21.1 C
Valencia

Menys d’un 15% dels habitants de València, parlen valencià segons dades de la Plataforma per la llengua

La Plataforma ha fet públic el seu informe anual on s'indica que la llengua es troba en "emergència lingüística" encara que la situació és molt diferent segons els àmbits analitzats i és en l'ús a l'administració pública i en les produccions audiovisuals on més dificultats es detecten

- Publicitat -AVL

Menys del 15 % dels habitants de la ciutat de València parlen habitualment en valencià, en concret només ho fan el 13,8%. Esta és pot ser una de les dades més “preocupants” que recull l’informe anual de la Plataforma per la llengua, InformeCAT2020, que “sense tractar de ser un estudi sociolingüístic”, com ha recordat el seu president, Òscar Escuder, “recull 50 dades que poden ser indicadors de l’estat de salut de la llengua”.

informecat-2020_1592319324-1

Així, el punt 8 d’este informe fa referència al poc ús que del valencià se’n fa a la capital del Túria, “segons la darrera enquesta del Baròmetre municipal d’opinió ciutadana de l’Ajuntament de València, de març de 2020″. L’informe explica que estes dades “són el resultat d’agregar els qui diuen que la seua llengua habitual és només el valencià i els qui diuen que ho és més el valencià que el castellà. Si s’hi afegeixen els qui afirmen que parlen habitualment “més castellà que valencià”, el percentatge ateny al voltant del 30%. El percentatge dels qui parlen només valencià habitualment és del 5,3%”.

A l’altre costat però d’estes dades trobem l‘ús que se’n fa a les comarques centrals valencianes. Ací, segons el punt 3 d’este informe, el 71,6% dels habitants de la regió Alcoi-Gandia parla en valencià.

Amb tot, el document presentat este dimecres, del que el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que mostra dades preocupants per al futur del català” i això trau a la llum “una vegada més, l’emergència lingüística que tenim davant” recull àmbits tan variats com la Justícia, la cultura, les empreses o le snoves tecnologies, entre altres.

CREACIÓ DE L’OBSERVATORI DEL VALENCIÀ

Respecte els òrgans preocupats per l’estat de la llengua a la Comunitat Valenciana, es recull la creació de l’Observatori del Valencià (OdV), “un web que ofereix 6.436 dades relacionades amb la llengua”. L’informe indica que este organisme “el va impulsar la fundació Nexe, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana. L’Observatori del Valencià té com a objectiu fer una anàlisi constant i rigorosa de l’estat de la llengua al País Valencià, tant d’un punt de vista sociodemogràfic com jurídic, i ofereix 6.436 dades (1.490 d’elaboració pròpia), 263 taules, 265 gràfics, 37 normatives legals i 122 enllaços sobre temes lingüístics. L’Observatori pretén ser una eina de transformació social, en el sentit que vol usar les dades acumulades per a fer propostes de millora i superar les mancances de caràcter estructural que pateix la llengua”.

VULNERACIÓ DELS DRETS LINGÜÍSTICS

Capitol especial té també en estos 50 punts el dedicat a la vulneració dels Drets Lingüístics. Sogons les dades presentades este dimecres, el 88,5% de les vulneracions de drets lingüístics recollides per l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana són per deficiències en l’ús de la llengua autòctona.

“L’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, de creació recent, va atendre durant l’any 2018 un total de 87 sol·licituds, 77 de les quals per deficiències en l’ús del valencià (88,5%) i 10 del castellà (11,5%). En total, l’oficina va rebre un total de 31 reclamacions (36%),53 suggeriments (60,7%) i 3 consultes (3,4%).

El 86,2% dels casos (75) tenien relació amb fets que s’havien
esdevingut en l’àmbit públic, el 10,3% (9) en l’àmbit privat i el 3,4% (3) en un àmbit indeterminat perquè la persona interessada no ho havia especificat amb claredat. Del total de les reclamacions i suggeriments que es van tramitar (o sigui, 84 dels 87 casos), 22 feien referència a problemes en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic
instrumental (26,4%), 50 a problemes en d’altres administracions públiques (59,8%), 9 a problemes amb persones jurídiques privades (10,3%) i 3 amb persones o organismes indeterminats (3,4%).En

l’àmbit de la Generalitat Valenciana, fins a 8 sol·licituds tenien a veure amb deficiències lingüístiques en la sanitat pública”.

LLENGUA I ECONOMIA

D’altra banda, des de la delegacó a la comunitat valenciana, Manuel Carceller, indica que cal tenir present “la força que té el valencià en el terreny econòmic. La seua presència genera 2.065 milions d’euros –el 2,1% del producte interior brut– i 56.367 llocs de treball –vora el 3% de l’ocupació total del territori, segons un estudi de la Generalitat Valenciana”.

Per entendre estes dades, Carceller apunta que l’estudi “indica quatre grans sectors en què la llengua exerceix un paper determinant en la creació d’activitat econòmica: les indústries de la llengua (ensenyament, traducció i assessorament lingüístic), la cultura i els mitjans de comunicació, el sector de l’educació i les administracions públiques“.

CREIX LA DISTINCIÓ CATALÀ-VALENCIÀ

Per últim, un dels punts ‘clàssics’ que més entrebancs genera és el nom de la llengua. Així, l’apartat 48 de l’informe fa menció a l’augment de “pàgines web oficials de l’estat espanyol
que separen català i valencià”.

Este apartat argumenta que la promoció “de la teoria anticientífica que algunes de les diferents variants del català són llengües separades ha esdevingut els darrers anys una política pública del govern espanyol i de la seva Administració, fins al punt que l’advocacia de l’estat ha defensat als jutjats que les generalitats catalana i valenciana no es poden comunicar en la llengua pròpia perquè els estatuts respectius la fan oficial amb noms diferents”.

L’informe afegeix que moltes pàgines web oficials de
l’Administració general de l’estat que incorporen algun contingut en català “presenten versions diferenciades en ‘català’ i en ‘valencià’.

La Plataforma per la Llengua fa una observació anual de la situació del català en aquestes pàgines web i ha pogut constatar que el fenomen del secessionisme lingüístic hi ha augmentat entre el 2017 i el 2019. Així, si l’any 2017 presentaven versions diferents en “català”i en “valencià” el 30,1% de les pàgines web institucionals que tenien algun contingut en català, la xifra era del 38,7% el 2018 i del
44,3% el 2019. Això representa un augment de 14,3 punts, gairebé el 15%, en 3 anys”.


: Valencià

- Advertisement -
- Publicitat -GVA_CEICE

Segueix-nos

12,743FansLike
978FollowersFollow
2,458FollowersFollow

També és notícia

- Publicitat -DiVal
- Publicitat -DipCas
- Publicitat -onda
- Publicitat -Brobit

Notícies relacionades

Detectat un nou brot de coronavirus a l’Eliana

Des que es comptabilitzen els casos de coronavirus el municipi ha tingut 104 persones malaltes

Benifairó de les Valls registra un brot de coronavirus per contacte social

Des que es comptabilitzen els casos de coronavirus el municipi ha tingut 6 persones malaltes

Sumacàrcer registra un brot gran de coronavirus amb 15 casos

Des que es comptabilitzen els casos de coronavirus el municipi ha tingut 12 persones malaltes

Sanitat detecta tres brots de coronavirus a Ontinyent per contacte social

Des que es comptabilitzen els casos de coronavirus el municipi ha tingut 233 persones malaltes

Sanitat detecta un brot de coronavirus a Castelló de la Plana per contacte social

Des que es comptabilitzen els casos de coronavirus el municipi ha tingut 1315 persones malaltes
- Advertisement -

: Valencià