Adoptar mesures contra la contaminació atmosfèrica i la pol·lució en les grans poblacions i àrees metropolitanes de la nostra Comunitat és una qüestió improrrogable que, més ràpid que tard, haurem d’afrontar amb valentia.
La font més gran de contaminació atmosfèrica en les nostres ciutats procedeix de la combustió dels motors tant del transport públic com del privat. Els principals agents de pol·lució són els òxids de nitrogen, el monòxid de carboni, els hidrocarburs i les fines partícules sòlides en suspensió en l’aire que respirem diàriament.
Per sort, la Comunitat Valenciana compta amb unes condicions climatològiques que la situen en una posició d’avantatge posat que l’acció de les brises marines afavoreix la dispersió dels agents contaminants. No obstant això, en ciutats com París i Madrid les condicions anticiclòniques agreugen aquesta situació.
Existeix una normativa de regulació que estableix uns llindars límits de contaminació, tant en quantitat com en nombre d’episodis, que si són sobrepassats, s’activen per part de les administracions públiques una sèrie de mesures de restricció per a reduir els citats nivells de contaminació, tal com va ocórrer fa unes setmanes a Madrid.
I ací sorgeix el parany: On efectue els mesuraments per a garantir-me que compliré amb els llindars límits de la normativa?
Els polítics que fins al moment han governat l’Ajuntament de València i la Conselleria de Medi ambient no han sigut tot el rigorós que deurien amb aquest tema. Hem d’exigir mesuraments en llocs que siguen representatius de tota la realitat que ens afecta, en zones urbanes on es concentren vehicles i transeünts. No solament hem de mesurar en les grans vies d’accés a les ciutats, com la V-30 i la Pista de Silla, malgrat suportar grans intensitats de tràfic en estar en la perifèria es dispersen els contaminants amb gran facilitat i donen una informació esbiaixada de la realitat.
Les estratègies de lluita contra la contaminació atmosfèrica haurien d’englobar actuacions conjuntes en les grans àrees metropolitanes i en les grans conurbacions. Aquestes mesures conjuntes afecten els plans de mobilitat, als protocols d’actuació, als plans de millora de la qualitat de l’aire, als incentius fiscals en la renovació i utilització de vehicles menys contaminants, als incentius en els impostos de circulació i la penalització en la fiscalitat dels carburants més contaminants.
La generació dels anys 60 i 70 vam créixer respirant un aire de major qualitat, molt millor que la que respira actualment les noves generacions i que en un futur no gaire llunyà donarà lloc a nombroses malalties. Açò és a causa del fort increment del parc automobilístic i la seua massiva dieselització en les últimes dècades. Els governants no poden maquillar la realitat per a eludir les seues responsabilitats i han de ser ambiciosos en la cerca d’una millor qualitat de vida per als seus ciutadans amb plantejaments que compatibilitzen un desenvolupament sostenible social, ambiental i econòmic.
Domingo Rojo és Diputat en les Corts Valencianes per la província de València
