Mossén Miquel Francés: “Al Lledó trobem la Mare, en una societat que está “desmadrada”

El Prior de la Basílica afirma que "Lledó està ara en el millor moment" i respecte a les possibles "recomanacions" a l'àmbit polític i electoral indica que "l'església mai orienta a cap partit concret"

316

Mentre centenars de castellonencs viuen estos dies, cadascú a la seua manera, les festes de la Mare de Déu del Lledó, Actualitat Valenciana “li furta” un trosset de temps al Prior de la Basílica. Coneixedor com pocs de les tradicions, les arrels i sobre tot l’evolució de la gent de Castelló, Mossén Miquel Francés ens dibuixa des d’una perspectiva erudita, observadora, clara i directa però a l’hora prudent, quan d’entrevistes amb mitjans de comunicació es tracta, com veu ell, este mes de maig “electoral”, les festes de la Patrona de Castelló.

– Mossén Miquel, uns anys més arriba la festa gran de Lledó, vosté porta ja uns quants anys com a Prior de la Basílica però també com a persona molt vinculada a les tradicions i al poble castellonenc…com han canviat estos dies de celebració als últims anys?
“Canvien les formes, però allò que queda és l’essència. La gent ara tal volta no accepta com abans unes formes que poden semblar caduques, però la Basílica s’esforça a evangelitzar i incrementar l’amor a Santa María del Lledó amb altres formes, on entra el propi de la cultura religiosa i de l’Humanisme cristià. La música, el cinema, les noves tecnologies, la poesia fins i tot els focs d’artifici. En la festa de Lledó tot té cabuda. Tenim fins i tot una pàgina web molt visitada (www.basilicadellledo.es) amb una visita virtual a la basílica que és “una passada

– Els actes centrals es mantenen però quant a la participació de la gent, ha variat?
El Lledó que a mi m’agrada no és de les grans concentracions, sinó el de cada dia, en el silenci, la pregària, les accions de gràcies, les famílies que vénen a portar el seu fill després de nàixer. Hi ha altres moments com els de les festes, que hi ve molta més gent. I curiosament no momes gent major sinó, sobretot el dia de la festa, famílies joves amb els xiquets. L’associació de barreros, que porta en processó la seua imatge son tot gent jove i son més de tres-cents”.

– I la devoció? Va haver-hi uns anys en plena crisi econòmica que semblava que la situació havia fet que molta gent tornara a confiar en aquelles creences que potser havia deixat oblidades, ara, com percep vosté, com Prior, este moment?
“Una cosa són els sentiments i una altra les conviccions. Els sentiments es desborden en moments especials, singulars i puntuals però passen prompte. Les conviccions són les qui perduren. I al Lledó, a més dels sentiments, hi ha molta convicció. Gent que malgrat un moment o un altre confien, preguen, s’aclamen o donen gràcies per la fe i per la Mare”

– Cada any Lledó torna a reviure manifestacions “més visibles” de devoció, però com està la resta de l’any la Basílica?
No m’equivoque si dic que el “fenomen” Lledó està ara en el seu millor moment en molts anys. Són de més 100.000 les visites que rep anualment la Basílica. El culte congrega a confraries, associacions religioses, culturals i festives. Mes de cinquanta bodes anuals… més de dues hores de cua quan es baixa la santa imatge per “passar sota el seu mantell” i centenars de peticions de malalts cada setmana ens indiques que “Lledó” està millor que mai en molts anys”

– I l’església? Quin paper juga a la societat castellonenca d’avui?
“No és fàcil hui anunciar a Jesucrist com aquell que pot donar sentit a la vida i omplir tants buits com ens trobem en la vida de les persones. Els valors del cristianisme, que ens transmet l’Evangeli i que son valor que defensen la vida, la dignitat de les persones, la veritat, la justícia, la llibertat, la defensa dels més pobres i dels dèbils no sempre són ben entesos per un sector de la societat. El desconeixent és el que provoca moltes voltes el rebuig. Al Lledó trobem la Mare, en una societat que està “desmadrada”, vull dir que te absència de mare, que te necessitat de mare amb tot el que la mare significa i representa. Lledó és la casa de la Mare i des d’ella la Mare de Jesús, la Mare de Déu continua essent alegria, esperança i consol com li cantem a la Salve del Lledó”

– Parlant de paper, un full parroquial de fa unes setmanes a Borriana, indicava clarament a quin partit devien votar els feligresos…que n’opina vosté?
“Podria donar-te la meua opinió, però m’entrevistes com a Prior de Lledó. Fora d’eixe àmbit hauries de preguntar al sacerdot delegat de Mitjans de comunicació social del bisbat”

– Per cert, si a vosté directament algun feligrés li preguntara a qui ha de votar a les municipals…què li contestaria?.
Els bisbes, que són els nostres pastors, van donar unes directrius molt clares un temps abans de les eleccions, perquè el catòlic tinga criteris a l’hora de donar suport a una candidatura o altra. L’església mai orienta a cap partit concret”.

– Este diumenge veurem a la Processó una representació de la corporació municipal, creu que en determinats sectors polítics la proximitat de les eleccions municipals els pot fer decidir si els convé eixir o no, a la processó” o vosté confia en el fet que l’ètica dels polítics no traspasse la utilització electoralista de la seua presència a un acte religiós tan emotiu i sentit pels castellonencs com aquest?
“La Mare de Déu del Lledó és la patrona de la ciutat. L’Ajuntament com a patró de la Basílica procura contínuament per ella. Fins i tot un regidor municipal és el regidor-procurador de Lledó. A la Missa Solemne no ve la corporació municipal en ple, com abans. Però a la processó del vespre, menys “Castelló en Moviment” que són els de  “Unidas Podemos”, que no participen ni en la romeria a la Magdalena venen tots els regidors de tots els colors.

Que li demanaria vosté a la Mare de Déu de Lledó pel Castelló d’avui i pels castellonencs?
Que Castelló no oblide, ni menyspree, ni oculte les seues arrels cristianes, que tenen més de set-cents anys i que no han anat tan malament en la configuració de la nostra societat. I sobretot que Castelló no perda l’ànima. Seria un cadàver gran, modern, en progrés, avantguardista…. com tots volem i desitgen…. però no tindria una ànima que l’animara des de la dimensió espiritual. Als Goigs de Lledó li canten: És la vostra protecció, de sa grandesa penyora. De l’amor nostre… Senyora Mare de Déu del Lledó