Muñiz albira a Luis García i a Mané

El veredicte sorgit dels nombres, si es comptabilitza la quantitat de victòries que col·lecciona el grup que condueix López Muñiz amb l’exercici de lliga mancant setze partits per al seu ocàs, resulta realment esclaridor de la magnitud de la petjada impresa per la societat granota en el marc de LaLiga 1|2|3. I fins a escruixidor en virtut de la comparativa escollida. El preparador asturià albira a Luis García i a Mané quan resta un autèntic oceà per a la conclusió definitiva de la competició en l’àmbit de la categoria de Plata. El Llevant partirà dissabte que ve en direcció a Sevilla, per a creuar la seua destinació amb el del filial sevillista en l’Estadi Sánchez Pizjuán, un escenari de Champions, amb l’única missió de dimensionar els seus registres victoriosos que, una vegada depassada la jornada 26a del campionat de la regularitat, ressalten la suma de divuit victòries que projecten a l’esquadra blaugrana en el firmament de la classificació general.

El Llevant del present frega els dinou triomfs conquistats en el llegendari exercici 2009-2010 amb Luis García com a conductor de la banqueta blaugrana. Aquell col·lectiu liderat per Ballesteros va fonamentar el retorn a l’elit fregant l’excel·lència durant una segona volta impecable. En aqueixa fase, el Llevant va ser escalant esglaons setmana a setmana en la taula gràcies als dotze triomfs aconseguits. La seua ascensió va ser imparable fins a fitar la zona noble. Com a exemple de la dimensió de les xifres actuals caldria recordar que la Reial Societat va adquirir la condició de campió a la calor dels vint triomfs materialitzats. No és l’únic dígit que Muñiz pugues dinamitar, sempre que les hosts blaugrana mantinguen la velocitat supersònica que marca el seu full de ruta.

Per l’horitzó més proper sorgeix la sèrie de vint victòries obtingudes sota el mantell protector de Mané, si bé caldria accentuar que el preparador basc es va asseure en la banqueta d’Orriols en la jornada onzena com a relleu de José Luis Oltra en un xoc que va creuar al Llevant i al Castelló (3-2) en el Ciutat de València. Aquell exercici el Nàstic de Tarragona va liderar el capítol de triomfs després de conjugar en vint-i-tres ocasions amb el signe revitalitzador que emana de la victòria. Si perdre aqueixa perspectiva, el Llevant de Manuel Preuat es va elevar fins als cels de la categoria de Plata després de cenyir-se en vint-i-dues ocasions la corona de llorer que premia al vencedor durant la temporada 2003-2004.

CatalàEspañol