Mislata és un exemple de municipi que ha aconseguit sanejar els seus comptes en estos últims anys, els més durs de la crisi. La gestió econòmica i financera ha permès, no solament reduir el deute a la mitat, sinó també encadenar sis exercicis consecutius de romanents positius de tresoreria.
En 2011, la caixa va tancar amb un romanent positiu de 897.357€; en 2012, el romanent va ser de 950.864€; en 2013 va aconseguir el seu màxim històric amb 4.332.307€ i en 2014 i 2015 va seguir la tendència positiva, amb 1.658.041€ i 445.678€ respectivament.
Estos superàvit anuals només poden destinar-se a pagar als bancs perquè així ho obliga la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Per això l’alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, reclama al Govern de Rajoy que permeta que estos romanents revertisquen en la gent i que no siguen els bancs els qui es beneficien d’ells.
“A Mislata hem aconseguit portar endavant un pla de sanejament econòmic i financer per a racionalitzar les despeses públiques i poder dirigir totes les accions i polítiques a les persones… en definitiva, per a generar més benestar i futur”, explica Bielsa. Per això, l’alcalde critica que “hui, per culpa d’esta Llei, veiem limitada la nostra capacitat de gestió i exigim que els fruits de la nostra gestió servisquen per a ajudar al progrés de la nostra ciutat i millorar els serveis socials i les atencions bàsiques”.
A més del romanent positiu de tresoreria, l’informe de la Intervenció Municipal, amb les dades d’execució pressupostària a 31 de desembre de 2016, conclou que l’Ajuntament de Mislata “complix amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària, complix amb l’objectiu de la regla de despesa” i xifra el volum de deute viu en 21 milions, un 76% dels ingressos corrents. Finalment, el període mitjà de pagament global xifrat per la Intervenció i la Tresoreria Municipal, tenint en compte també a l’empresa pública Nemasa, se situa en 17,10 dies.