“Quan el mal ve de Gènova” per Enric Nomdedéu

Amb una freqüència massa insistent, apareixen als mitjans queixes de persones que expliquen que en una relació amb membres d’alguns dels cossos de seguretat, han tingut problemes per expressar-se en valencià. No pergam massa temps amb això. És un dret. Punt. I els servidors públics, especialment els cossos de seguretat estan per a vetllar pel compliment de la llei. També la llei que ens permet dirigir-nos a ells en valencià. Però no avancem.

El Conseller Marzà que és un home molt pragmàtic i amb una enorme determinació, després del darrer cas conegut, va demanar una reunió al Delegat del Gobierno de España, al país, Sr. Moragues, i li va oferir els cursos que la Conselleria d’educació fa, perquè els membres dels cossos de seguretat pogueren aprendre el valencià. Gratuïtament. El Sr. Moragues comparegué al costat del Conseller dient que estava molt interessant… Han passat les setmanes i res de res. A la Delegació, ja ni tan sols contesten els requeriments de la Conselleria. Així són les coses.

Són tan així, que hui, 25 d’abril, dia de les Corts s’ha produït un fet d’extrema gravetat. El President Enric Morera, havia convocat al poble valencià a la porta de les Corts, per reclamar junt amb els seus representants públics, un millor finançament.

L’acte del matí, de caràcter representatiu, havia estat boicotejat pel PP i gran part de Ciudadanos. Tot i haver signat una declaració reclamant millor finançament, després de rebre estirons d’orelles dels seus amos de Madrid, han fet marxa enrere.

A la porta, unes poques dotzenes de persones, amb tres pancartes i uns quants cartells, de forma ordenada reclamaven un finançament just. Alguns càrrecs públics els hem saludat i hem xerrat una estoneta. Jo mateix ho he fet. Uns minuts més tard, quan jo m’havia retirat uns metres, ha arribat la Policia Nacional. Han començat a preguntar qui havia organitzat allò. Maria Josep Amigó, Vicepresidenta de la Diputació de València, els ha dit que ho havien convocat les Corts, i els ha convidat a preguntar a la policia autonòmica que 8 metres més enllà custodiava la institució. La reacció de l’agent ha sigut exigir de forma poc amable que li parlés en castellà. La Vicepresidenta, forta del seu dret, s’hi ha negat. I la policia l’ha obligat a identificar-se.

Que la policia nacional espanyola, identifique a persones (que fóra un càrrec públic és una circumstància transitòria) per parlar en valencià, és extremadament greu. Els cossos de seguretat estan per fer complir la llei, també la que ens protegeix en l’ús del valencià. No per a coaccionar i atacar la llengua.

Això és greu cada dia. Però especialment significatiu que passe a la porta de les Corts Valencianes, en una concentració convocada des de les mateixes Corts, i un 25 d’abril. Dia que commemorem que els avantpassats polítics del Sr. Moragues, van entrar al Regne de València a sang i foc, derogaren els furs (les nostres lleis pròpies) i prohibiren la llengua. Exactament el que ha passat hui. Han vulnerat els nostres drets i han volgut prohibir l’ús de la llengua. Terrible.

Quan el mal ve d’Almansa és com quan ve de Gènova.

Enric Nomdedéu és Secretari Autonòmic d’Ocupació



CatalanSpanish