L’Hospital Clínic Universitari de València ha implantat un programa de consultes externes en la Unitat de Vigilància intensiva. Es tracta d’una consulta en la qual es visitarà a aquells pacients que han passat per la unitat una vegada han sigut donats d’alta i que avaluarà l’impacte en la salut que ha pogut tindre esta estada per a millorar la seua qualitat de vida.
“Existeix un abans i un després en la vida dels pacients que han passat per l’UCI. Entre un 30% i un 50% de pacients presenten la síndrome post-UCI. El principal objectiu d’estes consultes és diagnosticar-lo i establir mesures per a prevenir-lo”, tal com ha informat la cap de Servei de l’UCI de l’Hospital Clínic de València, Marisa Blasco Cortés.
“La síndrome post-UCI és una seqüela molt poc diagnosticada i poc coneguda. Entenem per síndrome post-UCI qualsevol afectació en les àrees cognitiva, emocional o física que pogueren patir els pacients després d’una hospitalització amb ingrés en UCI i que no guarde relació directa amb la patologia que ha provocat l’ingrés. Es tracta d’una banda de prevenir durant l’estada en UCI per mitjà de canvis subtils però importants en la nostra manera de treballar”, segons Marisa Blasco.
Les estades d’alguns i algunes pacients que ingressen en les unitats de vigilància intensiva solen ser llargues, amb una mitjana d’una mica més de 5 dies. En este ingrés, els i les pacients experimenten una important pèrdua de pes, pèrdua de musculatura i seqüeles psicològiques, cognitives i socials, en moltes ocasions.
Casos susceptibles de síndrome post-UCI
Els casos més susceptibles de patir la síndrome són pacients amb estades prolongades, els qui que han presentat deliri durant l’ingrés, els pacients que han tingut insuficiència respiratòria greu i que han necessitat ventilació mecànica, els i les pacients amb xoc greu causat per infeccions o per hemorràgies i els que han presentat afectació de molts òrgans.
Estes consultes es duen a terme en coordinació amb els especialistes d’Atenció Primària i tenen com a principal objectiu valorar l’impacte que l’ingrés en UCI ha tingut en els pacients. “Intentem aconseguir que la volta a la normalitat de les seues vides anteriors siga possible. Pretenem que l’impacte i les seqüeles (no degudes a la malaltia en si) es puguen tractar i solucionar o almenys millorar”, ha explicat Blasco.
Aproximadament, al cap de tres mesos de l’alta se cita a un grup de pacients, aquells que per les característiques del seu ingrés tenen risc de desenvolupar síndrome post-UCI. En aqueixa primera visita pot ser diagnosticat cada pacient i, si és així, es realitza un pla de seguiment per a control als 3-6 mesos i a l’any.
