“No hi ha alternatives. És l’única opció. I no hi ha més temps, perquè ja estem arribant tard i els estem robant marges vitals als nostres fills per no haver actuat davant: l’emergència climàtica és la gran prioritat de la dècada”.
Així ho ha assegurat la consellera d’Emergència Climàtica, Mireia Mollà en l’acte ‘Més Ecologia, Més Compromís. Emergència Climàtica’ celebrat esta vesprada en la BUC de Vila-real i en el qual, junt amb ella, han intervingut la candidata de Més Compromís al Congrés per la demarcació de Castelló, Marta Sorlí, la portaveu adjunta de Compromís en les Corts, la vila-realenca Mònica Àlvaro, i el coordinador de la sectorial de Medi Ambient de Compromís, Carles Arnal.
“Notem ja els efectes del canvi climàtic directament: a les costes de Castelló i del Mediterrani en general… i això ho sabeu bé els municipis costaners de la Plana Baixa que sou ací…; ho notem amb l’aparició d’espècies invasores; amb macroincendis abans inimaginables… per això és ja imprescindible aplicar polítiques valentes i decisives per a afrontar esta situació. En cas contrari, els valencians i valencianes podem convertir-nos en els primers refugiats climàtics”.
Davant esta urgència inajornable, ha afegit Mollà, Més Compromís proposa un gran Acord Verd que impulse una economia sostenible al servei de les persones”. Per això “és imprescindible que Més Compromís i la política útil i de consens que representa estiga a Madrid amb força, per superar el bloqueig polític i propiciar el govern progressista que faça realitat este canvi de model i este gran pacte. Perquè davant l’emergència climàtica no caben tacticismes, ni egos, ni vetos: només cal actuar ja”.
Mollà ha explicat que este gran Acord Verd passa per un model de transició energètica, per un nou model productiu i social, que “frene a nyaps com el Castor, que mai hauria d’haver-se autoritzat i ens hauria d’haver ensenyat a no cometre els mateixos errors. I ara correm el risc de tornar a equivocar-nos si es dona llum verda a l’ampliació del Port de València”. Per fer realitat aqueix nou model “cal la política d’acord i també valenta de Compromís i cal que Marta Sorlí i Jordi Navarrete porten la veu de Castelló al Congrés i al Senat”.
En esta línia s’ha manifestat també la candidata al Congrés per Castelló, Marta Sorlí, qui ha subratllat que, “davant la situació d’emergència climàtica que estem vivint cal defensar el sector primari i no girar-li l’esquena com ha passat amb l’acord de Sud-àfrica, perquè defensar, com fa Més Compromís, la nostra citricultura i els nostres llauradors és també preservar el territori”.
Sorlí ha afegit que “hem d’apostar per una economia d’atenció i cures a les persones; per un gran pacte que implemente la reversió cap a una economia verda i això passa per una política útil que atenga les persones; una política útil que valore el nostre sector primari i una política útil que faça possible la vida de qualitat als nostres pobles, també als municipis d’interior”.
Per part seua, Carles Arnal ha reiterat el “risc real de col·lapse socioeconòmic del planeta si en una dècada no es fan passos decisius, i que les conseqüències si no s’actua, no seran només ambientals, sinó que tindrà efectes socials i econòmics devastadors a nivell planetari”. Davant este panorama, ha indicat, “cal deixar clar que economia i ecologia no estan en conflicte, perquè les economies modernes no podran ser viables si no són també sostenibles”.
Per això, “l’enorme risc ambiental que vivim ha de ser també una oportunitat que podem aprofitar: sabem què podem fer per a evitar el col·lapse; les mesures estan disponibles i són viables tècnicament; i adoptar-les serà beneficiosa a curt, mitjà i llarg termini, però precisen a nivell polític de la valentia i la decisió de Més Compromís i de ser capaces de superar el bloqueig polític”.
Finalment, la portaveu adjunta de Compromís a les Corts, Mònica Àlvaro ha defensat la necessitat de “polítiques valentes en matèria ambiental tant en el nostre territori com en tot l’Estat. Mesures com una taxa turística que sense minvar el turisme reforce la protecció del territori; impulsar una Llei de Canvi Climàtic o l’impuls definitiu a les polítiques de Devolució d’Envasos per Recompensa (SDR) són passos necessaris”.
