Natalia Pons (Pupil·les): “La cançò protesta ja és normal”

Pupil·les és un grup de música rap valencià, format per dos cantants (Natàlia Pons i Mireia Matoses) i un discjòquei (Joan Rodríguez). Naix a València l’any 2014, inicialment amb el nom de Pupil·les Dilatives i una tercera cantant, Montse Morales. Provenen de distints punts del País Valencià, però el seu punt de trobada ha estat el barri de Benimaclet, a la ciutat de València. El seu estil es defineix com a rap electrònic feminista, amb bases de reggaeton. Entre els seus referents estan Obrint Pas, La Gossa Sorda o Aspencat. Quant a referents femenins, destaca Mala Rodríguez, com també Gata Cattana. Les seues lletres es caracteritzen per ser molt reivindicatives, amb missatges feministes molt directes.

1439

Que es Pupil·les?
Som un projecte musical, feminista anomenat Pupil·les.

El vostre origen va lligat als estudis comuns?
Sí, som filòlogues i de fet ens vam conéixer fent la carrera, per a nosaltres ser professores de català és part de la presència que calia dins el nostre grup. Les dues som a més clarinetistes i hem format part de les bandes de música dels nostres pobles: Mireia en Alzira i Natàlia en Gata de Gorgos.

La llengua no és només instrument vehicular en el vostre grup…
Tenim clar que cantem en la nostra llengua, amb ella a més ens relacionem i fem d’ella el nostre treball.

Que penseu del vostre èxit en els escenaris?
Hem sigut molt afortunades, formem part d’un canvi històric. La presència femenina en els escenaris s’ha fet més notòria últimament i fins i tot és cert que hem notat una discriminació positiva per ser dones. Els festivals no se plantegen fer un festival per ser dones. Hui dia els festivals ja no se plantegen fer un festival per ser dones.

Perquè heu perdut una component del grup?
La raó és tan senzilla com que no podia compatibilitzar-ho tot i tenia altres obligacions.

Traure un disc és tot un repte? Com ha sigut l’experiència?
El punt d’inflexió va ser en arribar a l’Estudi Atomic. A partir d’eixe punt trobarem un camí que vam fer junts i sense ells no estaríem ací.

Trobàveu el vostre tarannà com una mancança en el sector musical?
La veritat és que ens hem trobat moltes paraules d’agraïment que denoten que el públic del País Valencià i de Catalunya tenien una mancança sobretot que foren dones i no homes els que feren cançons feministes. De fet les crítiques que ens hem trobat han sigut en l’àmbit personal i no com a col·lectiu.

Els vostres referents?
Mala Rodríguez, Obrint Pas, La gosa Sorda, Aspencat,Tremenda Jauría, ZOO, Roba Estesa…

Penses que el canvi polític de 2015 va generar un canvi musical?
Tota la música que s’ha fet ha sigut producte del temps polític de dreta que hi ha hagut a València, el panorama musical ha millorat amb eixe procés de normalització. La cançó protesta ja és normal.

Com valores la sentència de la manada?
La sentència de la manada és lamentable. Esta impunitat a l’hora de violar posa en perill a totes les dones. Es nota que la sentència està feta per homes.

Penses que s’està fent prou per a la promoció de la música en el nostre territori?
Al País Valencià s’està fent més ara que fa temps, és evident. Ara no tenim les complicacions tan exagerades que teníem amb el govern del PP, així i tot pense que sempre es pot fer més.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=onGPG-qXrNY]