Un 69% dels valencians amb mobilitat reduïda precisen d’ajuda per a eixir de les seues cases i més de 15.000, un 5%, no ho fan mai, principalment per falta d’accessibilitat de l’immoble en el qual resideixen.
Així, es desprèn de l’estudi ‘Mobilitat reduïda i accessibilitat en l’edifici’ elaborat per la Fundació Mútua de Propietaris en col·laboració amb la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) amb l’objectiu de conéixer la situació en la qual viuen els 306.900 valencians que tenen mobilitat reduïda 1.
D’acord amb l’informe, un 39% d’aquest grup social a la Comunitat Valenciana passa molts dies sense eixir de casa, principalment per la falta d’accessibilitat de l’immoble en el qual resideixen. De fet, el 29% considera que si el seu edifici estiguera més adaptat a les seues necessitats eixiria amb més freqüència de casa, un percentatge que augmenta en el cas de les persones amb mobilitat reduïda que resideixen en edificis sense ascensor.
Sobre este tema, la directora de la Fundació Mútua de Propietaris, Laura López Demarbre, ha constatat que en ocasions, la llar es converteix en una presó” per a les persones amb mobilitat reduïda donada la dificultat per a poder entrar o eixir. “Hi ha persones que es troben presoneres en la seua pròpia casa per la falta d’accessibilitat en el seu propi edifici”, ha assenyale
Per açò, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha recalcat que “és imprescindible que les persones amb discapacitat siguem autònomes perquè puguem participar en igualtat de condicions i exercir el nostre dret a l’educació, a l’ocupació o a l’oci”.
L’estudi desvetla que un 62% dels enquestats valencians té problemes de mobilitat sense ser usuaris de cadira de rodes, bé perquè utilitzen algun tipus de sistema de suport (crosses, bastó, andador) o simplement perquè tenen una deambulación de forma inestable; i que el 35% utilitza cadira de rodes manual o elèctrica.
La normativa vigent atribuïx a les comunitats de propietaris la responsabilitat de garantir l’accessibilitat en l’edifici. En aquest punt, l’estudi detecta que les comunitats amb major nombre de veïns són els que, en menor mesura, han realitzat accions en favor de l’accessibilitat.
Sobre este tema, López Demarbre ha assenyalat que aquesta dada “posa de manifest la complexitat que representa sol·licitar ajudes en edificis amb un nombre elevat de veïns, que no sempre estan sensibilitzats amb els problemes de mobilitat reduïda”, afirma.
FONS ESTATAL D’ACCESSIBILITAT
Per aquest motiu, la Fundació Mútua de Propietaris i COCEMFE reclamen la creació d’un Fons Estatal per l’Accessibilitat Universal, posant l’accent que “és imprescindible que s’establisquen ajudes específiques per a afrontar obres d’accessibilitat que garantisquen el dret a una vida independent”.
Segons un estudi anterior de la Fundació Mútua de Propietaris, només un 0,6% dels 9,8 milions dels edificis de vivendes a Espanya complixen els criteris d’accessibilitat universal per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitat.
Les manques en matèria d’accessibilitat dels immobles han provocat que un 21% de les persones amb mobilitat reduïda a la Comunitat Valenciana haja hagut de canviar alguna vegada de domicili per aquest motiu.
En concret, les escales provoquen que el 80% d’aquestes persones no puguen moure’s de manera lliure, seguides de l’accés al carrer al portal (36%), o el mateix portal (29%). A més, les principals millores que es farien són la instal·lació d’un ascensor, entre els qui no tenen, i portes automàtiques.
Per a tractar de solucionar aquesta situació, els principals recursos utilitzats pels valencians amb mobilitat reduïda són l’ajuda de familiars i amics (72%). Així mateix, un 17% compta amb personal professional de suport i un 22% rep ajudes econòmiques, mentre que un 9% assegura que no disposa de suport.
Així mateix, les noves tecnologies també estan jugant un paper positiu: un 48% assegura que les utilitza per a les seues gestions i un 19% per a realitzar compres per internet. No obstant açò, hi ha una bretxa digital que afecta els majors de 60 anys i als qui viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.
SENTIR-SE MALAMENT AMB UN MATEIX
L’estudi estableix també una clara relació entre la falta d’autonomia i l’estat d’ànim: un 63% de les persones amb mobilitat reduïda se senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones majors de 70 anys les quals, a més, són les que en major mesura afirmen quedar-se molts dies sense eixir de casa.
En termes d’ajudes econòmiques a l’accessibilitat, solament un 10% dels edificis que compten amb persones amb mobilitat reduïda manifesten haver rebut alguna ajuda per a millorar la seua accessibilitat.
No obstant açò, un 30% de les consultats assegura haver demanat a la comunitat de propietaris alguna adaptació, de les quals, s’han atès poc més de la mitat.
