‘Decàleg de València’, és el nom del document impulsat per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, en la redacció del qual han participat membres de la comunitat científica i professional, i que persegueix aprofitar les noves metodologies per a la planificació territorial en la prevenció d’incendis forestals.
El text, que està disponible en línia i es pot consultar en l’enllaç consultar ací, ha sigut elaborat conjuntament amb la Societat Espanyola de Ciències Forestals. Aquesta agrupació ha coordinat les aportacions dels diferents sectors (gestors públics i privats, consultors, empreses i investigadors) que es van donar cita a València enguany per a abordar la transferència de resultats, tant des de la investigació com des de la gestió del territori.
Aquest estudi ha permés dotar d’una nova eina al disseny d’un mosaic agroforestal per a la defensa integrada enfront dels incendis, especialment enfront dels grans incendis forestals (GIF), amb els coneguts com a Punts Estratègics de Gestió (PEGs).
Segons recull el document “els PEGs són àrees del territori definides i prioritzades d’acord a una metodologia concreta que, tenint en compte el risc d’incendi, el comportament del foc en la zona d’estudi i la vulnerabilitat dels seus valors naturals, rurals o urbans a protegir, permeten establir i optimitzar una planificació espaciotemporal de combustibles i infraestructures que limite la potencialitat de l’incendi, amb la detecció d’oportunitats d’extinció i anticipant una estratègia de defensa eficaç i segura per a grans incendis forestals tipus per als quals s’ha dissenyat”.
Entre els objectius principals dels PEGs, es troben la protecció d’elements del paisatge d’alta vulnerabilitat, especialment les zones urbanitzades, reduir la propagació d’incendis, amb la compartimentació o l’aïllament de zones potencialment afectades pel foc, i l’establiment de plans d’extinció previs a l’incendi i la disminució la incertesa en les estratègies, tàctiques i operacions d’extinció, amb el consegüent augment de la seguretat dels equips d’extinció.
Preparació prèvia i execució
Suposa una diferència important, a causa del caràcter proactiu d’aquests espais respecte a les clàssiques infraestructures preventives de defensa (línies i àrees preventives i faixes auxiliars, o siga, els anomenats “tallafocs” en la cultura popular). Aquestes han posseït sempre un caràcter “reactiu” intrínsec. L’ús de noves tecnologies d’informació geogràfica, sensors remots i simuladors d’incendis són un suport a la localització dels PEG, però el treball tècnic amb criteri expert és fonamental per a la seua planificació i disseny.
L’execució en el terreny dels PEGs suposa un conjunt d’actuacions de preparació prèvia, com són tractaments de l’estructura de la vegetació, punts d’aigua i accessos, entre altres. Busquen facilitar les maniobres d’extinció. No obstant això, l’aprofitament de bancals abandonats o el foment d’usos agroramaders pot facilitar la instal·lació d’aquests emplaçaments clau.
