Mónica Oltra revalida com a candidata a la Generalitat amb el 87% dels vots

Mónica Oltra tornarà a representar als militants de Compromís com a candidata a la Generalitat Valenciana en les pròximes eleccions autonòmiques del pròxim 28 d’abril. El representants per províncies que l’acompanyaran seràn Aitana Mas per Alacant, Fran Ferri per València i Vicent Marzà per Castelló.

Mónica Oltra Jarque (Neuss, Alemanya Occidental, 20 de desembre de 1969) és una política valenciana. Actualment és la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, la portaveu del Consell i la Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives És diputada per València a les Corts Valencianes des de 2007 i és coportaveu de Coalició Compromís. Llicenciada en dret per la Universitat de València, compagina la tasca de diputada amb l’advocacia.

Mónica Oltra s’afilia al Partit Comunista del País Valencià als quinze anys, i va estar afiliada a Esquerra Unida del País Valencià des del mateix moment de la fundació. Va arribar a formar part del Consell Polític d’EUPV i de la comissió permanent on es va fer càrrec de l’ârea de Drets i Llibertats. Des de 1996 fins a 1998 va ser la presidenta de Joves d’Esquerra Unida del País Valencià i va formar part a més de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut i del Consell Rector de l’Institut Valencià de la Joventut, del Consell Assessor de Drogodependències i del Consell d’Adopció de Menors. A més, va ser una destacada representant d’Esquerra i País (EiP), un corrent intern d’EUPV amb una ideologia valencianista.

A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2003, Mónica Oltra, que aleshores treballava com a advocada en Esquerra Unida, va ser l’encarregada de demanar un recompte a algunes meses de la Circumscripció Electoral de València per a veure si hi havia hagut errades a l’hora de comptar els vots que perjudicaren la seua formació. Després del recompte, el socialista Ramón Vilar va perdre el seu escó i Dolors Pérez va ser investida diputada per L’Entesa.

Quatre anys després, a les eleccions a les Corts Valencianes del 2007, va anar en tercera posició de les llistes de la Coalició Compromís pel País Valencià (formada per EUPV, BLOC, IR, i diferents formacions ecologistes) a la circumscripció electoral de València, resultant-hi elegida.

La crisi d’Esquerra Unida

Mónica Oltra, militant d’Esquerra i País (EiP), va liderar el seu corrent cap als postulats defensats per una part de la coalició (BLOC i Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià), enfront del sector del partit més proper al Partit Comunista del País Valencià i liderat per la coordinadora general i candidata la presidència de la Generalitat per la coalició Glòria Marcos. Les difícils relacions entre els dos sectors acaben la defenestració de Marcos com a síndic del Grup Parlamentari de Compromís pel País Valencià i el nomenament d’Oltra com a nova portaveu. La reacció d’EUPV va ser l’expulsió de les diputades Oltra i Mollà i l’abandó del grup parlamentari dels tres diputats fidels als postulats oficials d’EUPV (la mateixa Glòria Marcos, Lluís Torró i Marina Albiol) per a formar part del Grup Mixt. Aquest fet va portar a Esquerra Unida del País Valencià a una profunda crisi interna i a quedar-se sense els ingressos del grup parlamentari.

El desencadenant de la crisi interna va ser el rebuig de quatre dels set diputats del grup parlamentari a la proposta de la direcció d’EUPV de designar a Amadeu Sanchis (qui havia estat el cap de llista d’EUPV a València a les eleccions municipals i havia quedat fora del consistori municipal) com a representant en el Consell d’Administració de Radiotelevisió Valenciana. Aquesta elecció correspondria a EUPV, segons els pactes previs entre EUPV i el BLOC. Al·legant que al programa electoral de Compromís pel País Valencià es deia que els consellers de RTVV no podien tindre perfil partidista, des de la majoria del grup parlamentari, liderats per Oltra, es va proposar per al càrrec el sociòleg Rafa Xambó. Finalment Amadeu Sanchis va ocupar el càrrec de conseller de Radiotelevisió Valenciana, arribant a afirmar la mateixa Mónica Oltra que Glòria Marcos prenia les decisions sense tindre en compte els diputats de l’organització.

