La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, ha assegurat hui que “la cronicitat és un dels reptes de primera magnitud per al futur del sistema sanitari” i que la millora de l’atenció dels pacients crònics complexos i pal·liatius requereix un canvi de model assistencial “que ha d’involucrar des del principi als pacients i a les persones cuidadores”.
Montón ha inaugurat la Jornada de Transformació Sanitària ‘Millorant l’atenció dels pacients crònics complexos i pal·liatius’, que ha reunit a l’Hospital La Fe de València a pacients, cuidadors, associacions de pacients i organitzacions socials, professionals i directius del sector sanitari i del sector social amb l’objectiu de millorar entre tots l’atenció a este col·lectiu.
En la jornada ha quedat de manifest que, segons tota la bibliografia, els pacients crònics complexos i pal·liatius, que representen el 5% de la població en general, són els destinataris de prop de la meitat del pressupost sanitari a escala nacional i també en altres països.
En la seua intervenció, la titular de Sanitat ha subratllat que en el tram final de la vida el ciutadà confia al sistema sanitari la responsabilitat de vetllar per la seua salut, “però el sistema sanitari no pot estar a l’espera que se li necessite, ha de ser proactiu i compassar-se a les necessitats de la ciutadania d’una manera coordinada i integrada amb el sistema social”. Per això, són les institucions públiques implicades els qui han d’actuar de forma conjunta i els professionals els qui han de liderar el canvi.
Montón ha recordat que el sistema valencià de salut està desenvolupant un model d’atenció integrada per als pacients crònics complexos i pal·liatius i les seues persones cuidadores. Compte per a això amb el suport d’innovadors sistemes d’informació que en els últims mesos han suscitat l’interés i la visita de dos delegacions de països nòrdics. Ha afegit a més, que ja hi ha 52 rutes assistencials integrades de departament en marxa.
Llei de mort digna
La consellera ha recordat que el pròxim mes de juny entrarà en vigor ja la Llei de Drets i Garanties en el Procés d’Atenció al final de la vida, una vegada superat el seu tràmit parlamentari, una llei que pretén avançar en les cures pal·liatives i que té per objecte regular l’exercici dels drets de la persona en el procés final de la seua vida per garantir el respecte a la seua dignitat i autonomia, a l’expressió dels seus desitjos i valors, a la seua voluntat dins del marc legal, i vetllar per la qualitat de la seua vida durant este procés.
Són principis bàsics d’esta llei el respecte a la dignitat de la persona en el procés del final de la vida, el respecte a la llibertat, l’autonomia personal i a la seua voluntat quant a desitjos, prioritats i valors. També aposta pel diàleg i la reflexió conjunta amb el personal responsable de la seua atenció; així com el respecte a la intimitat de la persona i dels seus familiars o afins i a la confidencialitat de la informació clínica que hagen de rebre, d’acord amb la normativa vigent.
La llei estableix el dret de totes les persones a rebre cures pal·liatives integrals. A més del dret a l’atenció personalitzada, respectant, en la mesura del possible, el lloc triat per la persona. I inclou la garantia que, el rebuig o interrupció d’un procediment, tractament o informació, no causarà cap menyscapte en l’atenció integral en el procés del final de la vida.
