Motius pels quals visitar Asp en Setmana Santa

Un mercat d'estil neoàrab i rutes senderistes per paratges naturals són algunes de les alternatives que es poden visitar i realitzar en aquest municipi

El municipi dels tres castells celebra la Setmana Santa com la totalitat de la resta d’Espanya, però amb la particularitat, que és la seua segona festa més antiga, datada a inicis del segle XVII. Dotze Confraries i Germanors componen la Setmana Santa Aspense, amb 200 confrares que la fan molt participativa. Es tracta d’una manifestació religiosa amb un alt valor cultural i patrimonial, en 2008 va ser declarada Festa d’Interés Turístic Provincial. L’origen de la Setmana Santa a Asp es remunta a l’any 1615, amb la creació de la primera confraria, la del Dolcíssim nom de Jesús, no obstant això, fins que en el segle XX no es creen les primeres Confraries i Germanors no comença a ser rellevant.

Setmana Santa Actualitat Valenciana
Ajuntament d’Asp

La Setmana Santa a Asp comença el Dimecres de Cendra, en l’Ermita de la Santa Creu amb l’encés de la Creu Quaresmal. Enrique Casterá MasíáFernando José Aguado HernándezRamón Cuenca SantoValentín García QuintoFrancisco Gil Andrés, José Antonio Hernández NavarroVicente LópezMiguel de SalesJuan Miguel Martínez Mataix, José María Rosell MontañanaFrancisco Llorens FerrerLuís Carlos Román López, José Romero Tena, José María Sánchez Lozano i l’Art Cristiano d’Olot fundat per Joaquin Vayreda i Josep Berga, tots ells són els escultors responsables de les imatges del Natzaré, Sant Joan, Verónica, Dolorosa, Santíssim Crist de la Bona Mort i María al peu de la Creu entre les peces escultòriques més destacades. A més de l’encés de la Creu, el visitant que no conega la Setmana Santa d’Asp es trobarà el Sermó de les Set Paraules, la Tamborada, les processons del Silenci del dijous Sant, la cerimònia de la Trobada i les processons del Camí del Calvari, del Sant Enterrament i el la Resurrecció que es duu a terme al llarg de tot el Divendres Sant. Una de les curiositats d’aquesta festa religiosa celebrada a Asp, és la representació vivent de les dones que van passar per la vida de Jesús com són María, Magdalena, Verónica i Samaritana representades per xiques joves del municipi.

Setmana Santa Actualitat Valenciana
Ajuntament d’Asp

En Quaresma se sol trobar plats típics com l’arròs i verdura, el gaspatxo de nero, arròs caldós de dejuni, blat piqueu i potatge de cigrons. Però el municipi aspense també compta amb plats tradicionals que es fan en Pasqua com les fritades de conill, els rotllos de llonganissa seca, els micos, les tonyes, els ous munteu-vos o ho pastissos de glòria.

Altres opcions per a visitar el municipi
Per al qual visite aquesta localitat alacantina per aquestes dates, i cerque una altra opció diferent de la tradició religiosa, alguna cosa que seduïsca la seua escapada de Setmana Santa, podrà recórrer-se les senderes del riu Tarafa. Al llarg de la Història s’ha generat al costat d’aquest riu un variat i suggestiu patrimoni arqueològic i monumental, les mostres del qual més significatives es reparteixen en el tram de llit situat entre el Fons de les Fonts i la Mina de Barrines. Són amb prou faenes 3 quilòmetres en els quals es condensen, com si es tractara d’un museu a l’aire lliure, els resultats dels múltiples esforços que els nostres avantpassats van haver de realitzar per a aprofitar fins a l’última gota d’aigua del Tarafa.
En el territori on trobem el riu Tarafa, de caràcter semiàrid, la presència de cursos d’aigua de caràcter temporal o permanent té un efecte important sobre el paisatge, ja que en aquests enclavaments trobem sòls profunds i humitejats que permeten el desenvolupament de formacions vegetals exuberants com les olmedes i alberedes.