El secretari d’organització d’Esquerra Unida del País Valencià, Ricardo Sixto, va acusar Oltra i Mollà de traïció i transfuguisme, i el 15 de setembre, el Consell Nacional d’EUPV va decidir expulsar-les de la formació amb el 95% de vots a favor. En la votació no van participar els membres del corrent intern Projecte Obert, i des de la direcció federal d’Izquierda Unida es va veure amb mals ulls l’expulsió de les diputades.

Des d’Esquerra i País s’havia anunciat el congrés constituent d’un nou partit, Iniciativa del Poble Valencià, que es crearia el 20 d’octubre de 2007, si bé IdPV no s’escindiria definitivament d’EUPV fins al gener del 2008, després d’una nova desavinença entre la direcció i els crítics a l’hora de realitzar les llistes per a les Eleccions Generals espanyoles del 2008.

Iniciativa del Poble Valencià

Mónica Oltra a la III Trobada de famílies homoparentals organitzada per la FELGTB.
Al congrés constituent d’Iniciativa del Poble Valencià es va elegir Mónica Oltra per al màxim càrrec del partit, el de portaveu. Mónica Oltra ha estat coportaveu d’Iniciativa, juntament amb Paco García, sent ambdós reelegits per al càrrec en congressos posteriors.

Com a síndica del Grup Parlamentari Compromís, Mónica Oltra va gaudir de gran visibilitat pública, especialment pels seus enfrontaments amb diputats del Partit Popular.

Arran l’esclat del cas Gürtel, iniciat el febrer de 2009, Oltra va adquirir gran protagonisme per les seues intervencions i aparicions a la cambra valenciana, sent fins i tot expulsada per la presidència de les Corts Valencianes per vestir una samarreta negra amb una fotografia serigrafiada amb el retrat de Francesc Camps, al costat de la inscripció Wanted. Only alive (Es busca. Només viu) per evidenciar les absències reiterades del president de la Generalitat Valenciana a les Corts.

El febrer de 2010, va protagonitzar a la cambra un nou enfrontament amb els polítics del PP quan li va preguntar al vicepresident, Juan Cotino, si no sentia vergonya en veure empreses familiars implicades en el cas Gürtel. Cotino va respondre amb un exabrupte («Tindria vergonya, si fóra pare, de tindre una filla com esta, però com possiblement no el coneix…»), fent referència al fet que Mónica no va poder portar el cognom de son pare fins al 1981, malgrat que aquest el reconeguera com a filla seua en tot moment. El nom de naixença de Mónica Oltra, amb els dos cognoms materns, apareixia a l’expedient d’adopció dels seus dos fills, informació a la qual Juan Cotino va tindre accés perquè era responsable de la Conselleria de Benestar Social, des d’on es va tramitar l’adopció. Tanmateix, Cotino demanaria disculpes a Mónica Oltra posteriorment, disculpes que serien acceptades per l’afectada. L’animadversió amb Juan Cotino és tal que este, president de les Corts Valencianes des de 2011, abandona la cambra quan Oltra ix a parlar, substituint-lo Alejandro Font de Mora.

D’altra banda, en una enquesta de Sigma Dos per a El Mundo de l’any 2009, Mónica Oltra va obtindre un 4,54 en valoració, sent la política valenciana més ben valorada únicament per darrere de l’expresident Francisco Camps, valorat amb 4,80, i va ser un dels 100 protagonistes de l’any 2009 per a El País.

Mónica Oltra ocupà la sindicatura del grup parlamentari Compromís pel País Valencià entre el juliol del 2007 fins al gener de 2010, quan cedeix el lloc al secretari general del BLOC i diputat Enric Morera.

