La gota freda d’aquest mes de setembre ha estat d’aquelles que recordarem com a històriques. Si més no, ens ha deixat unes precipitacions torrencials tant el dissabte dia 15 a migdia (50 litres/m²), com la matinada entre el 17 i 18 de setembre (92 litres/m²).
Són aquestes unes quantitats d’aigua que cap xarxa de clavegueram de cap municipi pot assumir sense produir els efectes que hem vist, però si a més es donen les particularitats que tenim en Moncofa, els efectes poden resultar-ne més negatius encara que en altres poblacions.
En primer lloc disposem d’una xarxa de clavegueram vella, trencada i que ha mancat d’un manteniment mínim al llarg del temps. A més, molt majoritàriament, aquesta xarxa no separa les aigües pluvials, de les fecals provocant en les plogudes l’eixida de porqueria pels embornals.
Tanmateix el problema més gros de la xarxa no és aquest; cal buscar en les canonades de la xarxa d’aigües fecals (sobretot al Grau) caducades, trencades i amb alguns trams desfets per on les aigües salades del nivell freàtic de les nostres platges entren col·lapsant la xarxa i desbordant la capacitat de les estacions de bombament (que estan al doble de la capacitat) i també de la depuradora nova que treballa per damunt dels màxims que té dissenyats pel seu funcionament. Si a aquest cabal li afegim les pluges, tenim una quantitat d’aigua que la xarxa de Moncofa no pot assumir amb plogudes simplement normals (20-30 litres/m²).
En segon lloc, i per desgràcia, hem d’afegir més handicaps a la situació descrita abans. La necessària nova depuradora construïda a l’entrada del poble ha substituït a l’antiga que estava a la zona baixa del municipi, però els pendents de quasi tota la xarxa estan encaminades encara a l’antiga depuradora.
Açò implica l’ús d’estacions de bombament,amb la consegüent despesa energètica, per portar l’aigua del poble fins a la zona baixa i després tornar-la a conduir fins a la depuradora. Això amb l’agreujament que al barri marítim les canonades, algunes amb més de 50 anys de vida útil i sense haver tingut cap manteniment, no estan preparades ni pels grans edificis construïts posteriorment, ni pel gran augment de la població; ni per “passejar” totes les aigües fecals (i pluvials per no tindre xarxa separativa) pels carrers de la mar.
També podríem parlar de l’estat dels bombejos (La Torre o Monmar), però val més que parlem de les possibles solucions.Certament existeixen solucions que vénen arreplegades en forma d’obra civil al Pla Director del Clavegueram elaborat per l’empresa FACSA.
En el seu conjunt són més de 25 milions d’euros a invertir per l’ajuntament i altres administracions mitjançant convenis de col·laboració, i que comença amb una inversió anual d’un milió d’euros per les actuacions més urgents com una nova estació de bombament que faça que l’aigua del poble vaja directa a la depuradora (que es farà amb conveni amb l’EPSAR de la Generalitat) o altra obra urgent a la mar per reparar el col·lector a la zona centre del C/Peruga fins C/ Germans Pinzón.
Aquestes actuacions arreplegades al Pla Director tenen una extensió en el temps de més de 20 anys i solucionarien o reduirien molts dels problemes que patim ara a Moncofa a causa del clavegueram.
Per finalitzar, cal dir que l’alcalde de Moncofa no ha portat mai aquest Pla Director (renovat l’any 2016) a votació del Ple Municipal mostrant els dubtes sobre fer aquesta inversió any rere any. Al grup Municipal Compromís som sabedors que existeixen ara mateix amenaces com la dessaladora (23 milions d’€), PAI Belcaire Sud (8 milions d’€) i l’actual deute de 2,5 milions d’€ i que el secret està a saber gestionar millor Moncofa.
