Marsé (8 de gener de 1933), escriptor, guionista de cinema i periodista va ser Premi Cervantes en 2008 i és autor d’obres com a Últimes vesprades amb Teresa i Ronda del Guinardó. Marsé ha guanyat alguns dels premis més notables de les lletres espanyoles, entre ells el Biblioteca Breu, el Planeta o el Nacional de Narrativa, convertint-se en una de les figures clau de la literatura espanyola de les últimes dècades.
El seu vertader nom era Juan Faneca. En morir la seua mare en el part, el va adoptar una família de payeses del barri barceloní de Gràcia i a ella deu el cognom que li ha convertit en un dels autors més reconeguts.
Va abandonar els estudis per a treballar en una joieria a l’edat de 13 anys però no va tardar molt a iniciar el seu camí en el món literari amb contes i relats. En 1958 gana el Premi Sèsam de Comptes amb “Res per a morir”.
En 1960 viatja a París per a treballar com a professor d’espanyol, traductor de pel·lícules, guionista i com a ajudant de laboratori en el Departament de Bioquímica de l’Institut Pasteur.
Ja en 1965, i a conseqüència de la publicació de “Últimes vesprades amb Teresa”, Marsé pot abandonar l’ofici de joier per a dedicar-se a treballar amb editorials, traduccions i guions de cinema.
“La fosca història de la prima Montse” (1970), “Si et diuen que vaig caure” (1973), no publicada a Espanya fins a 1976 per la censura franquista, i “La xica de les bragues d’or” (1978), amb la qual va guanyar el Premi Planeta, van configurant la fama de Marsé i fer-ho destacar per la seua qualitat literària.
“L’amant bilingüe”, “L’embruixament de Shangai” o “Cues de sargantana”, publicada en 2000, guanyadora dels Premis Nacional de Narrativa i el de la Crítica, el converteixen en un dels novel·listes espanyols més importants.