Coalició Compromís

Equip de la Coalició Compromís celebrant els resultats a les eleccions a les Corts de 2011.
El gener de 2010 des del Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds – Esquerra Ecologista s’anuncià la creació d’una coalició per a participar conjuntament a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 que s’anomenaria igual que el grup parlamentari que compartien BLOC i Iniciativa: Coalició Compromís.

La coalició va obtenir 175.087 vots, 6 diputats i el 7% de les paperetes a tot el País Valencià, convertint-se en la tercera força de les Corts Valencianes. Mónica Oltra, que ocupà la segona posició de la llista a la circumscripció electoral de València, va tornar a ser elegida diputada.

Davant l’èxit de la Coalició Compromís, que a més de 6 diputats a les Corts Valencianes, també va aconseguir un diputat al Congrés dels Diputats, Oltra va mostrar-se públicament a favor d’enfortir les relacions entre els partits que la formen, afirmant el gener de 2012 davant de la taula nacional d’Iniciativa del Poble Valencià que Compromís havia “de superar la fase de coalició”.

Este enfortiment es va plasmar en els mesos posteriors. En el tercer congrés d’Iniciativa del Poble Valencià, el març d’aquell mateix any, es va ratificar dotar Compromís d’una estructura interna. En eixe mateix congrés va ser reelegida com a coportaveu d’Iniciativa per tercera volta. El 18 de juliol de 2012, es va fer pública la primera executiva nacional de Compromís, on Oltra és, juntament amb Enric Morera, una de les dues portaveus de la coalició.

L’octubre de 2012 es va fer públic una enquesta electoral del diari El País que col·locava Mónica Oltra com la política valenciana millor valorada amb un 6,1 sobre 10, amb un grau del coneixement del 39%.

Samarretes

Mónica Oltra amb una samarreta paròdica durant la processó cívica del Dia Nacional del País Valencià de 2013.
Durant la primera legislatura com a diputada, Mónica Oltra va guanyar-se certa fama com a diputada combativa amb el govern de Francesc Camps per l’ús de samarretes amb textos o imatges reivindicatives serigrafiades. Així, en maig de 2009, i amb el president de la Generalitat, Francesc Camps, esguitat per casos de presumpta corrupció, Mónica Oltra va accedir a l’hemicicle amb una samarreta on es podia veure la cara del president amb una inscripció on es podia llegir “Wanted, Only Alive” (Es Busca, Només Viu). Aquell fet va provocar que la presidenta de les Corts Valencianes, Milagrosa Martínez, expulsara la síndica de Compromís, qui va negar-se a traure’s la samarreta.

Posteriorment també va vestir amb samarretes on es demanava transparència al govern de la Generalitat, o on es demanaven responsabilitats per l’Accident de Metro de València de 2006, Tot i que la samarreta que major repercussió va tindre va ser la que va lluir al debat electoral a Canal 9 durant la campanya de les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011, on es podia llegir “Canal 9 Manipula”, com a denúncia pel tracte rebut pels serveis informatius de la cadena.

Ja durant la huitena legislatura de les Corts Valencianes, Oltra va ser expulsada pel president de les Corts, Juan Cotino, per portar una samarreta amb el lema “No ens falten diners, ens sobren xoriços”, fet que provocà que l’oposició en bloc abandonara l’hemicicle com a mesura de protesta.

Arran de l’incident, es va prohibir l’ús de missatges a samarretes i l’exhibició de pancartes o gràfics a les Corts Valencianes. Tanmateix, Oltra va esquivar la prohibició pocs dies després, entrant a l’hemicicle amb una samarreta que duia imprés un codi QR. El codi ocultava una denúncia contra la brutalitat policíaca durant la Primavera Valenciana. Dos mesos després, Oltra va acudir a la sessió sobre el saqueig d’Emarsa amb una samarreta on es podia llegir el nom la marca Mango. Donat que “mango”, en argot i en castellà vol dir furtar, l’ús d’eixa samarreta va ser interpretat com una burla cap als responsables de la presumpta trama corrupta del Cas Emarsa, on hi ha diputats populars implicats.