, la innovació, el coneixement i l’adaptació a nous models de consum. Cal canviar i és cert que hi ha empreses a les quals això els costa molt més perquè a vegades estem parlant de canvis estructurals“.

P: Vosté citava les cites electorals de l’any passat, com un factor negatiu per l’economia. Ara que ja tenim govern, què significa això econòmicament pels empresaris amb què sol treballar la Cambra?

R: “Tindre govern és el que és normal. Les paràlisis sempre perjudiquen les economies. Però el problema més important és el finançament de la Comunitat que cal resoldre ja perquè no només afecta els proveïdors d’eixa administració sinó al conjunt del teixit productiu”.

“reivindicar,reclamar forma part de la nostra responsabilitat (…) el problema més important és el finançament de la comunitat que afecta tot el teixit productiu”

P: Vosté ha afirmat que les relacions institucionals sempre han estat “exquisides”, però vol dir això, que com a representant empresarial accepta el que hi ha, políticament, sense reivindicar? –No m’ho crec!!!-

R: “Reivindicar, reclamar, forma part de la nostra responsabilitat a l’hora de defensar els interessos de les empreses i dels seus treballadors però realment el que ens mou és el nostre interés per tirar endavant els projectes. Nosaltres sempre donem la mà a les institucions perquè el nostre propòsit és sempre sumar. Si l’economia va bé, si a les empreses els va bé, anirà bé el treball i no s’ha d’oblidar que el treball és bàsic pel nostre benestar”.

P: Com empresària, treballadora i persona resolutiva, quins són per vosté els pilars per poder emprendre i resistir al davant d’un negoci?

R: “La perseverança, el treball, la capacitat d’adaptar-se als canvis, assumir el coneixement com la base del desenvolupament, innovar…Són qüestions que sempre han d’estar presents en una persona emprenedora que no ha de tindre por al fracàs sinó tindre sempre la mirada cap a un objectiu i no perdre mai eixa referència”.

P: Quin sol ser l’error més recurrent que vosté ha vist al llarg de la seua experiència pel que una empresa o negoci no tira endavant?

R: “L’immobilisme és l’enemic més cruel de qui vol progressar”.

Fotos: Javi Zapata

P: Parlem en perspectiva, l’economia és cíclica, ara sembla que tornem de nou a una ‘desacceleració’, això, què vol dir per la gent del carrer?

R: “Desacceleració no és recessió, i dic açò perquè moltes vegades es confonem els termes. La crisi va afectar de manera important l’economia. Les empreses, en general, van aconseguir eixir. Ara es creix però a menor ritme. És difícil pensar que es puga créixer de manera permanent com es feia abans. El més normal és aconseguir un creixement sostingut però continuat. En això estem. Sóc una persona que fuig de l’alarmisme i crec que la moderació, ponderar l’anàlisi sense estridències, sempre és bo per a conéixer el que està passant al nostre voltant”.

P: Com a empresària i com a dona, en moltes ocasions se l’ha posada d’exemple i se li ha reconegut públicament la seua valia- Les coses no sempre han sigut fàcils i en este 8 de març és imprescindible parlar-ne, quines han estat les majors dificultats o els moments més difícils de la seua trajectòria professional?

R: “Els començaments sempre són complicats. Ho sabem l’empresarial i més si eres dòna, un cosa que encara hui és massa evident i més encara quan vaig començar. Li diré que un moment molt difícil va ser quan vaig prendre la decisió de presidir la Cambra de Comerç. Ho vaig fer en plena efervescència de la crisi i en una situació que, afortunadament ja forma part del passat. Però les cicatrius que han deixat, són evidents. A la fi, amb l’esforç i la col·laboració de l’equip que em rodeja hem pogut superar els problemes amb els quals ens hem anat trobant pel camí!”

P: Com és el dia a dia de Lola Guillamón?

Fotos: Javi Zapata

R: “Doncs li sorprendrà que és com el de qualsevol empresari. Des de molt de matí atenc la meua empresa, sempre envoltada d’un equip de persones molt especials que això és sempre clau. Per la resta, porte una agenda en la Cambra amb rigor, focalitzant la meua atenció en les relacions institucionals i promovent les iniciatives que es plantegen cada dia. Són jornades molt intenses però que tenen la seua recompensa a la fi del dia quan veus el resultat del treball i sobretot per com d’apassionant pot arribar a ser tindre sempre damunt la taula nous projectes per afrontar un nou dia”.

