El poeta Antonio Cabrera ha mort als 61 anys d’edat, dos anys després d’haver patit una greu lesió medul·lar després d’un accident, segons han confirmat a Europa Press fonts de l’editorial Tusquets, on va publicar diverses de les seues obres.
Antonio Cabrera va nàixer a Medina Sidonia (Cadis) en 1958 però ara estava establit a la Vall d’Uixo i en els seus últims anys va treballar com a professor de Filosofia en un Institut d’Ensenyament Secundari.
És autor de tres llibres de poemes ‘En l’estació perpètua’ (Visor, 2000) amb el qual va obtindre el XII Premi Internacional de Poesia Fundació Loewe i el Premi Nacional de la Crítica 2001; ‘Amb l’aire’ (Visor, 2004), pel qual va ser guardonat amb el XXV Premi Ciutat de Melilla, així com amb el Premi de la Crítica Valenciana 2005; i ‘Pedres a l’aigua’ (Tusquets, 2010).
També ha publicat una col·lecció de haikus de tema ornitològic titulada ‘Terra en el cel’ (Pre-Textos, 2001 i l’antologia ‘Muntanya al sud-oest’ (Renacimiento, 2014, ed. Josep M. Rodríguez). Com a autòleg, és responsable de l’edició de ‘Cims i abismes’ (Renacimiento, 2012), de José Luis Parra.
Ha abocat al castellà els volums ‘Poesia i ontologia’, de Gianni Vattimo (Universitat de València, 1993), ‘Els pardals amics’, de Josep Maria de Sagarra (Pre-Textos, 2003) i ‘Sobre el lament de Jàson’, de Vicent Alonso (Denes, 2008). Així mateix, seu és el volum de proses ‘El minut i l’any’ (La Palma, 2008).
Així mateix, ha col·laborat en els diaris ‘El País’, ‘ABC’ i ‘Levante-EMV’ i ha publicat articles en publicacions com ‘Clarín’, ‘El maquinista de la Generación’, ‘Litoral’ o ‘Lateral’, entre d’altres.
