Manuel Valero Gómez va presentar el seu sisé poemari “Fills del Cometa Halley” en la llibreria Pynchon d’Alacant. L’escriptor i professor de la Universitat Miguel Hernández, José Luis Ferris, va anar l’encarregat de posar en context el llibre amb el cos celeste, destacant a dos escriptors que es van veure influenciats amb l’arribada del cometa Halley, un per superstició, com el nord-americà Mark Twain i l’altre per admiració, com Rafael Alberti. Manuel Valero Gómez nascut l’any que va venir per última vegada i com bé descriu Ferris a Valero és “probablement una generació, una sensibilitat davant la resta d’un nou segle i un nou mil·lenni”. Valero és doctor en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada, el poemari que es va presentar el divendres 17 de maig a Alacant ha rebut el premi XV Certamen Internacional de Poesia Jove Martín García Ramos. No obstant això, també destaquen entre uns altres dels seus títols poètics, Nit entreoberta (III Premi de Poesia Jove La Poma Poètica) i Café Montparnasse. Valero ha obtingut diversos premis més literaris i la seua obra ha sigut inclosa en diverses revistes i antologies. Quant a la seua faceta investigadora, treballa diverses línies d’estudi com la Literatura Espanyola Contemporània, Didàctica de la Llengua i la Literatura, Literatura Alacantina i Literatura Infantil i Juvenil. L’últim treball, ha rebut el XVI Premi Gerardo Diego de Recerca Literària i suposa la culminació de quasi una dècada d’estudi iniciat amb Juan Gil-Albert, la possessió de l’ésser sense exigències (2013), finalista dels premis de la Crítica Literària Valenciana. Uns altres dels seus treballs de recerca són “Nova Poesia Alacantina” (2000-2015) i “El temps dels herois”.
– Com et veus millor com a poeta o com a investigador?
No entenc la pregunta. Es tracta de la mateixa qüestió: la pràctica ideològica que s’amaga després de la producció d’un text.
–Creus que les poesies que estàs fent ara són molt diferents de les del teu anteriors llibres?
Poesies és un terme molt ancorat en una idea de l’art (amb clara ascendència en el segle XIX i la projecció humanista d’aquest) que preferisc considerar com superat.
Així doncs, pensant que et refereixes als poemes que intente escriure ara amb respecte aquells fets amb anterioritat, podria dir-te que -en tot cas- existeix menor ingenuïtat i una vocació expressa d’enfrontar-me a la mitologia del gènere.
– La teua poesia segueix en transformació o crees que has trobat el teu propi estil
Doncs home, considerant que supere per poc la trentena, imagine que açò que el positivisme crida “estil” o “veu pròpia” estan lluny dels meus dominis.
En tot cas, potser, aqueixa és una pregunta que has de respondre tu com a executor d’aquesta crònica, entrevista, etc.
–Segueixes fent una poesia compromesa amb el que t’envolta?
Ara mateix m’he compromés a respondre’t, i ací em trobe… Preguntant-me si tan si més no t’hauràs llegit el llibre que presente. Et sembla poc compromís amb el qual m’envolta?
–Què pots dir del poemari “Fills del Cometa Halley”?
Es tracta d’un llibre de poemes meditat i amb una clara intencionalitat, des de molts sentits complex. Em referisc al fet que admet moltes lectures, ja que
-d’una banda- s’enfronta a un concepte estàtic de poesia; mentre que, d’altra banda, pren com a pròpia una consciència historiogràfica que
rebutja. I, fonamentalment, remitent a una pretensió generacional a l’hora de retratar una sentimentalitat comuna.
–Quins projectes imminents tens?
Acaba de publicar-se una antologia sobre els XV anys del Premi Internacional Martín García Ramos que he tingut la sort de compilar. Fa pocs dies va aparéixer un article signat per mi en la revista Cincinnati Romanç Review d’Estats Units. A més, estic molt content per figurar en un recent llibre denominat El cànon del compromís en la poesia espanyola contemporània, editat per Miguel Ángel García i publicat per Visor.
També veurà la llum un extens article sobre Vicente Mojica, il·lustre poeta alacantí; així com un estudi sobre el compromís que es trobarà entre les pàgines d’un monogràfic de l’estupenda revista Kamchatka. Em mantinc a l’espera de participar en les actes de diversos congressos.
I tant de bo isquen cap avant un parell de monogràfic homenatge en record de dos escriptors molt importants de la ciutat d’Alacant que, de moment, preferisc no esmentar.
– On crees que et veuràs dins d’uns deu anys?
L’important, pinso jo, no és on sinó com… Viu, tal vegada?
