Si alguna cosa està demostrant la pandèmia causada per la COVID-19 és que la mort no fa distincions i ens iguala a totes les persones. Bé, hauria de fer l’observació, que sempre afecta una mica més a qui té menys mitjans o una pitjor atenció sanitària; simplement penseu que no és el mateix confinar-se en una casa amb jardí i amb totes les comoditats que amb un pis petit, no es pot comparar. Ho dic, sobretot, perquè entre les víctimes hi ha gent de tota condició, alguns molt coneguts.
Però, no, no tots els morts són iguals, si més no per la utilització que se’n fa d’estes morts. Només posaré alguns exemples:
Més de 1.000 a causa de la violència masclista, des que es registren estes dades (any 2003). Per a alguns no tenen gens d’importància.
Prop de 1.500 a causa del terrorisme, siga del signe que siga, incloent-hi les persones de nacionalitat espanyola mortes a l’estranger. No cal dir que han estat morts molt instrumentalitzades políticament, algunes més que altres.
Més de 4.000 a causa de l’hepatitis C. Hi havia remei, però per al PP, aleshores al poder autonòmic i estatal, era massa car i van deixar morir aquelles persones que no s’ho podien pagar.
Prop de 22.000 a causa de la pandèmia per la COVID-19. No seré jo qui repasse ací la utilització que se n’està fent per l’oposició.
113.178 caídos por Dios y por España. Estos, ben “comptadets” (el càlcul és de Ricardo de la Cierva), fa dècades que estan sent homenatjats.
Més de 150.000 a causa de la repressió franquista, no de la guerra (https://elpais.com/diario/2002/10/21/cultura/1035151203_850215.html). Estos per a molts tenen un valor molt baix, gairebé menyspreable.
Quin cinisme els dels que demanen banderes a mitja asta i dol oficial per a algunes d’estes víctimes, ignorant, o fins i tot burlant-se d’altres. Ara ploren els que deixen morir gent per motius econòmics. Ara volen tribut, memòria i homenatge, quan ho estan negant, una i mil vegades, per a les víctimes del franquisme, arribant a insultar els seus familiars de la forma més vil i grollera, totalment inhumana. O no ho és dir que hi ha qui pensa buscar el seu avi quan hi ha subvencions?
La utilització de la mort com a argument polític per a desacreditar i fer “acoso y derribo” del govern, és vil, mostra d’una baixesa i manca total d’ètica i moral. I el que és encara més lamentable, les persones que ho estan fent són de les que es diuen religioses, catòliques, apostòliques i romanes, i ho pregonen als quatre vents. Hipocresia!
Va per davant el meu condol a tots els que han patit la pèrdua de persones properes. Jo soc crític, molt, però no utilitzaré la mort, les persones mortes, com a arma política. No m’agrada com s’han fet i s’estan fent moltes coses, no m’agrada la militarització de la vida quotidiana, però ja en parlarem, tindrem temps més endavant… A més a més, no els tinc cap enveja a les persones que en estos moments tenen responsabilitats de govern, si som sincers esta situació és nova, per a tots, i ningú, absolutament ningú, té la solució màgica.
Jordi Tàrrega i Sangüesa.
Membre de Compromís per Castelló.
