Conta que al Congrés els seus companys li diuen “la niña de los trenes”, per les seues constants reivindicacions en transports i infraestructures. Està al rànquing de les 10 persones més joves amb escó de diputada i encara que treballa sense rellotge durant tota la setmana per fer sentir la veu de la seua terra a la capital de l’Estat, confessa que espera amb ganes el dijous per “tornar-me’n a Alcalà i estar eixos dies al meu poble, jo sóc de poble. Sense el poble no sóc ningú”, afirma orgullosa amb un gran somriure. És Marta Sorlí.
Cap de llista al Congrés per Compromís a Castelló, i amb una llarga trajectòria al món de l’associacionisme i la militància política explica que per ella, la formació taronja, “és una organització molt vinculada als pobles i en contacte real amb la gent i volem traslladar eixos problemes reals allí on durant tant de temps no ha aplegat perquè realment ningun dels grans partits ens ha representat. Jo sóc sensible en el que és social i del que cal parlar és dels problemes que tenen les persones i tractar de construir alguna cosa diferent”.
– Marta, però a Madrid saben realment on està Castelló?
“Ara sí!” -apunta contundent. “Mira, em va passar una cosa molt curiosa i és que en una de les meues primeres intervencions, parlant de l‘N-340 després em van tornar a tocar perquè els repetira els noms de tots els pobles que havia esmentat, pels que passava la carretera perquè es veu que mai els havien sentit a la tribuna!”
-I això, què vol dir?
“Que durant molt de temps els 5 escons que li pertoquen a la demarcació de Castelló, realment, no ens han representat. Jo a Madrid, tinc clar que el més important és la gent que viu ací. I com a diputada, tinc l’obligació i la gran responsabilitat de defensar els seus interessos, ens hagen votat o no!” –aclarix amb rotunditat.
-Parlant de vots, algunes enquestes…..no vos donen un resultat molt positiu!
– Marta riu i mira de reüll amb complicitat a un company que s’apropa mentre estem parlant- “Bé, això és…curiòs, perquè els resultats segons siga la del CIS o apareguen les dates disgregades les previsions són molt diferents! Però nosaltres ja estem acostumats a eixa invisibilitat. En comicis anteriors no ens donaven res, vam treure uns resultats que ni ens creiem. I ens ha passat moltes vegades!!! A les gràfiques ni apareixíem, estaven allí en al sac de “otros”, sense nom ni res….i després…..”
– Però eixa invisibilitat, no creus que també pot jugar en contra si l’electorat percep que votar-vos a vosaltres, no és un vot útil?
“Mai hem tingut els mitjans de cara. És cert que hi ha altres mecanismes, les xarxes, la difusió però la millor enquesta és la nostra feina“.
– Quan els caps de setmana tornes a Alcalà i estàs amb la teua gent, amb els teus amics i fan algun comentari de política, encara escoltes això de “tots els polítics són iguals”? – alça les celles amb cara de resignació- “Sí, és graciós perquè els meus amics em diuen: bé, Marta, tu no”, –riu a boca plena- Però el que sí que és cert és que hem demostrat que es pot fer política preocupant-se per la gent i sense robar!”
– Tot i la teua edat, ara ja tens experiència, què has aprés durant este temps representant la teua terra?
Somriu de nou amb posar seré- “He aprés a saber equilibrar el meu estat anímic, però he representat 72.000 vots i tots som humans. Mai deixaran de tremolar-me les cames quan puge a la tribuna, però crec que això és bo! Perquè m’importen les persones!”.