Setmana Santa Actualitat Valenciana
Ajuntament d’Asp

L’aprofitament de les seues deus va afavorir l’existència de tres hortes de regadiu, almenys des de l’Edat Mitjana: Aljau, Fauquí i horta Major. A aquest període devem la planificació i construcció dels sistemes hidràulics necessaris per a apilar i distribuir l’aigua per les terres existents a banda i banda del llit. Per a açò es van construir xicotetes preses de captació que retenien aquestes aigües, les elevaven i les derivaven, portant-les a través d’una extensa xarxa de séquies a diversos quilòmetres de distància. Aqueixa activitat ha deixat una empremta sobre el terreny que àdhuc perdura, i que nosaltres podem encara contemplar quan passegem pel riu i els seus voltants.
Trobarem les restes d’aqueixes preses, séquies i fins a tres aqüeductes jalonen aquest recorregut patrimonial al llarg del parc urbà del riu Tarafa. El primer d’ells, la Canal de Ferro, un magnifique exemple de l’arquitectura del ferro construït en 1890. O l’aqüeducte de Perceval, reconstruït a mitjan segle XIX amb una arquitectura solguda i perfectament integrada en el seu entorn. I l’ultime d’ells, el de la séquia de l’Horta Major, construït en el segle XIX.
Caminant al costat del riu descobrirem galeries drenantes excavades en el seu jaç per a afavorir l’eixida de l’aigua de les deus, com les de la rafica o la Mina de Barrines. També restes de safaretjos com el del Profund de les Fonts o la casa de la Rafica; o ruïnes de molins com el de Mindán, construït en 1844, que ens parlen d’activitats tradicionals ja desaparegudes. I passarem sota el pont del Bany, reconstruït en 1850 al costat d’un castell baixmedieval, el del Aljau.
L’espai protegit del Paratge Natural dels Algezares compta amb unes 507 hectàrees que s’estenen en el sector més oriental de l’acabe municipal d’Asp, entorn del riu Vinalopó, limitant amb Elx i Montfort. L’àmbit territorial s’estén, de nord a sud, pels paratges de “El Rabosero”, “El Riu”, “La Coca”, “La Temorosa”, “Els Barrancs”, “Serra del Tabayá” i “El Pantà”. Aquest enclavament atresora interessants elements naturals, històrics i culturals que fan obligada la seua conservació.
L’entorn presenta una gran varietat de materials, entre els quals destaquen les argiles, marges i guixos. Aquestes roques menyspreables, sotmeses a pluges torrencials, generen un paisatge totalment soscavat, on predominen els barrancs. La muntanya sustenta un matoll d’aspecte desèrtic conegut com a espinar, amb àmplia diversitat d’arbustos acompanyats d’espart i altres herbàcies. Aquest paisatge és compartit amb oliveres, garroferes i reforestacions de pi carrasco. El riu Vinalopó i els seus barrancs tenen altres espècies: com a canyís, baladre o taray. Per la seua banda, els guixos condicionen el desenvolupament de les timonedes gipsícoles.

A més, presenta un gran valor històric, conté multitud de restes arqueològiques i infraestructures etnològiques entre les quals destaquen el mateix pantà i el Castell del Riu, declarats bé d’interés cultural. També es troben restes d’antics molins fariners que apareixen al llarg de tot el llit del riu Vinalopó, cases de labor o les importants conduccions d’aigua que s’estenen per tota l’àrea, algunes del segle XVIII.
La fauna té una àmplia representació, per exemple, granota comuna, gripau corredor i fins i tot colobra viperina, estan presents gràcies a l’aigua. Altres rèptils habituals són la colobra d’escala o el fardatxo ocel·lada. Les aus compten amb rapaces com el ratoner o el mussol; encara que, hi ha unes altres de menor grandària, entre elles el carboner, el carrissar o el xiulet real; la gallineta i les cigonyes són les aus aquàtiques més fàcils d’observar en les làmines d’aigua. Els mamífers són fugissers i d’hàbits nocturns, encara que són freqüents les observacions de conill durant el dia.
A més, aquest espai protegit conté nombrosos elements històrics que, juntament amb el patrimoni natural descrit, fan dels Algezares un lloc amb enorme importància des del punt de vista recreatiu, científic i educatiu. La xarxa de senderes homologades de xicotet recorregut i els diferents camins i sengles existents en el paratge permeten gaudir d’aquesta riquesa de manera responsable i compatible amb la seua adequada conservació.
El Museu Històric d’Asp amb peces arqueològiques i etnològiques situat en l’edifici de la casa de “El Cisco” i el longeu Mercat d’Abastiments de finals del segle divuit, són llocs indispensables que el visitant que ve per primera vegada a aquesta localitat, ha de visitar. Encara que l’esmentat mercat ocupa en l’actualitat un edifici que es va construir en 1930, substituint als tenderetes a l’aire lliure dels seus inicis, aquesta ubicació té un disseny neoàrab realitzat per Higinio Perlasia i per les característiques tècniques de l’edifici és una de les construccions que criden molt l’atenció i que el visitant quedarà complagut amb els seus detalls d’estil neu-mudèjar.

Publicitat