Millors condicions laborals i millor salari del que mai tindran allà on s’han format. Estes són les dos principals raons per les quals, segons revela una enquesta de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitat (SoVaMFiC) realitzada a metges joves d’esta especialitat, el 25% contempla anar-se’n a treballar a una altra autonomia o país com a opció de futur.
A més, el 85% ha pensat en alguna ocasió en l’emigració. El principal motiu
pel qual se n’anirien quasi la meitat dels enquestats, (45%) són les millores de les condicions laborals, seguit de les retribucions econòmiques (36%).
Pel que fa a les comunitats per les que opten molts joves metges valencians són Múrcia, País Basc, Balears, Catalunya i Castella-la Manxa. I si es tracta ja de traspassar frontera nacional, quant a països destaquen Anglaterra, Irlanda, els EUA i França.
Unes dades evitables
Cal dir que esta equesta, llançada per la Vocalia de Metges Joves de Família (MJF) de la SoVaMFiC als socis que han acabat el període de formació en els últims cinc anys, té com objectiu fer una anàlisi que servesca per a “influir en la Conselleria de Sanitat i obtenir canvis en les condicions laborals d’este col·lectiu“.
Segons apunta esta Societat Valenciana mèdica, “els resultats de l’estudi mostren que la situació actual dels joves metges de família no pot prolongar-se, ja que des de l’inici de la seua carrera laboral estan sent víctimes del burnout, un problema social que afecta tant metges com a pacients i al qual l’administració ha de donar resposta”.
Pel que fa al perfil d’estos metges, quasi el 90% dels participants són dones, més de la meitat tenen entre 30 i 40 anys i un 25% entre els 25 i 30 anys. Nou cada deu enquestats treballen en centres de salut mentre que el 10%, en l’àmbit hospitalari.
Sense contracte estable, després d’onze anys de formació
Sobre les condicions laborals, menys de la meitat dels metges joves compte un
contracte estable (plaça fixa o interinitat per vacant), el 15% té interinitat per substitució, el 32% un contracte de durada determinada i el 5%, un de guàrdies. El
77% considera que la quantia econòmica percebuda és insuficient, i tots afirmen que
el seu salari és menor comparat amb la resta de països europeus.
Respecte a la perspectiva de futur, no és gens encoratjadora, segons l’enquesta. Després d’onze anys, com a mínim, de formació, la majoria no posseeix contracte estable i, de mitjana, triguen a aconseguir-ho de dos a tres anys, la qual cosa porta al fet que set de cada deu se sentin insatisfets respecte al seu treball i el seu futur laboral.
A més, des de la SoVaMFiC consideren molt preocupant que més d’un 60% mai
ha pogut presentar-se a un concurs oposició per no haver estat convocat i si ho
han fet, no han aconseguit plaça. Quant a la borsa de treball de la Conselleria
de Sanitat, dues de cada deu enquestats afirmen que no han pogut inscriure’s per no
estar oberta, la qual cosa “afavoreix una adjudicació de contractes més arbitrària, injusta
i de pitjor qualitat”.
Davant estos resultats, des de la societat científica insisteixen que és necessari “buscar
solucions permanents a un problema que es cronifica” i adverteixen a l’administració
que el “sistema no pot funcionar si no es proveeix dels recursos necessaris, començant per un major nombre de metges de família i condicions adequades de treball”.
 realitzada a metges joves d'esta especialitat revela que el 25% contempla anar-se'n a treballar a una altra autonomia o país com a opció de futur){kind=link}