Portava diversos anys plantejant-s’ho i per fi aquest 2018, la vicepresidenta del Govern valencià, Mònica Oltra, ha vist complert el seu “somni” de convertir-se dues dècades després en fallera major de la comissió Àngel del Alcázar-José Maestre “El Cid” de València.
Oltra reconeix que la seua agenda política li ha impedit ser fallera major, el càrrec més representatiu de la festa fallera, “en moltes ocasions” però aquest any, ser-ho precisament al costat del seu fill menor, Emilio, com a màxim representant infantil, és per a la dirigent de Compromís un “somni total”.
Ella va ser l’única candidata d’aquest exercici faller per ostentar aquest càrrec en la seua comissió i, per tant, no va ser necessària una votació entre més candidates.
I com marca el calendari faller, al febrer Oltra va ser exaltada com a fallera major, un acte en el qual rebia la banda que l’acredita en el càrrec de mans del seu fill i en el qual també va estar present el president de la Generalitat, Ximo Puig, a través d’un vídeo per felicitar-la.
Amant de la festa gran per excel·lència de València, Oltra assegura que tant governar com ser fallera major són càrrecs “vocacionals”, a pesar que “no són comparables”, atés que governar requereix “responsabilitat pública” i ser fallera major “et fa ser particip de la millor festa del món”.
Durant aquesta frenètica setmana fallera Oltra ha compaginat la seua agenda política pròpia com a vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives amb els actes festius i admet que, encara que ha estat “complicat” per l'”exigent” del seu càrrec, “amb organització” ha “arribat a tot”.
“Havia de complir la meua agenda institucional, però també havia de representar a la Falla i estar a l’altura”, assegura.
Per aconseguir-ho també li ha vingut molt bé que la seu de la Conselleria que dirigeix, situada a la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre, està prop de l’avinguda del Cid, i per tant, a pocs metres del casal faller de la seua comissió, on celebren la majoria d’activitats.
Oltra assenyala que li agraden “tots” els actes de les Falles perquè “cadascun té el seu encant”, encara que remarca l'”emotiu moment de la cremà, la plantà, les desfilades o l’Ofrena” floral a la Verge dels Desemparats.
Durant el recorregut d’aquesta última, confessa, fa un “recompte” del que ha passat durant l’any i demana a la patrona “que les desgràcies que vénen soles siguen menors”.
Precisament, aquest dissabte arriba el seu torn de desfilar davant la Mare de Déu, coneguda afectuosa i devotament com “la Geperudeta”, amb la seua comissió al voltant de les nou de la nit i està previst que Ximo Puig i algun altre membre del Consell la reben en el Palau després.
És tradició que la fallera major trie un ninot del monument per quedar-li-ho com a record i salvar-lo del foc, però assegura que encara “no té clar” com va a ser el seu particular “ninot indultat”.
Per a Oltra, el seu regnat està sent “redó”, sobretot després de conéixer que el monument infantil de la seua falla, de l’artista Paco Gisbert i en el qual es recopilen les festes populars de tot el territori valencià, ha guanyat el Primer Premi de la seua secció.
A més, la falla “gran”, la que ella representa i batejada amb el lema “A la terra” i amb la qual l’artista faller Manolo Blanco fa una crítica a l’entorn polític i social, ha guanyat el cinqué premi de la seua secció i no es queda sense el seu estendard que li identifica amb aquest guardó.
La indumentària fallera, un dels aspectes més rellevants de les Falles, també té la seua història en el cas d’Oltra, ja que per aquest any ha decidit que el seu vestit siga el que recrea el que va portar Pepita Samper quan va ser proclamada en 1929 la més bella en el concurs “Senyoreta d’Espanya”, precursor del “Miss Espanya”.
Oltra defensa que les Falles són “autèntiques escoles de formació democràtica i d’entitats transparents: un bon exemple de tolerància i participació”.EFE
