De semblant amable i pacífic, sap demostrar amb vehemència i convenciment allò que defensa, com ha fet palés en moltes ocasions a la tribuna del Senat. A Jordi Navarrete, l’hem vist als mitjans de comunicació amb samarretes reivindicatives i missatges contundents en cartolines, però sobretot l’hem vist en un espai, el Senat que massa vegades resulta desconegut, almenys pel que “allí es cou“,per una gran part de la ciutadania.
– Sr. Navarrete, Compromís ha deixat clar el que vol fer al govern autonòmic i al Congrés però….i al Senat? “Volem ser la veu de les comarques de Castelló a Madrid. Ser l’altre puntal on s’han de donar suport a les nombroses reivindicacions i necessitats de les comarques del nord del País Valencià, que només Compromís ha defensat al Congrés i al Senat. En esta legislatura finalitzada abans d’hora, malauradament ens han quedat moltes coses per fer. Han estat quasi tres anys on, des de Compromís, hem donat una marcada utilitat al Senat. Hem aprofitat la nostra xicoteta representació per posar sobre la taula els problemes de la citricultura, les infraestructures, les costes, els mediambientals, la manca de trens, de finançament….. Però ens han quedat moltes coses per enllestir i, per això, vull tornar al Senat a ser esta veu”.
– Vostè ja té experiència en estar “a cavall” entre Castelló i Madrid. Què representa això políticament i personalment en el treball diari? “Bé, políticament ha estat molt intens, perquè per a poder defensar les necessitats, els problemes, les exigències de Castelló, amb arguments sòlits i indiscutibles, hem trepitjat molt de territori, ens hem reunit amb molta gent. També ens ha tocat reivindicar, exposar i negociar amb totes les formacions polítiques representades al Senat, amb diferents organismes de l’Estat per posar sobre la taula els anhels i necessitats que allà a Madrid eren desconegudes perquè mai ningú els hi havia fet arribar des de l’agricultura, a problemes de costes o mal estat de barrancs i rius.
En l’àmbit personal no li negaré que ha estat complicat, ja que abans estava cada dia a casa en la meua dona i les meues filles i amb la conciliació laboral familiar força controlada, però anar a Madrid ha provocat un major descontrol per un costat. No li estaré mai prou agraït a la meua dona i filles la comprensió i la feina realitzada entre tots a casa.
– Per què candidat al Senat? Què fa que es decidisca per una Cambra o a una altra? “Tot i tindre el Senat la imatge de ser una cambra poc útil, volia veure si, com em deia el meu company i senador d’elecció territorial Carles Mulet, era útil si els senadors i senadores treballàvem per fer-la útil. Crec fermament que gràcies al treball dels dos hem aconseguit demostrar que això era cert”.
– Com vostè acaba de reconeixer, eixa imatge, de “cementeri d’elefants” que per molts té el Senat, creu que està canviant? “Jo crec sincerament que a les circumscripcions com la nostra sí que està passant gràcies a la voluntat i l’esforç dels senadors que no hem anat al Senat a passar el dia i hem anat a treballar, treballar i treballar per als i les nostres veïnes, però està clar que s’ha de fer més, que hem d’aconseguir que ho facen més senadors i nosaltres no siguem l’excepció, sinó la norma. Del País Valencià es parlava ben poc al Senat, fins a la nostra arribada”.
– Si les coses ixen com esperen, quines són les seues prioritats per a Castelló? Quin és el primer tema que plantejarà? “Podria dir-ne moltes però ho deixaré en unes quantes. La falta d’infraestructures, tant per carretera cap a les autonomies veïnes com per tren, l’alliberament de l’AP-7, ampliació dels seus accessos, l’acabament de la A-7, l’acabament de l’N-238 i N-232 i el desdoblament d’aquesta en la futura A-68.
La millora dels serveis al medi rural i frenar el despoblament. Dotar d’uns sistemes d’abastiment, sanejament i depuració d’aigües correcte i eficient per a tota la província. Els problemes de regeneració de les nostres costes, així com el seu manteniment. La neteja, manteniment, canalització si és necessària i control de barrancs i rius, per a evitar catàstrofes en els períodes de pluges fortes, així com el reaprofitament de l’aigua.
La falta d’un finançament autonòmic just. Finalitzar el Corredor Mediterrani en ample europeu i plataforma independent. Serveis de trens de rodalia i mitja distància de qualitat, amb horaris dignes, competitius, amb estacions i trens accessibles a tota la ciutadania i puntuals. Aclarir les circumstàncies del “pufo” del Projecte Castor. Que l’Estat espanyol es faça càrrec del pagament de la construcció de les dessaladores de Moncofa/Xilxes i Orpesa/Cabanes. La prohibició del fracking o de qualsevol mena d’infraestructura que puga crear un risc tant a les persones com per al medi ambient…etc.
– I això, que només eren unes quantes! Per cert, parlant del Castor? Ens comenten que per alguns companys de Madrid d’altres agrupacions ja és “SU Castor” “Clar que sí” -remarca amb contundència!- “sóc de Vinaròs, allà a on vam notar més els moviments del Castor. Davant un «pufo» com aquest nefast projecte, des del minut zero Compromís vam ser els únics en denunciar-lo per innecessari, perquè beneficiava només a qui el construïa, pels seus potencials perills i nefasta tramitació, etc. Tots els matins quan mirem a la mar aquella estructura del Castor ens ho fa recordar, ens neguiteja, ens preocupa i per tant podem dir que si que és el «meu Castor», però també podem dir que és el Castor de tots aquells que han lluitat i seguim fent-ho per aclarir aquesta gran estafa que va posar per davant els beneficis d’alguns amics del govern central, per davant de la seguretat de les persones!”.
– Què li agradaria poder dir la nit del pròxim 28 d’abril? “Gràcies als ciutadans i ciutadanes, que ens han donat la seua confiança. Gràcies a ells Compromís tindrà una molt bona representació a Madrid tant al Congrés com al Senat, per fer d’altaveu de les nostres necessitats, anhels i esperances. Els garantiré treball, treball i més treball i que defensaré amb totes les meues forces, totes les necessitats de Castelló, vinguen d’on vinguen i als i les veïnes dels pobles i ciutats de Castelló. Ah!, i que espero ser un digne representant de Castelló a Madrid!.