P: Quan vosté va començar a plantejar retallades a la Cambra de Comerç, per on va començar?

R: “Per allò superflu. Li diré que no únicament a la Cambra sinó al conjunt de les empreses l’última cosa que es retalla són els treballs. I això li ho assegure sense por a equivocar-me. Quan arriba un ERE, abans s’han pres innumerables mesures. El treball no es toca i si es fa és perquè és el punt últim i és perquè resulta inevitable”.

“La presidenta de la cambra de comerç mai ha tingut salari, mai! açò vull que quede clar! vivim del nostre treball en les nostres empreses”

Fotos: Javi Zapata

P: Com va afectar açò al salari de la Presidenta i les despeses vinculades al càrrec?

R: “A veure, açò vull que quede ben clar: La presidenta mai ha tingut salari. Mai. Ni els càrrecs electes. Tots vivim del nostre treball en les nostres respectives empreses. Una altra cosa són els directius i treballadors de la Cambra que no tenen res a veure perquè formen part de la plantilla. Però vull reiterar que com a presidenta, mai he tingut una retribució! – subratlla de nou amb contundència i serietat – “És més, a mi ser presidenta em costa diners!” -conclou amb fermesa-

P: Parlaven al començar esta entrevista de com s’ha renovat esta institució i de com d’important és saber canviar i adaptar-se però amb tot, i Lola Guillamón com s’ha renovat?

R: -Somriu. “Dons ací em veu! És cert que fa molts anys que estic posada dins d’este embolic però procure renovar-me permanentment. Podem envellir però no deixar de fer el que ens agrada simplement perquè el temps passa. Cada minut que iniciem és una invitació a fer coses noves. No devem malgastar-lo mirant sempre el retrovisor vital, sinó mirar cap endavant i encara nous projectes. Procure ampliar la meua experiència no per a vanagloriar-me del passat sinó per a projectar-me cap al present i el futur i en eixa tasca és clau rodejar-se d’eixa bona gent que t’aporta coses positives i t’obrin els ulls a noves oportunitats”.

LOLA GUILLAMÓN: PERSONA I REFERENT

Presidenta, ens agradaria fer-li un xicotet test de preguntes curtes i espontànies, així que per favor, no pense massa les respostes.

1.- Sabem que li agrada contar, quants dies li falten per jubilar-se, almenys al front de la Cambra?
 -Lola riu- “Espera!, 2 anys 1 mes i 22 dies!”

2.- Si començara ara la seua carrera professional, canviaria alguna cosa del que ha fet?
“No res!” -contesta decidia i amb contundència-

3.- Quin ha estat el moment més dur en tots estos anys?
“Quan en vam demanar reflotar la Cambra!”

Fotos: Javi Zapata

4.- De tots els reconeixements que ha rebut al llarg de la seua carrera, quin és el que a vosté més li ha tocat al cor?
“Ser mare!”

5.- Es penedix com a mare de no haver pogut estar prou temps amb els seus fills per atendre els negocis?
“Cada dia de la meua vida!”

6.- Què és el primer que li passa a vosté pel cap hui quan es parla de sostre de vidre?
“Que realment és així. Que abans era molt més, però que hem de seguir lluitant!”

7.- Quan s’enfada, diuen els qui la coneixen bé, que té caràcter, quan és l’última vegada que es va enfadar fort?
“Ahir!. Per un tema professional i en mi mateixa!, perquè no vaig fer les coses com haguera volgut!”

8.- Quan va a un hotel, ho fa com a clienta o no deixa mal la seua mirada com a professional del sector.
“Sóc una clienta puçosa, però sempre amb respecte i el que faig és mirar els defectes dels altres per evitar que al meu negoci també puguem fer-los i així evitar-los”.

9.- Està cansada?
“No! Gaudisc amb el que faig!”

10.- Li queden somnis per complir?
“Gaudir de la família i veure com creixen els meus néts!”


Últimas noticias

Contenido relacionado