Mulet “després de la publicació en el BOE del llistat de les víctimes dels camps de concentració nazi, esperem el de les víctimes del franquisme”

El senador de Compromís afirma que la mesura arriba molt tard, i recorda que les víctimes del genocidi franquista no compten ni amb estatus de víctimes

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha aplaudit la publicació en el BOE del llistat dels espanyols assassinats pel règim Nazi en dos camps de concentració “era una mesura necessària, que com totes les de memòria històrica arriben molt tard, però ha de fer-nos reflexionar de per què poden ser reconeguts aquests espanyols i no els milers i milers víctimes del franquisme, ja que en l’actualitat els represaliats per oposar-se al colp d’estat de 1936, i de la dictadura franquista no gaudeixen ni tan sols de l’estatut de víctima. Nosaltres presentem aquesta legislatura una proposta de llei al Senat per a donar resposta a aquesta situació, que no va comptar amb el suport del PP ni el PSOE, urgeix, ara, que aqueix col·lectiu siga oficialment declarat com a víctimes, i una publicació també en el BOE d’un llistat, i un procediment per a reparar als seus familiars. Condemnar el nazisme és fàcil, pel factor exogen, condemnar el franquisme quan aquest perdura en bona part de la judicatura, el sistema polític o la prefectura de l’estat, costa més”.

Mulet ha remarcat que la seua proposta de llei deixava clar que les víctimes del franquisme constitueixen així mateix una referència ètica per al nostre sistema democràtic. Simbolitzen la defensa de la llibertat, de la democràcia i de l’Estat de Dret; la lluita pels drets polítics, civils i socials. Els poders públics han de garantir que les víctimes siguen tractades amb respecte als seus drets i assegurar la tutela efectiva de la seua dignitat.

Per al senador de Compromís, l’Estat espanyol ha de considerar víctimes del franquisme a totes les persones que van patir en qualsevol de les seues formes, mostrant reconeixement i de respecte, però també de solidaritat deguda, i s’habilitaran tots els mecanismes per a la reparació que les víctimes i les seues famílies mereixen, inspirat pels principis de memòria, dignitat, justícia i veritat.

I han de considerar-se víctimes, en qualsevol de les seues manifestacions o maneres, i comptar amb el reconeixement oficial de víctimes del franquisme amb caràcter general el següent llistat:

a) Les persones víctimes de desaparició forçada durant la Guerra Civil, la Dictadura franquista i de l’etapa de la transició fins a 1990.
b) Les persones que van ser objecte de condemnes dictades pels tribunals il·legítims instaurats després del colp militar de 1936.
c) Les persones que es van exiliar per causa de la Guerra Civil i de la Dictadura franquista per defensar els seus drets i llibertats democràtics.
d) Les persones que, a causa del seu compromís amb els drets i llibertats democràtics, i per a defensar la seua pervivència en la societat espanyola i europea, van patir confinament, tortures i, en molts casos, la mort en camps de concentració i extermini dels països configurats políticament sota el feixisme.
e) Les persones que van participar en la guerrilla antifranquista, així com els qui els van donar suport actiu com a col·laboradors de la mateixa en defensa del Govern legítim de la Segona República Espanyola i per la recuperació de la democràcia.
f) Els xiquets i xiquetes nounats que van ser sostrets i/o entregats irregularment a altres
persones, així com els seus progenitors i germans o germanes. La seua inclusió en el Cens de Memòria Democràtica es realitzarà únicament a instàncies de part.
g) Les dones que van patir humiliació, persecució, violació o càstig per haver exercit la seua llibertat personal o professional durant la Segona República, o pel mer fet de ser companyes, esposes o filles dels qui van participar en la vida pública de la democràcia republicana. La seua inclusió en el Cens de Memòria Democràtica es realitzarà únicament a instàncies de part.
h) Les persones que van patir repressió per les seues creences polítiques o religioses, per la seua orientació sexual, o pel seu origen ètnic.
i) Les persones que van exercir treballs de manera forçada i que van ser utilitzades com a mà d’obra sense el seu consentiment i sota coacció durant les Guerra Civil i la Dictadura franquista.
j) Els empleats públics que, mitjançant l’oportú expedient o per via de fet van ser castigats,
expedientats o depurats com a conseqüència de les seues conviccions democràtiques, la seua participació activa en defensa de la legalitat constitucional de la Segona República Espanyola, la seua oposició al colp militar de 1936 i a la dictadura franquista.
k) Les persones que van patir privació de llibertat pel seu defensa de la Segona República o per la seua resistència al règim franquista amb la finalitat de restablir un règim democràtic.
l) Les entitats polítiques, sindicals o associacions que van ser il·legalitzades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i que van ser doblement castigades amb la repressió sobre els seus membres i amb la confiscació o expropiació dels seus béns.
h) les persones físiques o jurídiques a les quals se’ls van confiscar els seus béns i propietats.

Publicitat