Motocròs a Castelló, o com construir la casa pel terrat

Aquest cap de setmana s'ha disputat la primera prova de Campionat del Món de MX a terres castellonenques.

435

El circuit ‘Red Sand’ de Vilafamés va ser el marc per a dur a terme la que ha estat la primera volta que un campionat del món de MX (Motocròs) es disputa a terres castellonenques.

Tradicionalment, i durant moltes temporades, el MXGP d’Espanya es disputava a Talavera de la Reina, però la temporada 2017 va quedar en blanc per no haver aconseguit renovar el contracte amb l’organització. Aquest detall va estar ben vist pels organitzadors de la prova castellonenca que aprofitaren el buit provocat per la caiguda de la prova de Talavera i fer-se amb la possibilitat de tornar a l’organització d’un GPMX a Espanya.

I bé, per als afeccionats als esports de motor és tota una sorpresa tenir un altre esdeveniment de la màxima categoria mundial a terra nostra, que pose la província de Castelló al mapa internacional esportiu com a referència mundial dels esports ‘off-road’ i ajude a créixer aquest esport que no ha estat un dels prioritaris per a ningú.

El circuit Red Sand de Vilafamés ha guanyat la cursa a la resta de pistes del territori nacional amb visites d’hivern de les estreles del motocròs que venen a la nostra terra buscant el bon temps que no tenen a països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca o Anglaterra, amb una cultura off-road consolidada i molt potent. A més de ser el lloc on entrenen molts dels pilots nacionals de diferents disciplines, com el de Torreblanca, Joan Barreda, o el Campió del Món de Moto GP, Marc Márquez.

Tot i els aspectes positius d’aquest tipus d’esdeveniments, també cal destacar que hi ha altres circumstàncies per a tenir en compte.

Per exemple, i utilitzant el sentit comú que pareix no abundar als nostres dies, és una errada apostar per construir la casa pel sostre. És a dir, la lògica esportiva aparent de la qual sorgeixen aquest tipus d’iniciatives implica tenir una base de llicències federatives i, sobretot, afeccionats que reclamen la necessitat de tenir una prova a escala mundial a casa. Exactament com va passar amb la construcció del Circuit Ricardo Tormo, que va ser resposta a les demandes d’una afició gran i creixent.

No ha estat el cas del MXGP de La Comunitat Valenciana, que ha tingut una aparició sobtada i per a sorpresa de molts. Si bé hem de remarcar que aquest tipus de proves sorgeixen de la iniciativa privada, també hem de dir que les ajudes de les administracions també han aparegut a la jugada. La Diputació de Castelló ha fet una clara aposta per a promocionar la cita amb publicitat i rebombori, sobretot per a benefici propi, i oblidant les necessitats que l’esport de base necessita.

A més, i aparentment, la finalitat principal del MXGP disputat a Vilafamés és la promoció turística de la província. Mai la promoció d’escoles esportives, tecnològiques o de manufactura d’elements per a la competició. Formar enginyers, mecànics o pilots que generen un sector de negoci quasi inexistent a terres castellonenques hauria de ser aposta primordial per aquestes administracions.

Ja hem vist clars exemples de com i amb quina finalitat les administracions, generalment governades pels mateixos, han utilitzat aquest tipus d’esdeveniments amb un elevat cos econòmic per al conjunt de la ciutadania per a desviar atencions, interessos i, fins i tot, diners per a beneficiar-se.

Motocros Moliner
Foto: Actualitat Valenciana

Volem esport de base, escoles que formen les noves generacions en valors fraternals, de solidaritat i competitivitat sana. Volem joves que estiguen interessats a desenvolupar sectors en minoria i els consoliden com a motor industrial i esportiu. Volem iniciatives públiques amb clar benefici social.

No volem tapar forats amb grans rebomboris mediàtics. No volem que les administracions utilitzen recursos de tots per al benefici d’uns pocs. No volem que la propaganda institucional siga la cortina de fum habitual. No volem que l’esport del motor a Castelló es quede en un cap de setmana gloriós per als organitzadors. No volem que s’oblide a tothom per apuntar-se el mèrit.