Miguel Barea: “Al nostre país tenim un greu problema de natalitat, que es troba per sota de la taxa de mortalitat”

En el VI Fòrum Mediterrani de Jornades de Reproducció Humana es va tractar temes que té a veure amb tractaments de fertilitat des del punt de vista de diversos experts mèdics

584

La companyia farmacèutica Merck especialitzada en els camps terapèutics com el càncer, l’esclerosi múltiple o el tractament de la infertilitat, va organitzar fa poc el VI Fòrum Mediterrani de Jornades de Reproducció Humana en la localitat alacantina de Xàbia. Temàtiques variades amb professionals experimentats es van donar cita durant dos dies per explicar noves formes d’estimulació ovàrica, aspectes genètics de la donació de gàmetes, la qualitat seminal o el diagnòstic i prevenció de malalties genètiques. El director Mèdic d’UR IMED de València i cap de secció de la Unitat de Medicina Reproductiva de l’Hospital General Universitari de València, Miguel Barea Gómez, va anar l’encarregat de presentar aquest fòrum, i aquest diari ha volgut saber una mica de què tracta aquest tipus de trobada i per a això, aquest experimentat metge ens ho ha explicat.

Pel que fa a la seua trajectòria, què és el més rellevant que podria explicar?

El més rellevant ha estat poder compatibilitzar l’assistència pràctica clínica de les pacients amb l’educació sanitària i la recerca.

Per a què serveixen reunions com les del Fòrum del Mediterrani?

Aquesta reunió sorgeix de la necessitat d’allunyar-nos una mica d’aquest dia a dia que ens absorbeix i poder tirar una mirada tranquil·la al nostre treball i al nostre entorn. Necessitem comunicar-nos, ja no solament intercanviem informació, sinó que també fem relacions. La missió del fòrum és adquirir i difondre coneixements relacionats amb la nostra pràctica clínica, que per la seua complexitat, requereixen una posada al dia, així com, consensuar una forma d’actuació davant aquest tipus de pacients. La visió es construeix sobretot a través de mantenir una actitud permeable enfront del canvi i la innovació. Es construeix peça a peça mantenint la vista i l’oïda alertes i l’esperit disposat. Els valors del fòrum és que hi haja participació i diàleg amb el ponent, a més d’actualitzar els temes freqüents en la pràctica clínica. Altres valors que s’exerceixen és acomplir a les inquietuds formatives que existeixen en el personal que es dedica a la reproducció assistida. El següent pas seria la disposició crítica a revisar les nostres decisions per aprendre dels errors i enfortir els encerts. Amb paraules de Popper, diria que “hem de seguir sempre en el camí de la perenne correcció”. Compartir els nostres coneixements i incrementar-los junts és la tasca de tots nosaltres. Solament així oferirem respostes valgudes a la societat i contribuirem, de forma decisiva, a construir la societat que volem. Aquest és un matís important que molts obliden quan critiquen la formació. La formació continuada no pot ni ha d’orientar-se en exclusiva al mercat existent, sinó que ha d’apuntar sempre cap a un horitzó de coneixements compartits. Usem aquestes reunions per a compartir reflexions i intercanviar idees en un àmbit de discussió pluralista, amb un estudi profund dels problemes que ens són comuns.

En què ajuda la tecnologia a la reproducció assistida?

Els seus avanços han permés millorar els nostres resultats, ja que, permeten treballar en condicions cada vegada més adaptades a la fisiologia i necessitat d’homeòstasi de l’embrió.
Hi ha avanços en camps com la transferència del fus meiòtic per millorar el desenvolupament embrionari, estudis d’aspectes genètics de fallades d’implantació, test genètic preimplantacions d’aneuploidías (PGT-A, per les seues sigles en anglés)… Un altre avanç és l’eina genètica Crispr-Cas 9, en la qual un enzim és capaç de localitzar una seqüència del genoma i tallar el lloc on volem inserir el gen.

En l’àmbit social, en què influeix?

A escala social, cal tenir en compte que al nostre país tenim un greu problema de natalitat, que es troba per sota de la taxa de mortalitat. La nostra labor social divulgativa i educativa és contribuir a millorar la natalitat de les pacients amb problemes reproductius.

Referent a això, en un treball TFM de la Dra. Dolores Moyano es posa l’accent en la necessitat dels efectes de l’edat i posposar perquè les dones puguen prendre les decisions apropiades. En el seu treball destaca que les joves universitàries són el grup que probablement més va a posposar l’embaràs fins a edats en què la fertilitat està disminuïda, i hauran de recórrer a tècniques de reproducció. Hi ha diversos motius per a això, un d’ells és sobreestimar les possibilitats d’embaràs amb les tècniques de reproducció, i uns altres són és aconseguir la independència econòmica i els problemes socials que combinen maternitat i càrrega laboral.

Quant a les recerques, des d’on reben finançament, per la privada o per la pública?

En les recerques el finançament és fonamentalment privada, encara que és un tema que s’hauria de replantejar, ja que, la nostra especialitat té una repercussió en el benestar de la societat.